CRÍTICA DE CINEMA
Cultura Cinema 26/05/2016

Alcaldessa

Una mirada sobre Ada Colau en clau íntima i confessional

Eulàlia Iglesias
2 min
Alcaldessa

3,5* Direcció: Pau Faus. Guió: Ventura Durall, Pau Faus, Silvia González Laá. 88 min. Espanya (2016). Documental. Amb Ada Colau, Jaume Asens, Alfred Bosch, Jaume Collboni, El Gran Wyoming, Alberto Fernández Díaz, Pablo Iglesias, Gerardo Pisarello, Xavier Trias

El primer aniversari de l’arribada d’Ada Colau a l’Ajuntament de Barcelona ha sigut la data escollida per estrenar Alcaldessa, el documental que ressegueix els mesos previs a la seva victòria a les eleccions municipals. La pel·lícula està dirigida per Pau Faus, membre del Comando Vídeo de la PAH, cosa que va facilitar la confiança i intimitat necessàries per dur a terme un projecte d’aquesta mena. Perquè Alcaldessa combina una immersió observacional al dia a dia dels equips de treball de Barcelona en Comú amb les confessions a càmera de Colau sobre del pas de canviar la militància al carrer per la política professional.

Alcaldessa s’ajusta a la perfecció a la imatge de nova política que s’ha volgut oferir des de Barcelona en Comú. Fa gala de certa transparència a l’hora de mostrar les discussions internes al voltant de temes com la personalització de la campanya o les aliances amb altres partits. Alcaldessa també funciona en part com a versió documental de sèries com The west wing o Veep, més interessades en com funcionen els equips de treball a l’ombra dels líders que en els altres noms de la primera línia (Gerardo Pisarello, Jaume Asens o Gala Pin amb prou feines hi apareixen). I a través d’un format molt assumit en les noves formes d’audiovisual, dels realities als canals de YouTube, com el de la càmera-confessionari, Colau ens fa partícips dels seus dubtes i renúncies, per demostrar que la vulnerabilitat és una de les forces de la nova política. Alcaldessa encaixa així en l’estratègia de comunicació de Barcelona en Comú exposada a la pel·lícula, que se centra a explotar la personalitat de Colau com a clau de l’èxit del projecte. Alhora que ens mostra el procés de necessària adaptació a un vessant més professional de la política sense deixar clara quina seria la línia vermella que no es pot traspassar mai.

Com a pel·lícula, Alcaldessa adopta amb eficàcia la narrativa de David contra Goliat, cosa que aporta dinamisme i una sòbria emoció a tot el procés de la campanya. Aquesta estructura clàssica al voltant d’una heroïna que lluita per aconseguir un objectiu difícil acaba amb el tradicional final feliç. Quan Colau es reuneix per primer cop amb el ja equip de govern municipal, la càmera es retira discretament fins que es tanca la porta on es pot llegir el cartell “No oblidem mai qui som ni per què som aquí”. És la cirereta del pastís. Això sí, als que sempre ens intriga què passa després del happy ending ens quedem amb les ganes de veure una segona part d’ Alcaldessa dedicada a aquest primer any de mandat.

stats