La cançó infinita de Jorge Drexler
El cantautor tornarà al format tradicional després d'experimentar amb les noves tecnologies
Jorge Drexler posarà punt final a la gira del seu últim disc, Amar la trama (2010), amb el concert de demà al Festival de la Porta Ferrada. El cantautor uruguaià, que està preparant un nou disc previst per al març, ha desenvolupat últimament n , un projecte de cançons interactives que de vegades s'atreveix a provar en directe. És una incògnita si ho farà a l'Espai Port de Sant Feliu de Guíxols.
VERSIONS INFINITES
Un any i mig per escriure tres cançons sembla una bogeria, però és el que costa que l'oient pugui crear un nombre gairebé infinit de variacions de cada tema. "Va costar tant de temps escriure-les perquè n és un projecte de cançons que no tenen una versió definitiva, sinó que estan construïdes per generar sempre versions noves combinant els seus diversos elements". Es va fer en format aplicació i per això Drexler l'anomena "aplicançó, un nou gènere artístic mescla de cançó i aplicació".
El que està per veure és si aquest tipus de cançó líquida, en constant transformació i en què l'oient participa de manera activa, és un simple joc o bé ens diu cap on pot evolucionar el consum de música en un futur no gaire llunyà. "Sobretot és una experiència poètica, és experimentar amb els límits poètics combinatoris de la cançó i en part és un joc, perquè és lúdic. Primer vaig pensar que tothom aniria en aquesta direcció, però llavors ens vam adonar que era massa delirant. Suposo que en un moment o altre sortiran més projectes com aquest, però la inversió de feina de composició, arranjaments, programació i disseny és monumental".
El rerefons poètic de l'aplicació remet a les ficcions de Jorge Luis Borges. "Sí, l'aplicació comença amb una cita de Borges que parla de la màquina de pensar de Ramon Llull. Jo sempre ho he vist molt borgià, perquè m'encanta Borges, però després m'han dit que és molt cortazarià, perquè va utilitzar la combinatòria a Rayuela ". I de fet, l'atzar, la combinatòria i la transformació aleatòria dels elements són temes que sempre han aparegut en els textos de Drexler. "Sí -reconeix-, però ara han passat a formar part de l'estructura de la cançó".
L'aplicació ofereix tres peces diferents, cadascuna amb la seva pròpia interfície. " Madera de deriva depèn del GPS i canvia segons el lloc on siguis, i Décima a la décima combina 10 cantants diferents [des de René Pérez, de Calle 13, fins a Kevin Johansen] i modifica la seva longitud depenent de l'hora del dia. Són tres experiències diferents, i la interfície és part del cos poètic de la cançó. Habitación 316 relata la trobada d'uns desconeguts en una habitació d'hotel i les infinites versions del que hi va passar. Se'n pot fer un nombre quasi infinit de variacions, perquè la possibilitat que es repeteixi la lletra és d'1 entre 10 elevat a 27, és a dir, quasi impossible", explica el cantautor, que destaca la participació transcendental de l'equip català que va crear la Reactable (un instrument basat en la tecnologia): "Uns genis", remarca.
El de dissabte serà un concert molt important per a Drexler, perquè serà el comiat de la gira d' Amar la trama . "Hem fet uns 100 concerts amb la banda i 100 en format solista. Feia molt de temps que no tocàvem junts i ara ens reunim per tancar aquest cicle". A partir d'aquí el cantautor se centrarà en el nou disc, que sortirà al març i que encara no té títol: "Serà un disc de cançons normals, ni per a una pel·lícula, ni per a una obra de teatre, ni per a una aplicació... No vull fer més experiments".
