La cabaña en el bosque

Hi ha pel·lícules que aspiren a ser més del que semblen, un objectiu que acostumen a assolir quan no s'obliden de dignificar el que aparenten ser. Aquest és el cas de La cabaña en el bosque , una pel·lícula que se'ns presenta com un efectiu slasher , però que amaga una estimulant reflexió sobre els mecanismes de la ficció i les formes de l'audiovisual contemporani.

Des del començament, intuïm que estem davant d'alguna cosa més que la típica pel·lícula d'adolescents que cauen com mosques a mans de l'assassí de torn. De sobte, la història es converteix en un "tria la teva aventura", la cabanya del títol sembla transformar-se en un escenari de telerealitat, i se'ns instrueix sobre el substrat mitològic de la narrativa popular. En resum, gràcies a la seva intel·ligència, vivacitat i irreverència, La cabaña en el bosque funcionaria igual de bé en una aula universitària que en un cinema a la fresca. Un èxit que cal atribuir en gran mesura al coguionista i productor del film, un Joss Whedon encaparrat a enderrocar les fronteres entre l'alta i la baixa cultura.