PANTALLES
EULÀLIA IGLESIAS

El boom del 'thriller' televisiu britànic

'The fall', 'Broadchurch' i 'Southcliffe', nous títols que val la pena no perdre's

El boom  del 'thriller' televisiu britànic / CHANNEL 4 Zoom

Crims horribles, psicòpates de tota mena, policies o periodistes que arrosseguen traumes del passat, famílies i comunitats trastornades per la pèrdua i el dolor... Els thrillers dramàtics han triomfat aquest any a la televisió britànica. L'èxit d' Utopia (Channel 4) tot just començat el 2013 ha tingut continuació en drames criminals com The fall (BBC), Broadchurch (ITV) i Southcliffe (Channel 4), que deixen palesa la bona salut de la ficció televisiva britànica. Tots aquests títols se situen a l'estela dels nous policíacs que neixen en part sota la influència del boom escandinau. Mentre els nord-americans segueixen optant pels remakes ( The killing , The bridge ...), els britànics assimilen la lliçó i l'aboquen a la seva pròpia creativitat. La majoria d'aquestes sèries tenen pocs capítols, de manera que mai tens la sensació que l'argument s'allargui més del necessari, i tenen en un crim el detonant per submergir-se en el cantó més fosc o traumàtic d'una comunitat situada fora de Londres.

QUI HA MATAT EL DANNY?

Broadchurch (2) ha estat un dels grans èxits de la temporada al Regne Unit, i Atresmedia (Antena 3 / La Sexta) n'ha comprat els drets d'emissió per a l'estat espanyol. Aquesta sèrie trasllada els plantejaments de The killing o Top of the lake a la costa meridional d'Anglaterra. A tocar dels espectaculars escarpats de la Costa Juràssica es troba el cadàver d'un noi adolescent. El crim trastoca una població d'aparença idíl·lica. Un investigador vingut de fora (David Tennant, una de les últimes encarnacions del Doctor Who) i una policia local amiga de la família de la víctima treballen plegats per descobrir el terrible secret: qui pot haver matat el Danny? Chris Chibnall, creador de Broadchurch , no ofereix elements nous en la seva ficció però sap barrejar amb molta eficàcia la intriga d'un procedimental amb la força emocional d'una sèrie dramàtica.

A The fall (3 i 4), en canvi, se'ns mostra des del principi qui és l'assassí, un psicòpata sexual que ataca un perfil determinat de dones. Interessa seguir el joc del gat i la rata entre la investigadora del cas, una Gillian Anderson encara més atractiva i determinada que quan treballava a Expedient X , i l'assassí. Ambientada en una ciutat de Belfast on s'ha acabat el terrorisme però no la violència, The fall també s'apunta a aquesta nova tendència de donar cert biaix feminista al thriller convencional.

I amb només quatre capítols, Southcliffe (1)és una bona mostra del que podríem anomenar televisió d'autor. El seu responsable, Sean Durkin, és el director de Martha Marcy May Marlene , aquella inquietant pel·lícula al voltant d'una noia que s'acabava d'escapar d'una secta que va triomfar el 2011 a Sundance. A Southcliffe , Durkin prescindeix de la majoria dels recursos narratius de la ficció televisiva convencional. No es tracta només que coneguem el qui, el què i el com des del principi. La sèrie avança en una estructura no lineal, sense cliffhangers ni misteris per resoldre. A més es recrea en els temps morts i els silencis, elements bàsics per transmetre el desfici que amara tot l'ambient d'aquest poble on un dia un dels seus habitants comença a disparar a tort i a dret sense raó aparent. A Southcliffe el thriller només és una excusa per plasmar les dificultats per enfrontar-se al dolor, la pèrdua i l'absència d'un ésser estimat.