ESCENES
BELÉN GINART

Les bombolles del funàmbul

Pep Bou estrena al Lliure el seu nou espectacle, 'Bombollavà', amb tres músics en directe

Pep Bou (Granollers, 1951) és un poeta. Potser és això el que el fa ser algú molt especial, o tal vegada l'ordre dels factors és l'invers. Però cal ser un poeta i a la vegada algú molt especial per dedicar mitja vida, i sumant, a fer escultures efímeres, belles i delicades, amb bombolles de sabó.

I d'aquesta alquímia misteriosa n'ha fet tot un ofici d'ençà que, el 1982, aquell fundacional Bufaplanetes el va fer famós arreu i li va donar l'impuls necessari per seguir fent camí. Ara fa un pas més amb Bombollavà, l'espectacle que estrena dimecres que ve al Teatre Lliure, amb l'acompanyament de tres músics en directe. S'hi estarà un mes, entestat a demostrar que la fusió entre el sabó, l'aigua i l'atzar (o, en termes més prosaics, les condicions ambientals) és un univers artístic amb un enorme potencial.

En aquesta ocasió s'ha vestit de funàmbul per fer passar les seves fràgils creacions per un fil, aconseguir que pugin fins a alçades vertiginoses i traçar, en fi, un paral·lelisme entre el seu espectacle, la seva feina i la vida. "Jo sóc un funàmbul perquè aquest és un treball de risc. Cada bombolla té un comportament diferent. Quan vaig rodant un espectacle, més o menys vaig veient com reaccionen en cada moment, però mai en pots estar segur. La bombolla és bellesa que esclata", il·lustra. "I quan la bombolla esclata el que en queda és el no-res. El mateix passa quan arriba la mort. Ara hi ets i de sobre ja no hi ets", continua.

TRES INTENTS

Bou explica que aquesta és la història d'un espectacle interruptus. Fa dos anys l'artista va veure com la crisi retallava el muntatge de la programació del Lliure. Aleshores l'havia de dirigir Lluís Pasqual. Però quan la incertesa sobre les subvencions el va obligar a anunciar una parada tècnica, Pasqual va decidir que per coherència caurien del programa els espectacles que hagués de dirigir ell. L'any següent hi va tornar a haver cancel·lació: el muntatge l'havia de produir el Grec en col·laboració amb altres teatres internacionals (el Piccolo de Milà, el Nacional de França…), però no va arribar a quallar. I aquest any el Lliure l'ha tornat a convidar a prendre part en la seva temporada. Això sí, l'espectacle ja no és una coproducció, sinó una producció feta íntegrament per la companyia de Pep Bou. "No passa res, hi estic avesat", assegura. "I, a més, em fa molta il·lusió ser en aquest teatre", afegeix.

Bou també està acostumat a adaptar-se a les circumstàncies. Ho ha de fer en cada funció. Si a l'ambient hi ha força humitat, les bombolles poden arribar a durar un minut i mig. En ambients secs, l'esperança de vida no supera els 30 segons. El desembre és un dels mesos més secs de l'any. "Però jo sóc un home pacient, no et pots posar nerviós. I el públic ho rep amb dolcesa i amb carinyo, m'acompanya en l'experiment. És molt gratificant". Bou juga molt amb les propietats químiques de les bombolles. "Tenen tendència a agrupar-se, a reduir l'espai que hi ha entre elles. Jo les bufo, estan a l'aire, i les faig descansar sobre el fil i anar d'un punt a l'altre. Potser aquest és un espectacle més contemplatiu que d'altres meus, té una poètica més tranquil·la".

UN RITME ÀGIL

Tot i això, la música de Bombollavà té un ritme àgil. "Les bombolles i la música sempre han mantingut una bona relació", indica Bou. L'ha compost especialment Daniel Anglès, un dels tres músics que la interpreten en viu. "Que sigui en directe té molts avantatges. La música en directe t'acompanya i es més fàcil adaptar el ritme. Si pel comportament de la bombolla has d'escurçar un número o dura més del que havies previst, els músics s'hi adapten".

Bou explica: "Som quatre persones a l'escenari, però l'equip tècnic i creatiu és molt més ampli. Sembla mentida, tanta gent treballant junta a partir d'una cosa tan petita i fràgil com les bombolles". En el terreny de l'exploració, Bombollavà innova en l'ús d'un gas, l'heli, que fa que les bombolles s'alcin com si fossin un globus. Argolles, vapor i altres elements com el fum formen part de la proposta. Bou n'oferirà algunes funcions al públic escolar. Però adverteix que no es tracta d'una proposta per a nens. "Quan fa 45 minuts que estan asseguts, els nens ja comencen a inquietar-se", constata. Així que els ha preparat una versió reduïda. Pep Bou sap que és únic en el seu ofici, però ha aconseguit transmetre part del seu mestratge a alguns deixebles. Bubblebou , un espectacle permanent a Port Aventura, i Clinc!, actualment en gira per Europa, interpretats per alguns d'aquests alumnes, en donen testimoni. "Però jo no tinc cap intenció de retirar-me, eh?", adverteix, disposat a viure encara moltes aventures de sabó, aigua i atzar.