Contingut extra descarregabable sí o no?

Estem a punt de viure, un any més, l'època on totes les desenvolupadores i distribuïdores de videojocs amb més pressupost (a excepció de Rockstar Games) posen a la venda les seves grans súper produccions. Sagues com Halo, Call of Duty, Battlefield, Uncharted o Froza Motorsport arriben sempre entre octubre i novembre a les botigues d'arreu del món.

Son moments on els més menuts i també els joves comencen a pensar quin joc voldran que els cagui el tió, i els que ja es guanyen les garrofes comencen a comprar-se els seus primers jocs d'aquest curs escolar. Plantejat d'aquesta manera es podria arribar a la conclusió que arriba el moment en que tothom està content però darrerament hi ha quelcom que em preocupa, el contingut extra de pagament, més conegut amb l'acrònim DLC.

Darrerament sembla que els videojocs ja no es venen sencers, o aquesta és la impressió que tenim moltes de les persones que n'acostumem a comprar. Tot gràcies a la política, cada dia més estesa, de vendre videojocs que des d'un bon inici i abans que arribin a les botigues, ja es coneix que tindran contingut extra de pagament.

Però abans d'endinsar-nos en alguns exemples permeteu-me anar al passat per veure com va començar tot.

Història Inicialment, un contingut descarregable era una opció que donaven màquines com l'Atari 2600 o la Sega Genesis per descarregar videojocs a través de la línia telefònica.

Publicitat del sistema GameLine Master d'Atari 2600

En el moment en que Internet va començar a fer-se popular en el seu us, eren molts els videojocs per a ordinador, que gràcies a les comunitats de jugadors, gaudien de contingut descarregable gratuït fet per les comunitats de seguidors respectives.

En el sector de les videoconsoles no es popularitzà fins que no va aparèixer Xbox. De fet, fou Microsoft, amb el seu servei de Xbox Live qui va forçar a que tant Sony com Nintendo incorporessin definitivament el joc en línia a la cinquena generació de videoconsoles.

En aquell moment, el contingut descarregable que ampliava l'experiència de joc s'oferia generalment sense cap cost, amb l'excepció dels títols de Microsoft que ja feien pagar per aquests extres.

A partir de la generació d'Xbox 360, PlayStation 3 i Nintendo Wii, l'ús del contingut descarregable es va estendre. Cada plataforma tenia la seva botiga de jocs en línia. Alguns videojocs es van apuntar al negoci dels micro-pagaments. Però en aquest punt es va cometre un greu error. El què se't oferia com a contingut descarregable ho tenies en el videojoc que compraves i l'únic que es feia era descarregar una clau d'activació. Aquest fet provocà que fins a dia d'avui el contingut extra descarregable de pagament estigui molt mal vist per a molts usuaris.

I ara què? Tot i aquest greu error, el contingut descarregable de pagament s'ha imposat i la majoria dels usuaris s'han resignat acceptant-ne les condicions.

Ara, arriba una de les èpoques de l'any on més jocs es venen i ens trobem amb casos com:

• Edició estàndard: El joc bàsic.
• Edició deluxe: El joc bàsic, tres armes desbloquejades des d'un inici (que es podran desbloquejar igualment en la versió estàndard quan assoleixis el nivell de jugador que demana el joc), i dos emoticones amb el signe de victòria exclusius.
• Edició definitiva: L'edició deluxe, el passi de temporada amb accés anticipat, i una emoticona exclusiva per les victòries.
• Passi de temporada: quatre paquets de contingut descarregable de pagament que inclourà, principalment, nous mapes.

Per tant, si vols tenir el joc complet has de pagar 119,98€ de l'edició estàndard més el passi de temporada. I per tant hem passat de preus de 60€ a 120€.

• Edició estàndard: El joc bàsic
• Edició deluxe: El joc bàsic més el passi de temporada
• Passi de temporada: De moment no es vendrà per separat, sinó que ara mateix només es pot adquirir amb l'edició deluxe. Inclou millores per al personatge que disminueixen la dificultat del joc, algunes armes i contingut addicional durant quatre mesos.

I així podríem continuar amb molts més exemples. Per tant ara tenim jocs que realment, si els volem jugar amb totes les seves possibilitats, oscil·laran entre els 100€ i els 130€, i això, si passat el període esmentat de cada passi de temporada no se'ls acudeix treure nous continguts descarregables.

Arribat aquest punt creieu que els DLC son, o no son una presa de pel? Ens estan fent pagar el doble per un videojoc? Què passaria si ningú comprés els passis de temporada?