En Sonic i el seu cicle... infinit?

Després de 20 anys i de protagonitzar en aquest lapse fins a trenta sis jocs, dos d'ells just acabats de sortir, Sonic s'ha convertit en un dels personatges més mítics dels videojocs, recordat per molts com la gran mascota de Sega que s'enfrontava als germans Mario de Nintendo per un bocí d'una indústria emergent. Però també s'ha convertit des de fa alguns anys en el protagonista d'un cicle que barreja il·lusió inicial, esperança i, finalment, decepció en cadascuna de les entregues de la generació actual. Sega, conscient d'aquesta situació, ha intentat posar-hi fre amb Sonic the Hedgehog 4, un joc que ja ha vist la llum i que intenta recuperar l'estil dels primers Sonic, i més recentment amb l'anunci de la retirada del mercat dels jocs d'en Sonic amb mala crítica dels mitjans de comunicació. Això suscita una qüestió clau: "què cal fer per a trencar el cicle d'en Sonic?", o el que ve a ser el mateix, "com recuperar la confiança de la comunitat que anteriorment tenia fe cega en aquest personatge, tota una insígnia de Sega?" En aquest artícle, intentarem trobar un camí per a en Sonic, tot revisant els errors i els encerts comesos per la pròpia Sega, i establirem paral·lelismes amb les innovacions que han aconseguit implementar de manera efectiva la resta de companyies del sector per als seus respectius personatges clau.

Si ens fixem en l'evolució del seu gran oponent a Nintendo, en Mario, podrem comprovar que, mentre el nombre de jocs és similar, el carismàtic llauner ha aconseguit mantenir intacta la seva salut, amb vendes milionàries i amb molt bones crítiques als jocs principals on ha aparegut. Tot i que ha mantingut el seu propi gènere, s'ha reinventat, passant del 2D al 3D, amb èxit a partir de Mario 64, probablement gràcies a un ritme de joc molt més pausat que no el dels jocs de'n Sonic. I és que aquí rau un dels problemes més greus d'aquest Sonic, que alhora és el seu tret més característic. Si ens plantegem la transposició d'un Sonic corrent pels móns de Mario Galaxy, ràpidament ens adonarem que la pròpia velocitat del personatge fa que el joc deixi de ser viable. A la pràctica estem controlant un personatge que esdevé incontrolable. De fet, Sega estava desenvolupant el videojoc Sonic Xtreme (l'any 1996 es va presentar), un joc amb en Sonic de protagonista, que havia de ser molt similar al que va ser Mario Galaxy, però el títol fou finalment cancel·lat. Als jocs d'en Sonic actualment els passa una cosa similar: un personatge creat per córrer, amb un control pensat per a l'alta velocitat; si se'l treu del seu entorn no respon gaire bé, i el jugador percep els moviments del personatge com a poc realistes. La posició de la càmera, a més, amb un Sonic en tercera persona, que el jugador veu des del darrere, fa evident que l'eriçó blau és difícil de dirigir: quan el personatge va a gran velocitat el control és bo, resulta defectuós o molt millorable, en canvi, quan inicia una cursa i encara va lent, o bé pen el moment de girar d'un costat a un altre, o bé o quan volem fer-lo retrocedir. Sonic Xtreme (joc cancel·lat):

Sobre la taula hi ha la proposta de Sega de netejar el nom d'en Sonic, començant per treure els jocs amb mala crítica de les botigues i seguint amb la sortida de Sonic the Hedgehog 4 i Sonic Colours al mercat, aquí però ens trobem amb un parell de possibles errors, un de menor i el segon força gran, al meu entendre. Es pot entendre que treguin els videojocs amb mala imatge de les botigues, però actualment ja molts jugadors coneixen el problema amb en Sonic, la bona memòria dels seus jocs a Master System, Mega Drive i GameGear pesa molt entre els jugadors veterans, i els que ja no hi van ser a temps per participar a la que per a molts segueix essent l'època daurada dels videojocs també han conegut la franquícia en el seu estat més afeblit i ho comparen amb la resta dels jocs actuals. Per tant, retirar els jocs de les botigues equival a evitar que els nous jugadors que no tenen tanta costum en informar-se dels jocs, se'l comprin i hi juguin. En principi és una mesura que personalment veig bé, representa un "reset" com a mínim psicològic encara que a efectes pràctics no tingui gaire importància ni impacte. El problema gros ve amb l'anunci de Sonic the Hedgehog 4. Aquest anunci va representar una injecció d'esperança per part de Sega cap allò més clàssic de la empresa i d'en Sonic, una aventura de plataformes en 2D, amb els seus loopings i disseny de nivells amb més d'un camí que tant l'havia caracteritzat. Finalment aquesta aposta ha estat devaluada per la pròpia empresa, explico el perquè. Quan Nintendo va anunciar el New Super Mario Bros Wii va representar un retorn d'en Mario a les 2D, tal com ja havia passat amb el New Super Mario Bros a Nintendo DS. Podrien haver fet un joc en fascicles pel WiiWare, però no hagués tingut ni una vuitena part de les vendes, ni la publicitat, ni de l'èxit de crítica que va obtenir New Super Mario Bros Wii. Sonic the Hedgehog 4:

Amb en Sonic the Hedgehog 4 ens trobem amb un cas similar, si presentes el retorn clàssic d'en Sonic per la porta gran, no l'ofereixis en format petit, ofereix-lo en format gloriós, publicita'l per televisió com s'espera dels jocs més coneguts i bons i, sobretot, encara que sigui d'estil clàssic, intenta innovar en algun sentit, i està clar que això necessita d'un mínim d'explicació. Sega, amb Sonic Unleashed, The Secret Rings i The Black Knight ha intentat innovar, però amb afegits, com el Werehog o l'espasa del rei Artur, que no han acabat d'agradar ni a la crítica ni a la comunitat de seguidors d'en Sonic perquè canviava l'estil del joc en si, "no era un producte Sonic" en deien. Així doncs, si no pots canviar l'estil de joc perquè literalment destrueixes el personatge, innova en altres coses, com en l'estil gràfic, ofereix noves situacions a les quals en Sonic s'hagi d'enfrontar, torna a oferir multijugador, com al Sonic 2 de Mega Drive... És possible que la famosa creació d'un membre de DebianArt en sigui una possible solució per la renovació del seu estil gràfic, es presenta un Sonic clàssic però amb un canvi d'estil gràfic molt encertat, similar a un somni i que seria possible tenint en compte la potència gràfica actual. L'aspecte general és d'un Sonic clàssic, però evolucionat.

De totes formes, més enllà de l'estil de joc o l'estil gràfic, hi ha unes quantes coses que cal arreglar als jocs d'en Sonic, en primer lloc, els amics d'en Sonic. Visitant els fòrums anglosaxons, se'ls coneix com "Sonic's Shitty Friends" (en català seria, els "Amics Merdosos d'en Sonic") per algun motiu. En té molts, apareixen, desapareixen d'un joc a l'altre i bàsicament no aporten res. A en Sonic o el poses sol de protagonista (com en Rayman o en Klonoa, per exemple) o amb un company fixe (com en Luigi, o en Clank als seus respectius jocs), no ha de tenir pas 25 amics que vagin rotant d'un joc a l'altre, d'aquesta forma qui no s'identifiqui amb la personalitat d'en Sonic es podrà identificar amb el seu company. L'exemple més clar el tenim al Sonic 2 de MegaDrive/Genesis, on en Sonic comparteix protagonisme amb en Miles Prower, més conegut com Tails. En Tails, per a qui no el recordi als seus vells temps, era una guineu amb dues cues gairebé tant ràpid com en Sonic i amb la habilitat de volar temporalment fent girar les seves cues com si fossin aspes d'helicòpter. Actualment, però, en Tails excerceix de cervellet de la parella, sense un protagonisme clar a la història, més enllà de ser qui respon els acudits d'en Sonic. Per citar-ne un parell d'exemples, al videojoc Sonic and the Black Knight, en Tails era el ferrer del joc, i al Sonic Colours, l'últim Sonic publicat, en Tails "només" construïa una màquina per a traduïr l'idioma dels alienígenes. Personalment crec que el mateix que va funcionar amb el videojoc Sonic 2, fer servir en Tails com a acompanyant de la acció o per a un segon jugador en cooperatiu, podria funcionar ara amb un nou Sonic, de fet en aquest nou Sonic Colours hi ha un minijoc de plataformes en cooperatiu que mostra que més ben treballat, pot ser una opció molt viable per a un joc sencer. Sonic the Hedgehog 2 a Mega Drive:

Un altre problema gros es basa en les personalitats tant d'en Sonic com del seu arxienemic, en Robotnick. En Sonic, durant aquests vint anys, també ha anat canviant de personalitat, algú diria que actualitzant-la als temps que corren, altres diríem que fa tot el possible per a fer-se odiar. Als seus inicis en Sonic era el porc espí més ràpid del món i aprofitava la seva velocitat per salvar als animals del bosc del malvat doctor Robotnik, un personatge fosc que volia transformar els boscos en fàbriques i als animals en els seus súbdits. Actualment en Sonic no només és el porc espí més ràpid del món, si no que és "la cosa" més ràpida de la galàxia, i ell ho sap, amb els anys el seu ego ha augmentat i no només considera que en Robotnick és un rival que s'ha acostumat a ser vençut si no que té tendència a ridiculitzar-lo. En Robotnick també ha evolucionat, encara és un doctor extremadament intel·ligent i això ho demostra amb els seus invents, manté els seus plans malvats de sempre però amb una actitud molt diferent, si abans era implacable, ara és una màquina d'acudits i de deixar-se ridiculitzar. Simplement quan juguem actualment a un Sonic, sabem perfectament que controlem a un personatge molt superior al nostre rival, i això ja d'entrada fa anar en orris qualsevol èpica o tensió que se li vulgui imprimir a la història. La possible inclusió d'en Tails com a acompanyant fixe i controlable pel jugador a les aventures d'en Sonic, significaria un personalitat diferent on els jugadors que no els agradés precisament la forma de ser d'en Sonic, tirant a fatxenda, i podrien escollir la d'en Tails, més innocent i insegur, però amb armes i arguments propis per a participar activament en la lluita contra els enemics. De totes formes, de tots els apartats i característiques que es poden valorar d'un joc n'hi ha un parell que a la sèrie "Sonic" es mantenen a molt alt nivell. Aquests dos apartats són la música i la potència gràfica. La potència gràfica és evident, si ens fixem en el videojoc Sonic Unleashed en qualsevol dels sistemes on ha sortit, sobretot a Wii, Sega, amb els jocs d'en Sonic, segueix expandint les seves possibilitats gràfiques, físiques i d'il·luminació, arribant a nivells que molts altres ni s'han plantejat arribar. Sonic Unleashed a Xbox360 / PlayStation 3

Pel que fa a la banda sonora que acompanya els seus jocs, es manté a un gran nivell a més a més de ser molt variada, ja que inclou peces cantades de rock o cançons tristes i instrumentals, d'altres més festives i també d'altres que criden a la èpica. Varietat i qualitat. Peça de Sonic and the Black Knight de Wii

Una peça festiva de Sonic Colours de Wii

Em consta que des de Sega ens segueixen, i espero sincerament que vegin aquest escrit no com un atac o una crítica destructiva, sinó com un seguit de consells gratuïts, o si més no, la opinió d'algú que porta des de petit seguint les evolucions tant de la empresa com de la seva mascota. Per sort en Sonic té la oportunitat d'aixecar-se de nou i tornar a la seva antiga glòria, a través del "Sonic Team" i començant per l'últim Sonic Colours a Wii i DS, un molt bon joc en les seves dues versions però que encara els manca un pas més per arribar a ser el que eren els millors jocs de la sèrie. Fins aquí arribo, les següents línies són per a les vostres opinions i propostes, estaré encantat de llegir els vostres punts de vista i de ben segur que també els agradarà poder-ho fer als responsables de Sega. Animeu-vos! Al fòrum: http://www.vadejocs.cat/smf/index.php/topic,89484.msg90109.html