Terra d'en Gimbal Lock

Xavier Muntada

L'espectacle mediàtic dels Video Game Awards

Zoom

Cada mes de desembre se celebra als Estats Units d'Amèrica la gala dels Video Game Awards. Els VGA són una entrega de premis de l'estil dels Oscar de Hollywood, però dedicada als videojocs i amb exclusives pagades, assistència majoritària de celebrities que poc tenen a veure amb els videojocs, i una sensació imperant de postís, tot plegat, una barreja dissenyada amb la intenció descarada de crear més espectacle i atraure més espectadors, un muntatge en el que, al final, els videojocs són només l'excusa, una màquina de fer diners.

Que el sector dels videojocs es mou cada cop més cap al món del cinema és és una evidència que cada any podem contrastar amb major facilitat, no només amb la presentació de projectes cada cop més cinematogràfics, com Heavy Rain o els jocs de la saga Modern Warfare com a representants més clars d'aquesta tendència, sinó també en com evoluciona la premsa que envolta aquesta indústria. En aquest cas, però, només parlaré d'un dels esdeveniments de l'any centrats en aquesta temàtica, per la seva posada en escena i per la quantitat de diners que comença a moure. Comencem per posar una mica d'informació sobre la taula.

ElsVideo Game Awards, com a certamen, són una iniciativa de GameTrailers, un conegut portal de distribució de tràilers de videojocs que forma part de la MTV Networks i està controlat per Viacom, un gegant nord-americà de les comunicacions, situat només per darrere de Walt Disney Company, Time Warner i News Corporationpel que fa a capital. Aquesta situació privilegiada s'ha traduït en un ràpid creixement de GameTrailers, un mitjà digital creat l'any 2002, que va viure un augment espectacular en la seva fama l'any 2005, coincidint amb la compra del portal per part de la citada MTV Networks, i d'una reforma el 2007, per adequar-se a la idea que tenia Viacomdel que havia de ser un portal d'informació sobre videojocs. Gametrailerscomparteix recursos amb Spike TV,un canal de televisió dirigit al gènere masculí i controlat també per Viacom, que compta amb CSI i la lluita lliure com a estrelles de la programació; conjuntament disposen d'una plataforma sòlida des de la que mostren contingut a milions de televidents.

Zoom

A més a més de la por que la premsa acabi dominada per les grans corporacions (recordem que MeriStation Magazine, portal especialitzat número u en en espanyol al món,va perdre un contenciós amb el grup Prisa després que els seus propietaris originals es fessin enrere en la seva venda i va canviar, finalment de titularitat), i que aquestes acabin pagant per les exclusives (com ja fan) i deixin la resta de mitjans sense possibilitat d'informar de primera mà sobre les novetats, El problema afegit és que es tracta el sector dels videojocs com si fos un calc del món del cinema, potser sense tant de glamour. Per posar un exemple del nivell que s'arriba en aquestes gales, el certamen de l'any 2008 va ser presentat per Mike Tyson i va comptar amb la participació de rapers com L.L. Cool J o grups pop com The All American Rejects, que poc tenen a veure amb els videojocs, més enllà de la presència d'algun dels seus temes en un Rock Band. Una comprovació senzilla de quina és la part més valuosa dels VGA és realitzar una cerca d'imatges grans sobre "Video Game Awards" aGoogle.

Creuen que els videojocs són com les pel·lícules quan, en l'entrega de premis, la part més important del certamen, es premia els actors que posen nom als personatges ficticis. Enguany per exemple, de candidats hi ha Ellen Mclain, que fa de GladOs, un robot que apareix al videojoc Portal 2, i és una candidatura que no té cap sentit, el robot no té forma humanoide, no es basa en l'actuació de l'actriu i no és ella qui li dona ni forma ni moviments, en qualsevol cas seria l'animador qui hi posaria el 85% de la gràcia del personatge, és un error similar a quan en una pel·lícula d'animació es promociona el nom del doblador abans que el nom de l'animador, que és qui realment fa actuar el personatge. Aquest exemple val també per aClaudia Black, que no s'assembla en res a Chloe Frazer, el seu personatge a Uncharted 3, o Mark Hamill, que fa de Joker a Batman Arkham City, i molts altres actors i actrius preseleccionats. Ells hi posen el nom, la cara per a les fotos, la fama, i la veu en les versions originals, l'animador hi posa la feina, l'actuació i la gràcia. No es tracta de menystenir la importància de la tasca dels actors, però resulta absurd que el seu paper sigui central en aquests guardons.

En la forma d'escollir el guanyador també hi ha seriosos dubtes de procediment i credibilitat. Opten per un sistema de votacions populars per a escollir tots els premiats, però evidentment no tots els que voten tenen tots els jocs per a poder-los comparar, així que, majoritàriament, voten els jocs que tenen. D'aquesta forma, els jocs amb més possibilitats de guanyar no són necessàriament els millors, sinó aquells que han venut més unitats, fet que no correspon amb l'objectiu de premiar els millors videojocs de l'any. El mètode més just seria que es fes una llista de les anàlisis publicades al seu propi web pels seus analistes o que s'agafés la mitjana publicada a Metacritic(un lloc web que recull ressenyes d'àlbums de música, jocs, pel·lícules, programes de televisió, DVD i llibres publicades per mitjans d'arreu del món i ofereix una mitjana de les qualificacions que els crítics i els lectors els han otorgat), i a partir d'aquí s'elaborés la llista de guanyadors segons gènere i plataforma. D'aquesta forma, els guanyadors sorgirien a partir dels seus propis criteris periodístics i no pas del populisme o de la lluita entre fans d'una o altra franquícia, una tàctica molt utilitzada per part de molts dels mitjans de comunicació del sector per a aconseguir visites.

Zoom

Avui tornarem a tenir sessió de Video Game Awards, ja veurem si el panorama millora o segueixen amb la seva aposta per l'espectacle i la buidor de contingut. De moment, les votacions ja han estat obertes al públic i les celebrities ja han anunciat la seva assistència.

Comenta-ho al fòrum