Fita assolida!

Joan-Albert Ros

El repte d'Ouya

El repte d'Ouya Zoom

El repte d'Ouya

Els grans del món dels videojocs no improvisen i fa temps que miren de posicionar-se de cara a una nova generació de maquinari. Però a les grans corporacions que han dominat de manera gairebé hegemònica el panorama de l’entreteniment electrònic en els darrers anys s’hi sumen altres propostes de nous actors que reclamen la seva part del pastís. Avui volem fixar-nos en Ouya, un dels projectes més interessants dels darrers temps dins del món de l’oci digital.

Nintendo ja ha presentat la seva Wii U, una proposta pintoresca que s'inspira en la versatilitat de les tauletes tàctils i n'integra les principals característiques en el comandament (i que d'entrada sembla que ha generat menys expectació que no va ocasionar Wii en el moment del seu llançament), Sony i Microsoft encara no han badat boca però tot indica que tant uns com d'altres fa temps que en preparen una de grossa, també sembla segur que Steam llançarà la seva pròpia plataforma. Podríem assabentar-nos ben aviat de què és el que té a punt cadascú, segurament fins i tot abans de l’Electronic Entertainment Expo d'enguany -el popular E3 de Los Angeles, una de les fires de referència dins del sector de l'oci electrònic a escala planetària.

Però no són els únics que han fet els deures, la propera generació de plataformes d'oci electrònic domèstic ja no serà només una pugna entre les tres grans corporacions dels darrers anys. Una de les propostes més interessants per a aquesta nova etapa ens arriba de mans de desenvolupadors independents; es tracta d'Ouya, una consola nascuda gràcies a l'èxit d'un projecte de micromecenatge que Julie Uhrman -professional veterana de la indústria dels videojocs, ara fundadora i presidenta de l'empresa del mateix nom del dispositiu- va posar en marxa el 10 de juliol de 2012 a Kickstarter i en el qual prop de cent mil persones van aportar en tot just un mes fins a gairebé 9 milions de dòlars (una quantitat que fa semblar molt petita la xifra que els responsables del projecte s'havien fixat inicialment com a objectiu, 950.000 $, i que demostra l’entusiasme amb el que Ouya ha estat acollida tant per part d’afeccionats com per part de desenvolupadors independents).

Zoom

Què ha fet que tanta gent es decideixi a apostar per una idea, per un nou concepte de plataforma d'entreteniment digital? Ouya -un nom que sona exactament com l'exclamació en llengua anglesa "Oh yeah!", expressió que denota alegria, excitació i satisfacció- és una consola no gaire més gran que un cub de Rubik, basada en Android i de codi obert, amb chipset Tegra 3 de quatre nuclis d'NVIDIA; sense haver de pagar el preu de cap kit de desenvolupament, qualsevol que ho vulgui podrà crear jocs per a ella que seran distribuïts únicament i directament pel propi creador en format digital a través de la mateixa botiga online de la plataforma. El dispositiu permet la connexió simultània de fins a quatre comandaments, compta amb 1GB de memòria RAM i només 8 GB de memòria flaix interna però admet discos durs o suports d’emmagatzematge USB extraïble, té sortida HDMI a 1080p, connexions Wi-Fi i Bluetooth, qui ho desitgi hi podrà practicar modificacions internes sense perdre'n la garantia, de manera que pot ser terreny adobat per a hackers i modders (cosa que des d’Ouya asseguren que veuen amb bons ulls), inclourà d'entrada jocs gratuïts, es basarà en el model free-to-play i segons han assegurat els seus promotors no costarà ni cent dòlars -haurien de ser menys de vuitanta euros, però reservar-la ara mateix ja ens en costa gairebé cent, a Europa ens enreden com sempre amb la conversió de divises. Val la pena remarcar que en la fase de finançament, els enginyers de hardware d'Ouya, encapçalats pel prestigiós dissenyador industrial Yves Béhar, han pogut escoltar els suggeriments dels mecenes que han ajudat a finançar el disseny i la fabricació del dispositiu i que alguna de les seves propostes han estat implementades en l’aparell, com és el cas del disseny dels comandaments de la consola o la integració d'un port Ethernet que incrementa les possibilitats de joc online i de comunicació de l'aparell, que originalment s'havia dissenyat només amb connexió wi-fi a internet.

Zoom

El catàleg de títols propis d'Ouya està començant a fer patxoca i s'està configurant de mica en mica; tot i que en molts casos no hi ha encara confirmacions oficials, han transcendit títols com Canabalt, Dead Trigger, Madden NFL 12, Minecraft, Racing Live, Samurai II Vengeance, Shadowgun, Triple Town o Create A Sokoban. A més, ja hi ha un nombre molt considerable de videojocs a la botiga d'Android, grans editores com Square Enix i Namco Bandai han manifestat interès per publicar alguns dels seus títols per a la nova consola i ja n'hi ha alguns de confirmats. A més, Ouya ha de permetre des de bon principi jugar en connexió amb els servidors remots que allotgen el catàleg de jocs al núvol d'OnLive. Val a dir que com que aquest sistema de distribució de videojocs a la carta no passa pel seu millor moment -tot just acaba de viure una reestructuració profunda que inclou acomiadaments en la plantilla i canvis en la direcció de l'empresa- ja hi ha hagut qui ha posat en dubte que acabés materialitzant-se aquesta col·laboració, però des d'OnLive han assegurat que tots els productes prèviament anunciats continuaran en marxa, també els que es troben en fase de desenvolupament, i que no hi haurà cap interrupció en cap dels seus serveis. Així doncs, si tot va bé, Ouya incorporarà de cop, en el moment del seu llançament, els ara ja més de tres-cents jocs d'OnLive, títols punters executats al núvol que superen en escreix la potència de la consola i que els jugadors podran jugar en streaming -si la velocitat de la seva connexió a internet els ho permet.

Zoom

A banda d'OnLive, també trobarem a Ouya altres aplicacions d'allò més interessants, com XBMC (XBox Media Center), un centre d'entreteniment multimèdia, PLEX, una biblioteca de mitjans que emmagatzema i classifica els nostres vídeos i les nostres cançons, VEVO, el lloc web de vídeos musicals de Sony Music Entertainment, Universal Music Group, Abu Dhabi Media Company i Arthur Music Company, amb llicència d'EMI per a la reproducció dels seus continguts, i TuneIn, una base d'emissores de ràdio i podcasts de tot el món. Com que Ouya està basada en Android, per descomptat, els desenvolupadors d'aplicacions podran publicar a la plataforma de distribució de continguts d'Ouya les seves apps destinades a aquest sistema operatiu.

Ouya vol, doncs, fer més accessible i més econòmic l'oci electrònic, pretén democratitzar la distribució de jocs i demostrar que els productes d'entreteniment digital per a videoconsola no han de ser necessàriament més cars que els videojocs per a d’altres plataformes. Uns objectius lloables i d'allò més interessants, però que només seran possibles si l'empresa és capaç de resoldre amb solvència el repte de fabricar i distribuir prou dispositius com per disposar d'una base instal·lada suficient que faci Ouya interessant per als desenvolupadors. Perquè el model de negoci ha de ser rendible per a desenvolupadors i promotors, per molt que sigui freemium i consisteixi fonamentalment en microtransaccions. Segurament aquestes són les majors incògnites que envolten la màquina. Ja no haurem d’esperar gaire, a partir d’aquest proper març, quan s'iniciï la distribució comercial de la consola, començarem a veure de quina manera evoluciona un projecte amb una enorme potencialitat i que ens sembla potser arriscat però molt seductor, dins d’una indústria que ha vist darrerament com telèfons intel·ligents i tauletes tàctils fan la competència a les videoconsoles portàtils, que està coneixent la incursió de nous ginys, tant d'oci domèstic com d'entreteniment portàtil, i que s’endinsa, molt previsiblement, en una època tan convulsa com apassionant.