Raccoon City 1998 - Barcelona 2012

La casualitat ha volgut que la setmana de la vaga general convocada pels sindicats en contra de les reformes laborals impulsades per l'executiu espanyolem trobés analitzant Resident Evil: Operation Raccoon City, el videojoc de Capcom que narra els darrers dies d'una ciutat imaginària de l'Oest Mitjà dels Estats Units en el que es desencadena una plaga zombi. Successos reals i imaginaris que, en principi, no tenen absolutament res a veure. Però el panorama dantesc en el que es va convertir dijous passat el centre de Barcelona per obra de les accions de grups d'energumens i la consegüent batalla campal entre policies i radicals antisistema fa que realitat i ficció tinguin un aspecte sorprenentment similar.

No vull caure en l'anàlisi superficial, vull defugir qualsevol partidisme. Sobretot, perquè trobo que les perspectives parcials són perverses; tan demagogs em semblen els qui defensen que els incidents són una anècdota i apunten que el problema de debò és la política laboral, com els qui equiparen tots els manifestants i els titllen de grup organitzat de vàndals i obvien que hi ha raons reals per a un enorme descontent, per a manifestacions multitudinàries i per a una vaga.

Al marge d'arguments i de manipulacions dialèctiques,tenim un problema seriós quan les captures de pantalla extretes d'un videojoc de terror que es desenvolupa en un escenari de ficció s'assemblen tant a les imatges captades per les càmeres del Diari Ara. És preocupant que les escenes de fantasia d'un cos d'assassins d'elit enfrontat a una horda de morts vivents sanguinaris semblin ben bé les mateixes escenes reals en les que el cos de policia dels Mossos d'Esquadra reprimeix les accions d'uns manifestants violents i enfollits.

Potser lligar un escenari i altre des d'un espai d'opinió centrat en l'àmbit concret dels videojocs és voler fer anar l'aigua al meu molí, però no és una comparació forçada: n'hi ha prou de veure els telenotícies i les portades dels diaris de l'endemà dels incidents i de provar el joc per adonar-se que l'aspecte dels carrers d'una ciutat i una altra, malgrat tot, s'assemblen massa. No volia deixar l'oportunitat de comentar aquesta trista coincidència, perquè crec que la juxtaposició d'aquests dos escenaris ens hauria de fer reflexionar a tots plegats.