Nit de gossos

Des d'aquest racó he publicat articles sobre tecnologia, oci electrònic, cultura digital i art multimèdia, però hi ha ocasions en les que, davant d'una situació desconcertant, hom no pot fer més que escriure, encara que sembli que no ve del tot al cas.

Els diumenges per la nit acostumo a donar un cop de mà al restaurant d'uns amics, a Badalona; aquesta matinada tornava cap a casa en bicicleta després d'haver-hi treballat. M'he trobat que, tot just després de travessar Sant Adrià del Besòs, en entrar a la Rambla de Guipúscoa, ja dins de Barcelona, he hagut de frenar en sec perquè hi havia tot de gossos bordant molt nerviosos enmig de la calçada i corrent esperitats. Com jo, ha hagut de frenar també un motorista que de poc no cau de la seva moto.

Eren gossos sense collar, mestissos, més aviat petits, de la mida d'un terrier. No paraven quiets i no deixaven que ningú se'ls apropés, dubto que estiguin gens acostumats a tractar amb humans. Hauria estat irresponsable marxar d'allà, simplement: no només podien atropellar-los, sinó que fàcilment podien causar un accident. He deixat la bicicleta recolzadaa la paret i he mirat de fer-los anar al voral. Tinc dos gossos a casa, al restaurant ha sobrat carn de pollastre i, casualment, en duia a la motxilla, dins d'unacarmanyolade paper d'alumini; gràcies a això m'han seguit, els he donat teca mentre el motorista amb qui he coincidit trucava la guàrdia urbana i els explicava la situació.

M'ha costat aconseguir que els gossos se m'apropessin prou, només un d'ells, el que semblava més vell, agafava el menjar de la meva mà, els altres només s'acostaven molt de tant en tant, prou com perquè els llancés algun tros de pollastre, però si em movia fugien corrent. Agenollat a terra una bona estona i donant-los menjar de tant en tant he aconseguit que deixessin de destorbar el trànsit. En un principi he comptat tres gossos, però aviat he descobert que estaven tan neguitosos i bordaven i udolaven perquè n'hi havia dos més que havien quedat atrapats en un solar buit, envoltat per unes tanques metàl·liques, no podien sortir. Després d'uns vint minuts de mirar de fer d'ensinistrador de quissos improvisat, més aviat amb poca fortuna, ha arribat un cotxe de la guàrdia urbana. En condicions normals m'hauria d'haver sentit alleujat per la seva presència, però no ha estat així. De fet ha estat la seva actuació la que m'ha empès a escriure aquestes ratlles.

Com el meu company desconegut, he saludat els dos agents que han sorgit del vehicle ("bona nit, agents"). Els hem explicat com havia anat tot, els he dit que creia que hi havia un parell de gossos més atrapats al solar. M'ha sorprès que els meus interlocutors pràcticament ni m'han parlat, gairebé ni m'han mirat, amb prou feines ni m'escoltaven, o això m'ha semblat, tampoc no han fet gaire més cas a qui els ha trucat. Els agents s'han acostat als gossos, i han vist que fugien. Han tornat prop del seu cotxe mentre jo mirava de retenir l'únic gos que no havia desaparegut, que grinyolava mentre escarbotava frenèticament en un forat entre l'asfalt i la barrera de la parcel·la. Han parlat entre ells, durant una bona estona no han fet absolutament res. El motorista em mirava estranyat. Han passat cinc minuts, potser més, se sentia els gossos que havien marxat bordar, lluny. Han parlat per la seva ràdio amb algú altre, però no ens han dit res més. Hem preguntat i han dit que havien trucat algú de la gossera municipal, fent gala del mateix desdeny amb el que en un principi ens havien atès (si és que "atendre" és el verb correcte).

L'amic motorista, finalment, m'ha dit que havia de marxar. No li ho retrec, era ben tard, passava mitja hora de la mitjanit. "No em puc quedar, demà de matí he de ser ben d'hora a la feina... Però m'emprenya que sembla que aquests tipus esperen que toquem el dos per desentendre-se'n i poder marxar també ells. Li he dit que em quedaria, si havíem trucat a la guàrdia urbana era perquè volíem que algú mirés de resoldre una situació que cap dels dos no tenia mitjans per solucionar. Insisteixo que em semblava una situació potencialment perillosa, tant per als propis animals com per als vianants i els vehicles.

Durant una bona estona, no puc precisar quants minuts, s'han limitat a xerrar i a esperar.Ha arribat un nou vehicle de la guàrdia urbana.De sobte, han sortit els gossos que havien quedat atrapats al clos, de nou hi havia corredisses canines per la calçada. Quan els han sentit han reaparegut els gossos que havien marxat i s'han afegit a la carrera, una gossada tan minúscula com folla. Els he anat al darrerre, perquè passaven pocs cotxes, però estava segur que fàcilment els esclafarien. Un dels gossos tenia una pota ferida, però coix i tot corria tant com la resta dels seus congèneres. Cap guàrdia urbà no s'ha mogut. Els agents que han arribat més tard han sortit del cotxe i han parlat durant una estona amb els que havien arribat primer. La mateixa actitud. Fins uns minuts abans estava astorat, però llavors m'he enfadat. Però això què és? He tret el telèfon i he carregat Twitter. He enviat una piulada a l'alcalde de la ciutat.

Jan Ros‏@JanTerrabastallJan Ros 5 gossos sense collar a Rambla Guipúscoa, van bojos, enmig del carrer. Els atropellaran. Truquem la urbana. Ni saben què fer.@xaviertrias

12:37 AM - 19 Mar 12viaTwitter for BlackBerry®

No esperava pas una resposta immediata, però sé perfectament que qui sigui que s'encarrega de gestionar el Twitter de Xavier Trias s'ocupa de donar resposta qui interpel·la el batlle, per bé que en ocasions això tampoc no serveixi per a resoldre res. És que no hi ha actuacions previstes en aquests casos? No hi hauria d'haver uns certs automatismes institucionals? Gossos perduts i perill per al trànsit hauria de significar l'aparició automàtica d'algú que sàpiga com gestionar el curs d'uns esdeveniments protagonitzats per una colla de pobres bestioles imprevisibles. Davant del que m'ha semblat passivitat dels agents he insistit amb una nova piulada.

Jan Ros‏@JanTerrabastallJan Ros @xaviertriasEls hauré d'atrapar jo, aquests gossos. No hi ha un protocol d'actuació? Els atropellaran, i la guàrdia urbana mirant-s'ho.

12:39 AM - 19 Mar 12viaTwitter for BlackBerry®

La sensació que aquesta nit m'han transmès aquells agents és que estaven emprenyats perquè els havia donat feina de matinada, que els empipava que els fes perdre el temps per un grapat de petaners escàpols que segurament no importen a ningú més, que els rebentava que jo no marxés, i que els fotia que es temien que si em quedava els podia demanar comptes de què havien fet i de com havien actuat.Potser m'equivoco... Tant de bo que m'equivoqui. Segur que aquests agents s'ocupen de coses importants i resolen problemes gravíssims, no vull menystenir la seva feina, però m'indigna aquest aparent menfotisme i la poca deferència amb les persones que, en el fons, els han trucat per demanar-los ajuda.

Els gossos han desaparegut per un carrer en el que hi ha tot de cotxes aparcats en els que, segons sembla, viuen diversos indigents que no tenen altre sostre que el d'aquests vehicles. Ben bé un quart d'hora més tard ha aparegut una treballadora de la gossera municipal, acompanyada de la seva rottweiler. Ha acompanyat els agents a fer un cop d'ull al carreró. Sóc un plom, i he tornat a piular.

Jan Ros‏@JanTerrabastallJan Ros Finalment ha vingut una responsable de la gossera que dubto molt que pugui atrapar aquests gossos sola. Així no anem enlloc.@xaviertrias

12:53 AM - 19 Mar 12viaTwitter for BlackBerry®

Com era previsible, la responsable de la gossera no ha trobat rastre dels quissos ni amb l'ajut de l'olfacte del seu gos. S'han amagat, entaforats a qualsevol racó. Després de veure l'escena sembla obvi que si n'hi havia tres que cridaven enmig del carrer era perquè havien perdut dos companys, tan aviat com han completat el grup han anat cap on sigui que s'acostumen a estar. Passo de tant en tant per allà i ni els havia vist ni els havia sentit mai abans. Vull saber què ha passat i com acabarà tot plegat, de manera que demano als agents què passarà ara. Em diuen que demà enviaran algú de la protectora, que algú des de dins un cotxe els ha dit que els gossos roden sempre per allà i que hi ha qui els deixa menjar al carrer, però que no tenen amo ni es fan amb ningú. De manera que aquí acaba tot avui. Publico un nou tuit.

Jan Ros‏@JanTerrabastallJan Ros Operació conclosa per avui. No ho poden resoldre, els gossos s'han fet fonedissos. Els de la protectora tornaran demà, diuen.@xaviertrias

1:01 AM - 19 Mar 12viaTwitter for BlackBerry®

No em refio massa que ningú resolgui res, ja. És més, de sobte sembla bastant clar que els gossos no són el problema. Perquè, què se suposa que faran, els de la gossera, si els troben? Els agafaran, se'ls emportaran, els tancaran i segurament els separaran, fins i tot suposant que aconsegueixin atrapar-los tots alhora. Tot indica que aquests animals han nascut al carrer, i he vist claríssim que tenen un vincle especial, si ploraven i bordaven tan neguitosos és perquè havien perdut dos dels membres del grup. No m'estranya que no vulguin saber res dels humans, ara mateix coincideixo bastant amb la seva perspectiva, em sento decebut. Piulo un cop més, però aquest cop és una reflexió genèrica i no esmento l'alcalde.

Jan Ros‏@JanTerrabastallJan Ros De debò, és ben cert que la feina ben feta no té fronteres i que la feina mal feta no té futur. I així no anem enlloc.

1:03 AM - 19 Mar 12viaTwitter for BlackBerry®

M'han colpit les poques ganes d'aquests agents de l'ordre. No puc dir que no hagin fet la seva feina, perquè ells han complert l'expedient. Han fet el mínim imprescindible perquè ningú no pugui dir que no s'han ocupat del problema. No han resolt res, però han avisat la gossera municipal i han esperat que aparegués la persona que des d'allà els enviaven. Sigui com sigui, penso que el problema es pot reproduir i aviso que això d'aquesta matinada només és l'escorça d'una qüestió encara més trista.

Jan Ros‏@JanTerrabastallJan Ros @xaviertriasEl lloc és un solar de la RamblaGuipúscoa, a l'alçada del número 161. Sembla que viu gent dins uns cotxes. Hi ha gossos pertot

1:08 AM - 19 Mar 12viaTwitter for BlackBerry®

Aquest matí he rebut resposta a totes aquestes piulades intempestives amb les que vaig importunar l'Excel·lentíssim Senyor Trias.

Xavier Trias‏ @xaviertrias @JanTerrabastallens pots donar més detalls aquí?http://bit.ly/FPFGH5

12:09 PM - 19 Mar 12 via TweetDeck

Inclouré l'enllaç d'aquest escrit quan ompli el formulari que m'han facilitat. Potser aquest text no és més que una rebequeria, segurament no servirà per a res, però m'ha indignat la manca d'interès dels agents. No crec que la seva sigui l'actitud que ha de caracteritzar els servidors públics. No havia de ser tan complicat, en el fons aquelles pobres bestioles desemparades s'assemblen molt més als Nintendogs que no pas als Cerberus de Resident Evil.

Potser en faig un gra massa... El cas és que durant aquest episodi em venia al cap contínuament aquella imatge d'un gos abandonat a la carretera i les paraules que l'acompanyaven, "ell mai no ho faria", i imaginava aquell cartell oposat a un altre, amb un parell d'aquells guàrdies urbans, en el que hi diria "ell mai no ho faria""ells mai no faran res"....No crec que sigui aquesta la imatge que un cos de policia municipal hagi d'evocar entre la ciutadania.