Fita assolida!

Joan-Albert Ros

La magnitud del problema

La magnitud del problema Zoom

La magnitud del problema

Avui no parlo d'entreteniment electrònic. Escric colpit per quelcom que acabo d'escoltar.

Primera notícia de l'informatiu horari de les onze del matí del dia vint-i-set de setembre de 2016, a Catalunya Ràdio:

"L'estand d'atenció a possibles víctimes d'agressions racistes a Barcelona ha atès CINC-CENTES consultes durant les CINC nits de les festes de la Mercè".

Cinc-centes agressions en cinc nits, eh. Cent agressions racistes per nit. No és esborronador? És tan exagerada la xenofòbia als nostres carrers?! Com podem ser tan racistes els barcelonins? Com pot ser? Quina no deu ser l'escala real del problema si per comptes d'una sola ciutat no ens fixem en el país sencer?

Disculpeu-me. Us he enganyat, la notícia no és certa. Seria fort, no? Tothom s'exclamaria. Probablement tots els grups amb representació municipal i tots els partits del Parlament parlarien de la necessitat d'adoptar mesures urgents per frenar-ho. I farien molt ben fet.

Però no és això el que han dit, en realitat. Han dit això:

"L'estand d'atenció a possibles víctimes d'agressions sexuals a Barcelona ha atès CINC-CENTES consultes durant les CINC nits de les festes de la Mercè. El cas més greu va ser el d'una noia menor d'edat, víctima d'una violació. També van ser ateses dues noies per violència masclista, dues noies més per agressió homòfoba i sis víctimes de violència masclista fora de l'àmbit de les festes".

Deixeu-me que reformuli el que deia al quart paràgraf: Cinc-centes agressions en cinc nits, eh. Cent agressions masclistes per nit. No és esborronador? És tan exagerat el masclisme als nostres carrers?! Com podem ser tan masclistes els barcelonins? Com pot ser? Quina no deu ser l'escala real del problema si per comptes d'una sola ciutat no ens fixem en el país sencer?

He de dir que us he enganyat de nou: malgrat que en la notícia al bloc horari de Catalunya Ràdio no quedava del tot clar, les cinc-centes consultes no es corresponen necessàriament amb agressions, sinó que la major part han estat actuacions merament informatives. Tot i així, les xifres del problema segueixen essent tristament espectaculars si considerem que onze dones han passat una nit horrible que, previsiblement, ha suposat un tràngol sever que les pot afectar moltes nits i molt de temps més. I tot perquè hi ha homes que celebren les seves nits de festa i es diverteixen fent-ho passar malament a dones que, pobres innocents, havien entès que sortir de festa consistia en quelcom radicalment diferent a convertir-se en l'entreteniment salvatge d'uns troglodites.

No he volgut banalitzar el racisme fent aquest paral·lelisme, però penso que la xifra anual d'assassinats masclistes i violacions sí que està socialment banalitzada i és això, justament, que explica aquest trist fenomen. Anava a dir que és un fenomen preocupant, però a jutjar per com ens ho prenem tots plegats és evident que ni ens preocupa ni ens ocupa prou.

Podeu contrastar la informació. Feu un cop d'ull a aquesta notícia: «Una menor denuncia una agressió sexual "greu" d'un grup de nois a la Mercè». De passada diré que no acabo d'entendre per què la paraula GREU està entre cometes en el titular, per molt que es correspongui a una cita textual d'un informe, ni tampoc comprenc per què el subtítol -"L'estand de sensibilització sobre agressions sexistes de la Mercè atén 11 denúncies i més de 500 consultes"- no ocupa en una notícia independent el lloc que li correspon com a titular. Potser cada agressió mereix una notícia, potser també és notícia amb prou jerarquia que hi hagi hagut més de cinc-centes consultes sobre violència de gènere en cinc nits, cosa que indica una inquietud social significativa sobre la qüestió. O potser el fenomen s'ha convertit en una cosa tan normal que ens hem insensibilitzat i hem assumit que cada tants dies toca fer un minut de silenci per alguna víctima que no ha sobreviscut a aquesta normalitat absurda.

En fi, si això no és un problema de magnitud estratosfèrica que hauria d'obsessionar tothom que ostenta un càrrec públic no sé què collons* ha de passar perquè ens ho prenguem tan seriosament com diuen aquestes xifres que ens ho hauríem de prendre.

Ep, si ens importés realment la cosa. Si no fos que som una societat inevitablement masclista i incurable.

(*) I perdoneu l'al·lusió als genitals masculins, que pot semblar especialment fora de lloc, però a jutjar per com ens prenem habitualment les coses, sembla que cap afer no té prou entitat si no passa específicament per aquest indret.