Fita assolida!

Joan-Albert Ros

Malparits! Han mort en Goku!

Malparits! Han mort en Goku! Zoom

Malparits! Han mort en Goku!

Finalment ho han aconseguit; després d'intentar tacar el bon nom d'una llicència una vegada i una altra, primer de manera dissimulada, amb produccions que reunien algunes virtuts, com els primers Tenkaïchi de PlayStation 2, o fins i tot després de fer-nos creure amb Tenkaïchi Tag Team per a PlayStation Portable que mirarien de fer el possible per no repetir els errors dels dos Raging Blast (els Sparking per a les plataformes de nova generació), Spike ha demostrat amb Ultimate Tenkaïchi que el seu únic objectiu és destruir una franquícia que milions d'afeccionats de tot el món veneren. Si de les anteriors obres amb el segell "Bola de Drac" d'aquest estudi amb seu a Meguro, Tokio, no podíem afirmar fins ara que fossin exactament jocs de lluita, del seu darrer producte, Ultimate Tenkaïchi, ja ni tan sols no en podem dir que sigui exactament un joc. Spike ha fet plorar el Totpoderós... Han mort en Goku!

Zoom

Tenim a les mans un producte més dolent que Pilaf, Satanàs Cor Petit Sènior, Frízer, Cèl·lula, Babidí, Bu, Broly, Janemba, Baby i Omega Xèron tots junts. Ja queda fora de lloc qualsevol comparació amb els Budokaï, la saga de l'estudi Dimps, que, amb alguns errors però amb molts encerts, ha servit amb els tres primers Budokaï (GameCube, PS2), Infinite World (PS2), els Shin Budokaï (PSP) i Burst Limit (Xbox 360, PS3) una sèrie de treballs que, tot i no ser perfectes, són un gran exemple de jocs de lluita i una bona adaptació als videojocs dels personatges creats pel mestre mangakaAkira Toriyama. Spike, lluny d'aquelles meravelles jugables, acaba de llançar un títol que no pot ser gaudible ni per part dels seguidors més aferrissats de la llibertat de vol i els escenaris destructibles, que sempre s'han estimat més l'espectacularitat superficial que no pas un sistema de combat amb certa profunditat.

Tot i la pàtina enlluernadora, Ultimate Tenkaïchi és un dels pitjors videojocs de lluita de tots els temps, perquè gairebé no és ni un joc, és un frau vendre'l com a tal, i perquè no té res a veure amb cap títol del gènere en el que els responsables del seu desenvolupament pretenen emmarcar-lo. Spike només va fixar-se en les primeres paraules de la cançó amb la que començaven els episodis de Bola de Drac: Ultimate Tenkaïchi només aporta "llum, foc, destrucció", però no passa de vídeo interactiu. I, francament, si això és el que pretenia ser, queda lluny del que ja el 1983 podíem trobar a Dragon's Lair, la pel·lícula interactiva creada per l'estudi d'animació de Don Bluth. És inexplicable com aquest esguerro, aquest monstre digital, ha superat el filtre dels beta-testers i com Namco Bandai Games, Inc., l'editora amb els drets dels personatges de Toei Animation per als videojocs, s'ha decidit a publicar-lo. Ves que no sigui perquè qualsevol article basat aquest còmic acostuma a comptar amb el favor d'un públic nombrós. Si és així, Namco Bandai no només haurà liquidat en Goku, aviat d'aquesta gallina dels ous d'or de l'oci electrònic no en quedaran ni les plomes.

Zoom

Ultimate Tenkaïchi només és visualment espectacular, però el paper del jugador hi queda reduït al de simple espectador. Per molt que premem els botons no entenem què fem. Ens han venut una mena de “pedra-paper-tisora” (si és que no és, només, un “pedra-paper”) en el que hi ha impressionants persecucions i cops pels aires, però en el que tot s'esdevé gairebé sense que sigui necessari que hi fem res. Un quick time event del principi fins a la fi, res més que això. No hi ha execució de moviments i atacs, gairebé no hi ha ni interacció. Tot plegat consisteix, únicament, a prémer un botó de tant en tant i confiar que l'estupidesa artificial (perquè seria absurd anomenar-la “intel·ligència”) no contraresti la nostra tria amb una carta més alta. Fins aquí arriba Ultimate Tenkaïchi, no va més enllà. Hi podem trobar modes diferents, edició de personatges i tot el que convingui, però res no emmascara la insultant vacuïtat d'aquesta estafa en tota regla.

A Namco Bandai han d'adonar-se que és un enorme error i una terrible ensarronada al consumidor seguir confiant en un estudi de desenvolupament que potser entén molt bé com reproduir espectacles pirotècnics, però que només ofereix foc d'encenalls, una experiència que està molt lluny de ser satisfactòria i que, com a especialistes seriosos en videojocs, només podem qualificar com a molt deficient. Resulta incomprensible que hi hagi mitjans especialitzats professionals que hagin considerat que aquesta gasòfia indigerible mereix altra nota que un suspens. Ultimate Tenkaïchi és un embolcall resplendent que només amaga una jugabilitat frustrant, terriblement buida, per no dir totalment inexistent.

Zoom

Seria molt demanar un Shin Budokaï en alta definició? Que sigui Dimps, artífex dels Budokaï i codesenvolupadora del nou Street Fighter IV qui s'encarregui de brindar-nos jocs de lluita de Bola de Drac. Burst Limit potser quedava curt i hi havia molts punts a millorar, però Dimps és una empresa experta en jocs de lluita, no ens vendran gat per llebre; mai no etiquetarien com a “el joc de lluita definitiu de Bola de Drac” un nyap del calibre d'Ultimate Tenkaïchi.

El lector pot demanar-se si aquest article d'opinió no és excessivament crític. Crec que les meves paraules no són de cap manera exagerades. Repto qui en dubti i no l'hagi provat que es dirigeixi a qualsevol establiment de venda de jocs de segona mà i que compti quants exemplars de Dragon Ball Z Ultimate Tenkaïchi s'acumulen a les seves prestatgeries; ja se n'hi poden trobar dotzenes i el joc va aparèixer fa poc més d'un mes, és previsible que aviat enlloc no el vulguin ni regalat. Animo qui hagi provat el joc a comentar aquestes ratlles perquè el contrast podria ser il·lustrador. Potser és la meva perspectiva d'apassionat als videojocs de lluita la que fa que no trobi cap gràcia a aquesta broma pesada, però dubto que ningú que hagi tingut ocasió de jugar-hi pensi a tornar a fer-ho properament i estic convençut que qui l'hagi adquirit lamenta terriblement haver pagat els seixanta euros que costa aquest producte. Potser sóc vehement, i reconec que els valors de producció d'aquest títol són elevats, però acaba essent tan decebedor que em veig obligat a advertir qui s'hi apropi de què hi pot trobar.

Els afeccionats als jocs de lluita i a Bola de Drac hem de fer el possible perquè Namco Bandai Games tingui la pietat de no publicar mai més un atemptat similar en contra d'un gènere, de Bola de Drac i del bon gust. Hem de fer-hi alguna cosa. Reunim les boles de drac i demanem auxili al drac sagrat: El desig dels devots dels jocs de lluita d'en Goku i companyia hauria de ser que aquests personatges no caiguin mai més a les urpes maldestres d'una desenvolupadora tan mediocre com Spike. Oh, Xèron, tingues pietat!

Zoom