Fita assolida!

Joan-Albert Ros

Llums i ombres de PlayStation Vita en el moment del seu llançament

Llums i ombres de PlayStation Vita en el moment del seu llançament Zoom

Llums i ombres de PlayStation Vita en el moment del seu llançament

Per fi ha arribat PlayStation Vita, ja tenim la nova consola portàtil de Sony entre nosaltres des de fa uns dies. Ara ja amb una certa perspectiva, després d'haver començat a remenar-la, a endinsar-nos en les seves enormes possibilitats i a jugar-hi, paga la pena de repassar els punts forts d'un maquinari molt atractiu, però també cal incidir en algunes facetes fosques. Aquí trobareu el millor de Vita, però també allò que, probablement, Sony podria haver resolt millor.

Aquesta passada setmana hem tingut ocasió de debatre a Ara VaDeJocs sobre el futur incert de les actuals plataformes de videojocs, especialment en el cas de l'oci electrònic portàtil. En Roger Baldomà defensava a Versió Alfa que les videoconsoles, tal i com les coneixem, tenen les hores comptades. Es tracta d'un tema recurrent que hem tractat en altres ocasions, també en Raül Arribas ha parlat de canibalització tecnològica a Corrent en Sales Fosques i ha plantejat el procés de substitució pel qual els telèfons mòbils acabaran ocupant, molt previsiblement, el lloc de les consoles portàtils. Tot i que no comparteixo del tot aquesta perspectiva apocalíptica sí que coincideixo amb l'anàlisi de fons dels meus companys. Enmig d'aquest escenari, Sony ha llançat al mercat PlayStation Vita, una videoconsola portàtil d'una potència que mai no hauríem esperat en un dispositiu similar, amb qualitats innegables que tothom glosa, però que també es caracteritza per algunesdecisions en el disseny que a un afeccionat als videojocs li poden semblar qüestionables.

En la llista de de pros hi trobem un processador i una targeta gràfica de gran potència, una pantalla panoràmica multitàctil capacitativa OLED de cinc polzades amb relació d'aspecte 16/9 i una resolució de 960 X 544 píxels, capaç de mostrar fins a setze milions de colors. La videoconsola també disposa d'un tauler tàctil dorsal,dues palanques de control,dues càmeres, una al davant i una al darrera, micròfon integrat, un acceleròmetre i un giroscopi, a més d'un catàleg de jocs que ja en el moment del llançament de l'aparell crida l'atenció i que es preveu que sigui un dels seus grans reclams. El maquinari de la nova portàtil de Sony impressiona, les prestacions de PlayStation Vita queden a mig camí entre les de PlayStation 2 i les de PlayStation 3: la unitat central de processamentde PlayStation Vita és una ARM Cortex-A9 de quatre nuclis a 1,5 gigahertzs, la sevaunitat de processament gràfic és capaç de processar fins a quatre gigapíxels per segon i gestionar el moviment simultani de prop de fins a 197 milions de polígons i compta amb 512 MB de RAM i 128 MB de VRAM. La connectivitat és un dels punts forts de la nova aposta de PlayStation: aplicacions com Near permeten l'intercanvi de dades amb d'altres Vita, també podrem xatejar i actualitzar les nostres puntuacions als marcadors online. Com a dispositiu d'entreteniment portàtil, per tant, tenim a les mans una màquina que, ara per ara, sembla imbatible.

Zoom

L'ús a distància ens permet de jugar a PlayStation 3 a través de PlaySation Vita quan ens trobem en una ubicació relativament allunyada de la consola de saló. La connexió amb PlayStation 3 també serveix per copiar dades desades, aplicacions i altra mena de contingut (vídeos, fotografies, música, etcètera), restaurar dades en una targeta de memòria o fer una còpia de seguretat de tot el que el nostre sistema d'entreteniment portàtil emmagatzema. Des d'un mateix perfil de PlayStation Network podrem consultar i comparar tant els trofeus que haguem conquerit jugant a PS3 com els que haguem obtingut a PS Vita. Podem comunicar-nos amb els nostres contactes a través dels missatges escrits del servei de missatgeria en grup o podem conversar a través del xat de veu. El navegador web de la consola no mostra animacionsflash i ara per ara no podem visualitzar vídeos de pàgines com YouTube, però la interfície és molt accessible i la pantalla tàctil facilita un còmode desplaçament per qualsevol web. El reproductor de música pot funcionar en segon pla amb la majoria de les aplicacions, a excepció dels jocs. El reproductor de vídeo admet AVC fins a 720p, però presenta l'inconvenient que, com passava amb PSP, no és capaç de mostrar arxius en format AVI.

Zoom

Amb PlayStation Vita Sony aposta fortament per la realitat augmentada, a banda de la possibilitat d'usar en molts jocs el giroscopi, l'acceleròmetre, la càmera i el micròfon, el sistema WAAR (acrònim, en anglès, de l'expressió "àrea àmplia de realitat augmentada") possibilita l'ús simultani de diverses targetes RA, que permeten integrar en escenaris reals personatges i objectes virtuals de manera realista. Jocs com Reality Fighters, de l'empresa catalana Novarama, dirigida per Daniel Sánchez-Crespo,barreja els clixés dels videojocs de lluita arcadeamb l'humor, i posa el propi jugador en el centre de l'acció, cosa que augmenta la interactivitat i fa que ens sentim encara més partícips de l'aventura perquè l'avatar que controlem cada cop és menys virtual, la seva aparença cada cop s'assembla més al nostre aspecte real.

Zoom

Fins aquí, pràcticament, tot són virtuts, però toca, també, repassar els contres. La targeta de memòria en la que PSVita emmagatzema dades és similar a una mini-SD... Però aquest accessori no fa ús de cap dels formats coneguts d'unitats d'emmagatzematge de dades, es tracta d'un format nou, propietat de Sony, i tot i que els cartutxos dels jocs en format físic (una mena especial de petites targetes flash, de fet)permeten que hi desem les nostres partides, no podrem emmagatzemar ni els jocs en format digital ni el nostre avanç en aquest títols, ni música, ni continguts addicionals ni res de res, si no comptem amb una d'aquestes targetes, que no són barates, precisament; la targeta de 4GB, la de menor capacitat, té un preu de prop de 20 €, la memory card de 8GB costa gairebé 35 €, i el preu és d'uns 50 € si ens decidim per la unitat d'emmagatzematge de major capacitat, la targeta de 16 GB. Evidentment, comprar una targeta de poca capacitat és molt mala opció, si tenim en compte l'actual dinàmica del mercat i les tendències dels darrers temps en el món de l'entreteniment electrònic:molt segurament, hi haurà continguts afegits als jocs físics només accessibles via descàrrega digital, de la mateixa manera,molts dels jocs que s'anuncien per a Vita no tenen una versió física i haurà de ser a la memòria de l'aparell on els haurem de guardar. Ocorre el mateix amb els jocs de PlayStation Portable, que només podrem jugar a PlayStation Vita en la seva versió digital. Tan difícil era dotar l'aparell d'un disc dur, o de qualsevol altre tipus de memòria interna?

Zoom

Tot i que existeix un programa de pagament que permet als usuaris japonesos convertir els seus jocs per a PSP en format físic en un format digital compatible amb la nova màquina de Sony, de moment no sabem quan aquesta possibilitat existirà fora del país del sol naixent. Per sort, podem jugar els jocs de PSP en format digital que haguem descarregat a través de PSNetwork. Confiem que sigui cert que els llançaments de jocs en format físic a les botigues aniran sempre en paral·lel a l'aparició de la seva versió en format digital a PSNetwork, amb PSP això gairebé mai no s'ha acomplert; la quantitat de jocs disponibles per a descàrrega per a l'anterior portàtil de Sony era, fins fa poc, irrisòria, i tot i que en els darrers temps han aparegut alguns títols descarregables més, la xifra de jocs de PSP en aquest format segueix sense ser representativa del catàleg real de la consola. La facultat de Vita de mostrar els jocs de PSP amb una aparença millor que mai podria accelerar l'aparició dels jocs més demandats de l'ara veterana consola portàtil, però el preu que hem de pagar per un joc descarregable continua essent desproporcionat, tant si el comparem amb el preu del mateix joc en format físic, amb caixa i full d'instruccions, com si el paral·lelisme el fem amb el preu dels jocs més populars per a telèfons mòbils. A més, fer pagar els qui ja han comprat un joc perquè puguin seguir-hi jugant és una política qüestionable.

Zoom

Un dels aspectes que sovint es passen per alt quan hom parla de plataformes d'oci digital és que poden ser un caprici molt car. En el moment del seu llançament, PSVita apareix al mercat en dues versions: hi ha una versió Wi-Fi, que costa uns 250 €, la versió 3G ronda els 300 €. Evidentment, també ens caldrà una funda per dur-la amunt i avall, i un protector de pantalla, i una corretja, i uns auriculars. El pack més senzill que inclou totes aquestes coses costa uns 25 €. I no ens oblidem de les targetes de memòria, tampoc. De manera que adquirir una PSVita ens pot costar entre 295 € i 375 €. Si, a més, volem un joc -perquè és per jugar a jocs, fonamentalment, que se'ns podria acudir de comprar aquest aparell- ens hi podem deixar entre 345 € i 425 €. Al voltant de 400 € per una consola portàtil, doncs. I això obviant el preu de la tarifa pel pla de dades de la connexió 3G, que se suposa que subscriurem amb una empresa de telefonia si ens decidim per la versió més cara del maquinari. Les comparacions, per descomptat, són odioses, però va bé tenir una referència, i en aquest cas hi ha una opció òbvia, perquè hi ha una altra consola portàtil que ha sortit a la venda recentment. Nintendo 3DS, en el cas que l'adquirim amb un joc, ens costa un màxim de 190 €. Es pot argumentar que, tot i adscriure's en un mateix grup, en el fons aquestes dues màquines tenen poc a veure, però és que el preu d'una arriba a doblar el preu de l'altra, i en el fons és fonamentalment per jugar que un consumidor pot sentir-se empès a adquirir-les.

Zoom

La meva intenció no és pas lloar Nintendo i blasmar Sony, des d'aquest mateix espai he criticat tant una empresa com l'altra. Començaré dient que, tot i el meu apropament crític, penso que tant 3DS com PSVita reuneixen pel seu compte arguments de sobra per merèixer l'atenció dels afeccionats als videojocs i que tant una màquina com l'altra són una adquisició que proporcionarà hores incomptables entreteniment de qualitat als seus posseïdors. Però considero que tots plegats tendim a exposar i magnificar els mèrits i obviar i a ser excessivament condescendents amb els defectes d'aquesta mena d'aparells, potser perquè, en el fons, estan dissenyats per entretenir-nos i aquesta tasca la satisfan amb solvència. Nintendotampocno ha fet les coses bé amb 3DS; la companyia de Kioto potser partia amb avantatge a la cursa de la nova generació de portàtils, però el llançament de la seva nova consola va ser accidentat, per culpa d'un preu inicial massa elevat i un catàleg d’acompanyament més aviat escadusser; a més, l'anunci del llançament d'un perifèric que suplís la manca d'una segona palanca de control ha demostrat que no haver-la inclòs de bon començament en la pròpia consola era un error greu de disseny.

I podem dir que PS Vita sigui realment portàtil? Les seves dimensions fan difícil que sigui possible encabir-la a cap butxaca normal de cap peça de vestir. A més, si la desem entre la nostra roba sense protegir-la adequadament podem malmetre-la. Ens cal posar-la dins una funda, cosa que augmenta el volum que hem d'allotjar en transportar-la. Aquest problema ja el teníem amb PSP, Sony havia ofert una PlayStation que de debò mereixia l'epítet de "Portable" amb PSP Go!, però aquella versió va fracassar estrepitosament fins al punt que avui, per molt que ens encaparrem a adquirir-ne una ens serà molt difícil de trobar-ne cap, ja que només continua a la venda als Estats Units. Resulta més fàcil portar amunt i avall una Nintendo 3DS, ni ha prou d'abatre la pantalla superior, la consola queda tancada i podem dur-la a l'armilla, a la jaqueta o als pantalons.

Zoom

Un altre dels problemes típics de tot dispositiu portàtil és la seva autonomia. En el cas de PlayStation Vita parlem d'una durada entre càrrega i càrrega que pot oscil·lar entre les tres i les cinc hores de joc. Si fem altres usos del dispositiu podem augmentar aquests temps: la consola aguanta fins a cinc hores de reproducció ininterrompuda de vídeo i fins a nou hores de reproducció de música. Evidentment, tenir activades les connexions Wi-Fi o 3G fa minvar considerablement l'autonomia, i també cal tenir en compte que si el volum del so o la lluminositat de la pantalla són elevats el consum d'energia és també major. Un dels primers complements que una empresa aliena a Sony ha llançat per a Vita és una bateria externa que pot connectar-s'hi i afegir hores d'entreteniment portàtil, i se sap que la mateixa Sony llançarà un perifèric similar. Haver d'estar sempre pendent de trobar un endoll per poder carregar d'energia els nostres aparells és el maldecap de tot geek, fins i tot del més modest, però la capacitat limitada de les bateries no és un problema que només afecti Vita... Potser seria desitjable que en els propers temps s'optimitzés encara més tant el consum dels ginys portàtils com la capacitat de les bateries de les que fan ús.

Que no s'hagi pensat a dotar PlayStation Vita d'una sortida de vídeo resulta inexplicable, donada la proliferació de canals de vídeo a internet en els que molts usuaris publiquen els enregistraments videogràfics intrajoc de les seves partides. Potser són encara majoria els usuaris que no trobaran a faltar la possibilitat de connectar la seva consola a un televisor, però per als qui fem ressenyes de videojocs aquest aspecte és un problema: tot i quela consola sí que fa possible capturar imatge dels jocs a través d'una aplicació interna i encara que una de les darreres actualitzacions de Vita permet enregistrar vídeos en alta definició mentre juguem i desar-los a la targeta de memòria de la consola,no podem capturar vídeo dels jocs de Vitaa través d'una capturadora ni podem connectar-hi un monitor extern. Encara és més lamentable aquesta absència quan tenim en compte que pràcticament totes les PSP actuals duen un port de sortida de vídeo i que podem treure imatges de molt bona qualitat de l'anterior portàtil a través del cable per components. El cross-play, el sistema de joc encreuat per jugar a Vita jocs que també tenen versió per a PS3, no servirà, tampoc, per veure imatges de Vita a una pantalla gran.

Zoom

Les característiques de les càmeres de PS Vita compleixen eficaçment, però 0,3 megapíxels no aguanten la comparació amb les òptiques de les càmeres amb les que compten actualment la majoria de telèfons intel·ligents. I una altra decisió controvertida és la inclusió del 3G en una de les versions de Vita però la manca d'interès per part de Sony de convertir aquest aparell en un dels terminals de telefonia mòbil més versàtils del mercat. L'Xperia Play és un giny que sí que feia aquesta aposta, però la seva potència queda lluny de la de Vita, i no està essent, precisament un èxit de vendes, tot i la possibilitat de jugar en streaming a través d'OnLive. De fet, pel que hem vist al Mobile World Congress, Sony sembla haver abandonat definitivament l'Xperia Play. A més, el 3G a Vita tampoc no serveix per jugar online (tret de casos especials de jocs en la que la participació dels jugadors es fa de manera asincrònica, és a dir per torns), tot i que de moment aquest, serveix, com a molt, per a pujar les nostres puntuacions a la xarxa i compartir-les, i també hi ha funcions específiques d'interconnexió a d'altres usuaris dins de diferents xarxes socials, cosa que ja podem fer amb els telèfons.

Zoom

Tot i que, com a dispositiu portàtil, per tot el que he comentat al text, trobo que la nova consola de Sony podria haver anat més enllà, hi ha un aspecte que pot ajudar Sony a convertir-lo en una oferta molt seductora: Lacomplementarietati la coordinació entre PlayStation Vita i PlayStation 3 promet expandir la vida útil de la consola de saló de Sony i alhora, de facto, va encaminat a desmuntar el que Nintendo promet brindar amb Wii U. La tendència, doncs, ens encamina cap a una plataforma d'entreteniment que integra diversos dispositius en un de sol. Segurament, però, és Microsoft qui sembla que tindrà més a dir en aquest sentit -paradoxalment, perquè és l'única empresa que mai no ha entrat en la cursa de les consoles portàtils, si més no aparentment. Pel que sabem, la integració entre Windows 8, Windows Phone 8 i Xbox 360 dins l'entorn Xbox Live va encaminada, justament, a configurar un medi en el que es relacionin tota una sèrie de plataformes de forma supletòria, parlem de l'addició i integració de funcions d'ordinador, telèfon i consola en un sol entorn.

Partint d'aquest escenari de futur i retornant a la incògnita sobre el demà incert de l'oci electrònic en general i de l'oci electrònic portàtil en particular, que exposava al principi del text: tot es transforma, iles videoconsoles d’avui tenen poc a veure amb les del passat, perquè fa temps que no serveixen només per jugar.Al contrari del que els meus companys apunten en sengles texts, aCorrent en Sales FosquesiVersió Alfa, jo parlaria d’una transformació, doncs, però no esperaria la desaparició total d'una gamma concreta de ginys. Anem encaminats a dispositius encara més polivalents, que hibriden funcions d'aparells que fins ara tenien poc a veure. Això, en el fons, ja ha passat abans, fins i tot hem vist com les pròpies consoles eren capaces de fer més i més coses amb cada nova iteració.Segurament, les plataformes d'entreteniment del futur integraran moltes funcions, entre elles la de joc, també sembla segur que tindran poc a veure amb les màquines amb les que fins avui jugàvem ique totes les nostres andròmines tecnològiques estaran vinculades, interconnectades. Però em temo que si confiàvem que PlayStation Vita seria una resposta que resoldria tots els interrogants haurem de seguir esperant, perquè parlem d'un giny excel·lent però que està lluny de ser tan polivalent com voldríem. El dispositiu d'entreteniment portàtil total (suposant que hi hagi d'haver un dia res de similar) és, encara, una entelèquia.