Escriure... Sobre videojocs

Escriure, com dibuixar, és, per definició, un mecanisme d'anàlisi. Un procés que requereix una reflexió sobre el tema que sigui que hom tracti. Fonamentalment, escriure sobre qualsevol cosa suposa haver de cavil·lar més sobre l'objecte d'examen, suposa haver de rumiar-hi més que no pas qui només en gaudeix o, fins i tot, qui n'arriba a ser protagonista.

Així, escriure sobre videojocs, no és, en essència, diferent de fer-ho sobre gastronomia, esport, o actualitat política. I, com en qualsevol cas i com en qualsevol àrea, requereix una certa experiència i afinitat, un cert coneixement de l'afer en el que qui escriu es centra. Evidentment, pot ser menys divertit que afrontar el fet, simplement, i deixar-se dur, com fa qui, en realitat, viu amb més intensitat qualsevol d'aquestes disciplines. Perquè suposo que resulta prou evident que Ferran Adrià, Lionel Messi, o Joan Ridao, tot i les seves pràctiques professionals respectives, difícilment podran comunicar millor sobre el seu ofici, per molt que hi excel·leixin, que no ho fan Pere Tapias, Ricard Torquemada o Martí Anglada, per bé que ningú esperi d'aquests darrers ni plats suculents, ni gols de somni, ni discursos corprenedors. I és que escriure i comunicar també implica certa perspectiva.

M'agraden els videojocs, i hi jugo amb certa assiduïtat, no m'agraden pas tots, ni tots els gèneres, i llegeixo i escric, sobre videojocs i sobre d'altres històries, molt més que no pas jugo. Així que un tafur digital empedreït pot pensar que el que jo digui sobre videojocs no és necessàriament l'opinió d'un expert. Per això, des d'aquest meu racó a Ara VaDeJocs, miraré d'aportar el meu punt de vista, però no pas essent categòric. No parlo ex cathedra, doncs, només difonc les meves opinions sobre obres determinades i sobre el sector. Ep, i per molt que hagi triat l'exemple d'uns professionals de solvència contrastada, no pretenc erigir-me com a entès, només mirava d'aportar referents que fossin fàcilment identificables pel lector.

Pot ser que alguns ja em conegueu, d'anteriors etapes a VaDeJocs, o a d'altres revistes digitals, per a la resta diré que, pel que fa a l'anàlisi de videojocs, no comparteixo ni el to paternalista d'alguns redactors d'alguns mitjans, que sembla que considerin que es dirigeixen a una colla de cavernícoles repicabotons, ni el dels qui pretenen radiografiar la indústria amb els seus assajos tan entenimentats com enfarfegadors. Avui els videojocs són un entreteniment tan estès com transversal, i s'hi poden interessar tant gent d'edat avançada com canalla, tant llauners com metges. De manera que espero encertar el to, tot i que sé que no serà tasca fàcil. Per això confio que hi digueu la vostra, sempre que us sembli oportú. Estaré encantat de llegir-vos.

... I espero que això darrer també pugueu dir-ho vosaltres algun dia.