Dies Blaus

Dies Blaus
Oriol Colominas

Segones mirades

'How I met your mother' Zoom

'How I met your mother'

"Aquesta cançó va dedicada a aquelles belleses de segona mirada". Així va dedicar Santi BalmesLa niña imantada durant un concert a la Sala Apolo, ja fa uns quants anys, després que una noia li digués que era una de les seves cançons preferides a les portes de l'antic Petit Apolo, una estona abans de començar el concert. La primera reacció, "m'acaben de dir lletja?!", va durar el que va trigar a tornar a pensar en la frase.

Les ganes, la pressa, l'impuls, la necessitat de decidir... Tendim a quedar-nos amb la primera impressió, sigui bona o dolenta, i l'emmagatzemem amb el veredicte, avall que fa baixada! Una determinació que ens pot portar a obviar autèntiques joies; durant massa temps vaig menysprear a Vetusta Morla, ara sóc incapaç de perdre'm un concert de la banda. A l'altra cara de la moneda: la idealització. Aquell innocent i fugaç enamorament d'autobús (que tiri la primera pedra qui no ho hagi viscut!) o un senzill croissant d'aquella pastisseria que no recordes on era un dia que estaves especialment afamat.

Aquesta setmana he tornat a veure el final de How I met your mother, dos anys després que acabés la que ha estat una de les meves sèries preferides; d'aquelles que te'n saps escenes de memòria, que repeteixes diàlegs amb amics i et fas teves les seves millors frases ("Challenge accepted!"). A la memòria hi tenia idealitzat aquell final digne de Hollywood protagonitzat per la històrica trompa blava; la revisió però em va desmuntar el record, enfonsant-lo fins a plantejar-me si és un dels pitjors episodis de la sèrie. La necessitat imperiosa d'aconseguir un final feliç pels 5 protagonistes i voler-ho resoldre en només els 17 o 18 minuts, per deixar per a les darreres escenes la traca final, deixa un regust massa amarg per una sèrie que s'ha embutxacat fins a 9 Emmy.

Però tornant al mal gust de boca amb què vaig marxar a dormir aquella nit; em plantejo si vaig fer bé tornant a veure el capítol, destruint així aquell bon record, però posant el final al lloc que es mereix en la història de la sèrie. Les segones mirades (a vegades segones oportunitats, a vegades intents de tornar enrere) tenen tant de lluminós com de risc. Decidir-se a tornar a llençar la moneda té aquest risc, cara o creu; per sort, la moneda és a la mà de cadascú.