Dies Blaus

Dies Blaus
Oriol Colominas

Explosió i llum

Explosió i llum Zoom

Explosió i llum / Oriol Colominas

Llum, molta llum, massa llum. Encara no ha obert els dos ulls del tot que pren consciència que no és al seu llit. El cap és a punt d’explotar-li i la moto a tot gas que passa pel carrer confirma la necessitat d’una pastilla. J s’ho mira com si no en formés part, ni d’aquell moment ni dels últims dies viscuts ni de la necessitat d’evasió. Tot plegat ha estat massa.

Mig tancant els ulls de nou, el cap preexplosiu l’obliga a girar-se per fugir de la claror de la finestra i encarar l’altre costat del llit. Ella encara dorm i dubta si l'hauria de despertar. No en recorda el nom; ara mateix, no en recorda gairebé ni la cara, només hi veu un cos bocaterrós. Un cos que tomba la cara i comença a despertar, inicia una mitja rialla còmplice, obre l’ull esquerra i “una de gelocatil i cafeïna?".

J es posa els calçotets i la samarreta. Assegut ja al llit intenta fer memòria tot decidint si decideix. L'estómac pren la iniciativa i el fa seguir l'olor que el porta fins a una cuina americana d'un petit loft. Dempeus i vestint un pantaló de xandall curt i una samarreta amb les mànigues tallades, aquell cos que fa una estona encara dormia ja ha preparat 2 cafès i suca pa amb tomàquet al costat d'uns talls de fuet. "Bon dia J, dolç o salat?", "salat va bé" respon mentre remena el sucre i la llet i bufa suaument abans de fer el primer glop d'aquell cafè.

Amb l'excusa que ha de ser a quarts de dues a un dinar familiar i hauria de canviar-se de roba, apunta el seu telèfon en un paper que troba -"escriu-me quan vulguis"- i marxa escales avall. Encén el mòbil -"o l'apagues o te'l rebento contra el terra" li havia dit el Lluís abans del tercer xopet d'herbes- i pam! "Em va agradar veure't ahir encara que fos ràpid... Com estàs?". El missatge aconsegueix reactivar tota la maquinària mental i els grisos que li rondaven pel cap de la nit anterior van aclarint-se camí a casa. Tanca la porta del pis i intueix que el millor que pot fer en aquell moment és passar per una dutxa d'aigua calenta.

Mentre espera que l'aigua arrenqui a bullir per tirar-hi els macarrons i encara amb els cabells humits, J es rellegeix aquell missatge una i altra vegada sense tenir clar què contestar. "Què vol ara? D'acord que dijous a la nit va ser fantàstic, però marxar com ho vas fer al matí següent no m'ho mereixia hòstia!". Tira la pasta i posa la salsa a escalfar al microones, "collons només fa 2 mesos que vas marxar perquè no sabies què volies però no ho volies amb mi i ara tornes?!?". Una mica de formatge ratllat, agafa la última cervesa de la nevera i es planta davant l'ordinador per no pensar. "Penny, Penny, Penny". Acaba el tercer capítol consecutiu que ja s'ha estirat al sofà... Brrrrrrrrrrr... Agafa el mòbil i "Després d'un dinar familiar, sempre entra bé un gintònic per destensionar, compres?".