Sempre he pensat que davant dels problemes i les hòsties que et va portant la vida el més important és l'actitud amb com les entomes. Fins i tot quan no pots superar-lo i avançar, aprendre a conviure amb el drama i saber fer de les petites victòries autèntiques festes.
Recentment he descobert el col·lectiu Descabelladas, un projecte nascut el 2010 que fa tallers de desdramatització (m'encanta el concepte!) dirigits a dones afectades de càncer i altres malalties cròniques buscant el sentit de l'humor i una visió lluminosa davant dels problemes. Un projecte meravellós que ara ha fet un salt gegant: A cor obert. Una petita joia que ens obre les portes al dia a dia d'aquestes dones i a la seva constant lluita contra les malalties.
Riures desacomplexats, llàgrimes còmplices i tot el necessari per trencar tòpics; per tirar avall prejudicis que, sovint, poden arribar a ofegar qui els pateix. Cal mantenir la necessitat de la bellesa exterior fins i tot quan s'està malalta? Perquè si la "quimio" m'ha deixat calva he de sentir la pressió per amagar-ho? Si tinc un dia de merda, deixa que el tingui... Tot plegat per fer-te entendre, a tu espectador, que, a vegades, ens en sortim. Que no és fàcil, que costa, però ens en sortim.
I per sortir-se'n, què millor que explicar tot això al món amb un llenguatge universal com és el teatre? Perquè el teatre remou i ha de remoure consciències, t'ha d'impactar i t'ha d'emocionar. I "A cor obert" ho fa, i ho fa en un escenari únic com és el nostre Nacional, el TNC, la casa gran del nostre teatre.
Que les Descabelladas facin teatre per desdramatitzar els problemes que han d'afrontar és fantàstic; que decideixin que gràcies a aquest art poden explicar-se al món demostra la força del teatre; que el TNC, mitjançant el seu Projecte Social, faciliti l'accés a la cultura a col·lectius com ELLES és també una gran notícia; i què coi, que grans marques com Coca-Cola s'impliquin en coses aparentment tant petites, també suma.
"Muntar un musical? És possible?" Es pregunten ELLES mateixes, "però si gairebé no em puc moure... Ni tampoc sé cantar... No sóc gaire diferent, no?" Doncs no, no son gaire diferents, o potser si; en tot cas, el que si que son cada una d'ELLES "Super, super heroina; super, super, cada dia!".
