Corrent en sales fosques

Raül Arribas

La tecnologia punta revifa el passat

Una de les situacions més curioses, al meu parer, que ha generat la tecnologia més puntera actual és el ressorgiment de vells clàssics. No deixa de ser curiós com jocs de fa vint o trenta anys troben el seu nínxol perfecte en aparells tan punters tecnològicament parlant com els telèfons mòbils intel·ligents actuals.

Sempre ha estat present al món dels videojocs el fenomen dels emuladors, plataformes software que permeten jugar a jocs antics d’altres plataformes a una plataforma més nova i moderna. Però el canvi de model que estem vivint aquests temps és que lluny d’emular un joc antic el que es fa és remodelar completament el joc per a adaptar-lo al nou aparell.

the-secret-of-monkey-island-special-edition.jpg Zoom

the-secret-of-monkey-island-special-edition.jpg

Estic parlant dels jocs clàssics adaptats per a dispositius amb iOS, com els iPhone i els iPod Touch. Joies de fa algunes dècades han estat adaptades, amb resultats realment sorprenents, a la plataforma mòbil d’Apple i això ens permet viure (o reviure, segons el cas) aquests jocs a qualsevol lloc en qualsevol moment, amb aparença i mecànica renovades i adaptades perfectament a l’aparell i als temps.

Un dels punts febles dels emuladors és que alguns jocs tenen una mecànica i un desenvolupament que, tot i que a la seva època eren bons (o fins i tot excel·lents), han quedat desfasats amb el pas del temps. Només cal jugar al vanagloriat Final Fantasy VII avui en dia per a notar perfectament aquest fenomen. I d’exemples com aquest n’hi ha a cabassos. Però avui en dia aquests jocs es poden adaptar amb relatiu poc esforç a plataformes més modernes, i els smartphones semblen les plataformes ideals per a fer-ho: n’hi ha molts al mercat i permeten endur-te el joc a qualsevol lloc. Cada cop més són una alternativa real com a consoles de videojocs, tenen mecanismes de distribució de software molt ben pensats i els ajustats preus que presenten els seus jocs fa que tinguin molt bona acollida entre el públic.

Tots aquests factors han fet que des de fa un temps estiguin apareixent entre nosaltres aquests nous clàssics: jocs molt consolidats amb una rentada de cara prou important. Alguns exemples d’aquesta situació són The 7th Guest, Myst, els dos primers The Secret of Monkey Island, Beneath a Steel Sky, Prince of Persia, Sim City, els dos primers Final Fantasy, o la saga Broken Sword.

myst.jpg Zoom

myst.jpg

Això ha produït dues situacions ben diferents però amb un mateix desenllaç. Per un banda jugadors que havien gaudit amb aquests jocs fa bastants anys ho tornen a fer ara amb una versió adaptada als nous temps, de forma que no s’enduguin una decepció al tornar al món que els va meravellar (la memòria i el pas del temps ho edulcora sempre tot una mica). I d’una altra que jugadors que no havien jugat mai a aquests jocs, ja sigui per edat o perquè simplement no ho van fer al seu moment, ho facin ara amb una versió modernitzada.

Personalment crec que aquesta proliferació de revisions de grans jocs del passat a les noves plataformes és molt beneficiosa. Sempre és positiu recuperar obres mestres que, d’una altra manera, potser de mica en mica acabarien caient en l’oblit. Com els bons llibres, els bons còmics o les bones pel·lícules, els bons videojocs també s’han de mantenir i protegir, i fer-ne versions per a plataformes modernes és segurament la millor manera.

Comenta-ho al fòrum.