El drama del DLC (II)

Avui continuaré el tema encetat fa deu dies: el drama que ha suposat l’arribada del DLC a les nostres videoconsoles aquesta generació. Si en el primer article vaig tractar els jocs orientats al joc individual avui parlaré del cas dels jocs oposats, els que s’orienten clarament al multijugador en línia.

Els jocs orientats al multijugador estructuren l’experiència de joc en dos grans eixos: la jugabilitat i la varietat. La jugabilitat del joc és el que el defineix. L’aspecte, les físiques, l’ambientació i el carisma són alguns exemples del que la jugabilitat pot representar com a atractiu si es cuida adequadament. Aquests aspectes defineixen el joc en sí, la seva qualitat, i en gran mesura també l’èxit de vendes. És el que tots convindríem a dir que fa bo, o dolent, un joc.

Però un aspecte igualment important i que sovint es menysté en els jocs orientats al multijugador en línia és la diversitat. Un grandiós joc amb escassedat d’armes, artefactes i, sobretot, escenaris, es converteix en un joc curt. I avorrit i monòton. I això les companyies ho saben... i ho exploten.

Ens els darrers anys estem assistint a una nova manera d’actuar de les companyies envers aquesta mena de jocs. Les empreses s’estan centrant molt en fer grans jocs, que siguin visualment espectaculars, molt acurats i cuidant fins al darrer detall de la mecànica de joc. Això fa que les anàlisis i fins i tot el mateixos jugadors que els tasten quedin embadalits. I això provoca bones puntuacions a les anàlisis, molt boca-orella, i èxit de vendes. Però les desenvolupadores es guarden un as a la màniga: inclouen pocs escenaris per al multijugador.

Per tant, a les poques setmanes, els jugadors comencen a notar que se’ls està fent repetitiu. El joc els agrada, s’ho passen bé jugant, però comencen a estar cansats de veure els mateixos horitzons, amagar-se als mateixos racons, córrer per els mateixos camps, etc. Però no s’han de preocupar: a l’altre extrem del món de l'oci digital les empreses els estan esperant amb els braços oberts.

La inclusió de poca varietat d’escenaris, i de vegades fins i tot d’armes i modes de joc, és totalment intencionada. Els jugadors tenen a la seva disposició des de ben aviat nous mapes, armes i modes de joc... pagant, és clar. Material que és obvi que podia haver estat inclòs al disc del joc, i que ho hauria d’haver estat, es posa a la venda en forma de DLC de pagament. Tornem a l’estafa ja comentada a l’anterior article.

Si el DLC es fes servir per a ampliar una varietat ja de per sí extensa no hi hauria problema, però no és així. Està completament estudiat per a que els jugadors, que han pagat molts diners per un joc suposadament complert, hagin de tornar a passar per caixa. És vergonyós.

En els jocs orientats al multijugador també es dóna el cas dels jocs amputats parcialment per a evitar la compra-venda de segona ma. Mapes i altres seccions es deixen fora del disc adquirit a la botiga i s’inclouen en forma de codi de DLC descarregable gratuït. Ja ho vaig dir a l’altre article i ho torno a repetir aquí: això és una estafa al consumidor. Un estafa que a més persegueix evitar una acció que és completament legal i de dret. I segueixo sense entendre, òbviament, per què cap autoritat ha entrat a fons en aquest tema.

Encara que no ho sembli per les meves paraules, no es pot ficar a tothom al mateix sac. Hi ha altres formes d’afrontar l’existència de DLC, de forma lògica i adequada per a tothom. En un proper article tractaré una d’aquestes visions positives del DLC que ha sortit de la mateixa indústria, d’una companyia en concret. Tot i que encara és només una idea que no ha estat implementada en cap joc, el camí es fa caminant i les bones idees s’han d’aplaudir. O com a mínim, debatre.

Nota final: no he posat exemples de jocs que pateixen aquesta forma d’actuar, ni anomenant-los ni en imatges, perque seria molt injust. La trista realitat és que ho fan pràcticament tots. Si en coneixeu algun que no ho fa si us plau poseu-ho als comentaris. Hem d’esforçar-nos en donar a conèixer les empreses que fan la feina ben feta!

Al fòrum: http://www.vadejocs.cat/smf/index.php/topic,89467.0.html