Corrent en sales fosques

Raül Arribas

Un comandament per a l’iPhone

Zoom

Els telèfons mòbils han desplaçat completament les videoconsoles com a dispositius principals de videojocs portàtils. Les videoconsoles com a tals no han desaparegut, ni molt menys, però el nombre de jugadors amb telèfons intel•ligents és aclaparadorament superior al de jugadors amb videoconsoles portàtils. En realitat són dos móns molt similars, a un hi ha Sony i Nintendo a l’altre hi ha Apple i Google. No és que no hi hagi més opcions, tant en videoconsoles portàtils com en telèfons mòbils i tauletes, però la diferència de penetració i impacte en l’oci digital entre els dos principals actors de cada segment i la resta és, a dia d’avui, abismal.

Quan hom es para a pensar en per què es dóna aquesta fuga de jugadors des d’un tipus de plataforma a l’altra de seguida li vénen al cap algunes característiques que les diferencien profundament. Per una banda tenim el preu dels videojocs, els de telèfon són molt més econòmics en general que no els de videoconsola. A més trobem un factor de redundància, ja que el públic en general no es compra un telèfon per a jugar, sinó que se’l compra per molts altres motius, i un cop ja el té disposa a més a més d’aquesta capacitat de joc. En canvi, si vol jugar amb una videoconsola portàtil tradicional, l’ha de comprar addicionalment al seu telèfon intel•ligent. I aquí és on trobem un detall molt important: el telèfon el tindrà sí o sí, i la videoconsola passa a ser un afegit, una compra extra. També cal tenir en compte l’altíssim nivell de qualitat de moltes de les propostes que trobem avui en dia a les botigues d’Apple i Google, i l’extensíssim catàleg de tots els gèneres que ofereix Apple en concret, que s’ha convertit en la plataforma amb més jocs disponibles amb diferència. Això fa que, per a molts aficionats als videojocs, la compra d’una videoconsola portàtil ja no sigui una necessitat, ni tan sols un desig. Amb la videoconsola de casa, o el PC, i el seu telèfon intel•ligent per a quan són fora, tenen més que cobertes les seves necessitats d’oci.

Zoom

Tot això està succeint malgrat una característica que penalitza el joc a mòbils i tauletes i que sempre apareix al primer lloc de coses a millorar quan es pregunta als jugadors habituals de la plataforma: el control tàctil. Aquest tipus de control, molt adient per a experiències pausades i tranquil•les com poden ser, per exemple, les aventures gràfiques o els videojocs estratègics i de planificació, esdevé un maldecap a videojocs on l’acció i l’habilitat resulten claus. Aquest fet impacta directament en l’experiència de jocs excel•lents en primera o tercera persona, per exemple, que són dos gèneres amb moltíssima tirada entre els aficionats més tradicionals als videojocs.

Zoom

El problema està sent aprofitat per algunes companyies per a comercialitzar perifèrics que afegeixen un comandament físic, més clàssic, als telèfons mòbils. Productes com l’iCade, per a iOS, o els MOGA, per a Android, busquen apropar encara més l’experiència de joc a un telèfon intel•ligent a la que ofereixen las videoconsoles tradicionals. Però aquests productes tenen el problema de la compatibilitat: només els jocs adaptats especialment per a la plataforma en treuen profit. El cas de MOGA és el que més ens ha agradat darrerament ja que han arribat a acords amb empreses com Gameloft, Rockstar i d’altres, i han aconseguit una llista de jocs compatibles realment gran i de molta qualitat. Gaudir de jocs com N.O.V.A. 3, Wild Blood, Modern Combat 4, Grand Theft Auto III, Dead Trigger o The Bard’s Tale al nostre mòbil Android amb comandament físic complet és una experiència sensacional, que elimina del tot les poques carències que patia la plataforma envers les videoconsoles de Sony o Nintendo.

Zoom

MOGA, però, no funciona a iOS, ni sembla que ho hagi de fer en un futur proper, i això que els jocs d’Android que hi són compatibles també estan disponibles a iOS. És més, en el seu origen són quasi tots jocs d’iOS que han estat adaptats a Android. Com s’explica doncs que MOGA no funcioni a la plataforma d’Apple? Per què no podem jugar amb l’extensíssim catàleg de videojocs de la botiga d’Apple amb aquest comandament? Com que estem bastant segurs que una empresa com MOGA seria la primera interessada en poder oferir aquest servei i mirar de captar clients entre la gran base de propietaris d’iPhone, hem de suposar que impediments tècnics no els permeten implementar-ho.

Zoom

A dia d’avui només hi ha una cosa, una trava, que impedeix que Apple es posicioni com a principal plataforma de videojocs portàtil per a tots els tipus de videojocs. Actualment pot presumir del catàleg més extens, amb més varietat i amb més jocs de qualitat de tots els gèneres que pugui presentar una plataforma portàtil, a més de comptar amb un aparell com l’iPod Touch que ens sembla excel•lent com a plataforma de videojocs portàtil. Pot presumir també de preus molt ajustats en els videojocs, i de molts fins i tot gratuïts. Només li manca oferir control físic per a assolir la plataforma completa.

Zoom

Apple, i més concretament iOS, necessita al més aviat possible un comandament físic per als videojocs. I si pot ser comercialitzat per la mateixa Apple, que asseguri així que molts videojocs li donaran suport i els desenvolupadors la tindran en compte a l’hora de confeccionar els modes de control dels seus productes. Android i iOS han superat clarament PSVita i 3DS, i sembla que la lluita per la part del pastís dels videojocs mòbils la lliuraran ells dos. Android està guanyant terreny amb productes com MOGA, que juntament amb serveis com Tegra Zone l’està posicionant com una alternativa més completa per a gaudir de videojocs complexos. Però l’aparició d’un comandament físic afavorit per la pròpia Apple ho canviaria tot i col•locaria l’iPhone (i l’iPod Touch, que seria potser el més beneficiat) com la plataforma de videojocs de referència fora del menjador de casa.

Zoom

No queda gaire perquè comencin els rumors i les presentacions de productes de l’empresa de la poma mossegada, estarem atents per si hi ha sorpreses en aquest sentit. Si Apple no vol apostar per la fabricació d'un comandament pot apostar per oferir una API oficial que els fabricants puguin utilitzar de forma normalitzada, assegurant així que els videojocs hagin de ser compatibles només amb aquesta API i no amb cada fabricant de comandaments del mercat. Posats a demanar, un iPhone i un iPod Touch amb pantalla més gran també ens agradarien molt pel que fa als videojocs, i que el comandament físic servís per a convertir l’Apple TV en una videoconsola de menjador també, però això ja són figues d’un altre paner...