Blogs 08/01/2016

Ordinadors portàtils per ex-gamers que s'han fet grans

5 min
Ordinadors portàtils per ex-gamers que s'han fet grans

Tradicionalment, el món dels ordinadors s’ha dividit, potser fins i tot inconscientment, entre els aparells “per treballar” i els aparells “per jugar”. De fet, ambdues coses es poden fer amb tots els tipus d’ordinadors, però, en el fons, aquesta distinció venia donada per les exigències que el món dels videojocs sempre ha imposat sobre els ordinadors personals. Un ordinador per treballar, implícitament, l’associem a una gamma (tant d’especificacions com de preu) que no permetrà jugar als videojocs més potents del mercat; un ordinador “per jugar”, en canvi, sabem que també servirà de forma excel·lent per treballar, però el seu preu serà molt més elevat. En el cas dels ordinadors portàtils, a més, les seves característiques físiques (la potència sol anar acompanyada d’unes mides més grans i d’un pes sensiblement més elevat) el fan incòmode de transportar i, per tant, encara menys indicat si no se l’empra per a què ha estat dissenyat, que és gaudir de videojocs, ja que a més de gastar més diners de forma innecessària acabarem carregant un ordinador molt més incòmode (per mides i pes) sense cap justificació.

Però la veritat és que aquesta distinció tan clara fa ja temps que és cosa del passat. Actualment podem trobar ordinadors en tota la gamma de potències i, especialment, existeix un segment que podríem anomenar “Ordinadors portàtils per ex-gamers que s’han fet grans” que poden satisfer les necessitats d’un sector de públic molt ampli, els que ara tenen entre 30 i 50 anys i que, de joves, eren molt aficionats als videojocs. Vaja, segurament segueixen sent-ho d’aficionats als videojocs, simplement no hi poden dedicar tant temps i esforços com anys enrere.

Com podeu imaginar, aquest que us parla es considera membre d’aquest segment de població, i des de fa uns mesos convisc amb un ordinador portàtil que ha satisfet les meves necessitats de forma excel·lent. Es tracta d’un Toshiba Satellite P70-B-104, un ordinador que m’està permetent fer qualsevol de les feines per les quals necessitava un portàtil, i que em permet jugar a jocs molt més punters del que inicialment podria semblar.

Enumeraré les especificacions de forma molt resumida, ja que no és l’objectiu d’aquest article analitzar-lo en profunditat. Es tracta d’un ordinador portàtil ja actualitzat a Windows 10, amb un processador i7-4710HQ, 16 GB de memòria RAM, una pantalla de 17,3” FullHD, i una targeta gràfica dedicada AMD Radeon R9 M265X, amb 4 GB de memòria GDDR5. Com veieu, un ordinador potent (fins i tot molt potent si se’l compara amb models dissenyats per treballar o per oci), però que no arriba a les característiques de models més específics. Pesa 2,9 Kg, que no és com per catalogar-lo de lleuger però que entra dins del que s’espera d’un portàtil d’aquesta gamma, i es manté bastant per sota del què solen pesar els portàtils per videojugadors. El seu preu (1.330 € a Amazon quan escric aquest text) també és sensiblement inferior al d’un portàtil pur de gaming, i més assequible per algú que, amb la mà al cor, sap que no podrà dedicar als videojocs tantes hores com li agradaria.

No cal que digui que per les tasques d’oci i de feina aquest aparell compleix a la perfecció. Les seves capacitats per l’accés a internet, l’ofimàtica i els continguts multimèdia són més que notables, i no es troba cap mancança de cap tipus en usos professionals, tampoc. Però, com es comporta quan volem gaudir del nostre costat juganer? Doncs molt millor del que, inicialment, esperava.

Donava per fet d’inici que certs tipus de jocs no representarien cap problema. Vivim una segona època daurada de les aventures gràfiques, i el món dels videojocs independents també bull amb una força i una vida com, segurament, no ha tingut fins a l’actualitat, i estava convençut que aquests productes funcionarien a la perfecció al meu portàtil. Jocs com The Walking Dead, The Wolf Among Us o Game of Thrones (tots tres excel·lents aventures gràfiques de Telltale Games) els he pogut gaudir en la seva màxima esplendor, així com propostes independents com Transistor, The Talos Principle o Shadowrun Dragonfall, que també s’executen a la perfecció en aquest aparell.

On tenia més dubtes era, però, en els jocs anomenats AAA. Si bé en els jocs més nous les capacitats gràfiques s’han d’ajustar a configuracions mitjanes per funcionar fluidament, jocs de fa només dos o tres anys es poden executar amb una qualitat gràfica realment sorprenent. He pogut gaudir de jocs com Tomb Raider (2013), Alan Wake (2012), Alien Isolation (2014), Dishonored (2012) o Life is Strange (2015) a configuracions gràfiques altes (o fins i tot ultra, depenent del joc) de forma fluida i altament satisfactòria. Tenint en compte que els jugadors als quals estic recomanant un dispositiu com aquest no podem, per definició, jugar als jocs punters al moment que surten al mercat, no és cap problema trobar jocs sensacionals de fa pocs anys que tenim pendents i que podem gaudir sense problemes en aquest aparell. Sempre tenim una llarga llista de jocs per estrenar, ja siguin regals que estan agafant pols a l’armari o compres compulsives a Steam que, un cop comprats, han d’esperar molt de temps a les nostres biblioteques virtuals fins que arriba el moment en què els podem gaudir. Doncs tots aquests jocs (segur que molts us heu reconegut en aquest perfil) els estic podent jugar a aquestToshiba Satellite P70-B-104.

Com deia, si us considereu part del grup de població “ex-gamers que s’han fet grans”, un portàtil com aquest (sigui aquest del qual us puc parlar de primera mà o un de similar) és una molt bona opció quan arribi el moment de decidir renovar el vostre portàtil. De ben segur que us endureu una agradable sorpresa.

stats