Corrent en sales fosques

Raül Arribas

Jocs de culte

En el món dels videojocs, com en les altres formes d’entreteniment, les obres s’acostumen a categoritzar per experts i mitjans especialitzats i en funció de la mitjana d’aquestes opinions s’acostuma a classificar un videojoc en concret com a regular, bo o fins i tot obra mestra. Però en ocasions apareix un joc que, tot i no tenir una crítica unànimement positiva, es converteix en el que s’anomena un joc de culte. Com i perquè succeeix això?

Sol passar que el joc, un cop gaudit sense presses (i no com es veuen obligats a jugar-lo els que l’han d’analitzar als mitjans) mostra una sèrie de virtuts que a primer cop d’ull poden estar soterrades. També pot passar que per als amants d’un gènere molt concret sigui una gran obra tot i no ser gaire adequat per a un públic més massiu. I fins i tot pot ser que desperti en els jugadors més veterans o especialitzats uns sentiments favorables degut a l’atenció a certs detalls i cura per la història del mitjà que el joc en concret ofereix.

Zoom

A mi, darrerament, m’estan insistint en que jugui al Deadly Premonition, un cas d’aquests anomenats jocs de culte que no va sortir gaire ben parat a les crítiques especialitzades. Ho acabaré fent, tot i que si no fos per aquestes recomanacions personals segurament mai hagués arribat a les meves mans.

Us ha passat el mateix? Recomanaríeu algun altre joc de culte que ha passat desapercebut per a la crítica i les masses? I, ja de forma més egoista, heu jugat al Deadly Premonition? Em puc fiar del que m’han dit?

Comenta-ho al fòrum