Corrent en sales fosques

Raül Arribas

Futur dels videojocs portàtils... els mòbils?

Estem vivint un moment crític en el que respecta al futur dels videojocs en dispositius portàtils. Amb Nintendo i Sony enllestint les seves noves consoles i l’augment exponencial del mercat de jocs per a telèfons mòbils de darrera generació hi ha una pregunta que plana a l’aire com una espasa de Damocles sobre els caps de les companyies d’entreteniment tradicionals: és negoci seguir invertint en consoles portàtils? Seran 3DS i PSP2 les darreres consoles portàtils com a tal? Durant aquest article tractaré de respondre a la pregunta que encapçala aquest text i ja us avanço que no serà una feina fàcil ja que hi juguen molts factors i, alguns d’ells, a més, son previsions de futur.

Els videojocs en dispositiu portàtil ja fa molts anys que son entre nosaltres. Sempre han comptat amb menys prestacions tècniques que les seves contrapartides de saló però la capacitat de poder-te endur el joc amb tu ha compensat de sobres aquesta mancança, convertint-se en dispositius molt presents a les nostres vides.

El que potser sorprendrà a més d’un és fins a on es remunta el concepte de videojoc portàtil així que primer farem una mica d’història... conèixer el passat ens ajudarà a visualitzar el futur!

Prehistòria

Anomeno prehistòria al període temps anterior a la primera Game Boy (1989), consola que va marcar probablement el punt d’inflexió més acusat per aquests dispositius. Per tant recorrerem els anys 70 i 80 i descobrirem aquelles consoles portàtils pioneres que van començar a establir les bases sobre les que se sustenten, encara avui, els aparells que tenim a les nostres bosses.

Portàtils de Mattel basats en LEDs

1977-1978

MAutoRace.jpg Zoom

MAutoRace.jpg

Mattel-Football.jpg Zoom

Mattel-Football.jpg

Mattel va ser la primera companyia que va intentar portar els videojocs a les nostres mans quan estiguéssim fora de casa. Va comercialitzar amb èxit (no a casa nostra òbviament) una sèrie de consoles que mitjançant LEDs permetien jugar a un sol joc. A la imatge podeu veure el model de l’Auto Race i el de Futbol Americà però també n’hi havia de Beisbol i de Bàsquet, a més d’altres jocs no esportius com Missile Attack, Armor Battle, i Sub Chase.

Milton Bradley Microvision

1979

Microvision2.jpg Zoom

Microvision2.jpg

Milton Bradley va ser la primera companyia que va introduir al mercat una consola portàtil amb cartutxos intercanviables que, per tant, permetien canviar de joc. Amb una pantalla LCD de 16x16 píxels i un catàleg de jocs molt reduït va tenir molts problemes de fiabilitat des del començament.

Nintendo Game & Watch

1980-1991

SONY DSC Zoom

SONY DSC

Arribem a la primera consola portàtil que va ser present massivament entre nosaltres i que de ben segur molts heu reconegut. Conceptualment era un rellotge despertador amb jocs, però la funció de rellotge va quedar molt relegada envers els jocs. Van aparèixer dotzenes de versions diferents, cadascuna amb el seu joc, i alguns d’aquests jocs de ben segur que us resultaran lleugerament familiars a tots vosaltres: Donkey Kong, Mario Bros, Balloon Fight...

Epoch Game Pocket Computer

1984

Epoch-GamePocketComp.jpg Zoom

Epoch-GamePocketComp.jpg

Aquest va ser el segon intent de comercialitzar una consola portàtil amb jocs intercanviables. Només va sortir al Japó i només va disposar de cinc jocs. Com podeu imaginar no va ser un èxit precisament...

La revolució

Nintendo Game Boy

1989

Gameboy.jpg Zoom

Gameboy.jpg

La consola portàtil per excel·lència. Va revolucionar el mercat, va arribar a tots els racons, va establir les bases de les consoles portàtils i la seva influència arriba fins i tot als nostres dies. No és possible descriure el que la Game Boy ha suposat per al mon de l’entreteniment digital en general i portàtil en particular.

Per començar la Game Boy és la consola que més ha venut en la història... en global, no només entre les portàtils. Només amb aquesta dada ja ens podem fer una idea del dispositiu que estem comentant.

El fet que no fos la millor tècnicament ni la més maca estèticament constata una lliçó que avui en dia encara és vigent: una consola la fan els jocs, no el maquinari. I en jocs la Game Boy va ser única. Per començar el Tetris venia de sèrie en el que ha estat potser una de les millors idees del mon empresarial en l’oci digital de la història.

Al llarg dels anys Nintendo va anar comercialitzant diferents variants de la Game Boy que incorporaven algunes millores però que no variaven l’essència de la consola.

Atari Lynx / Lynx II

1989

Atari-lynx-1-1000.jpeg Zoom

Atari-lynx-1-1000.jpeg

La primera que va intentar fer-li la competència a la Game Boy. Desenvolupada per Atari en col·laboració amb Epyx era tecnològicament mot més potent que la seva rival, amb pantalla a color, però d’un tamany i preu bastant superiors també. Va ser redissenyada el 1991 però no va poder fer mai ombra a la imparable màquina de Nintendo.

NEC Turbo Express

1990

Turbo_express.jpg Zoom

Turbo_express.jpg

Avançada al seu temps, la NEC Turbo Express presumia d’unes capacitats tècniques inabastables per als seus rivals. Però la seva virtut va ser el seu taló d’Aquiles ja que l’elevat preu va fer que el seu mercat potencial fos molt reduït i mai va arribar a fer-se un lloc.

Sega Game Gear

1990

Gamegear01withbox.jpg Zoom

Gamegear01withbox.jpg

La Game Gear de Sega va ser la única consola que va aconseguir fer una mica d’ombra a la Game Boy de Nintendo i disputar-li part del mercat. Amb una pantalla a color, com la Lynx i la Turbo Express, el seu preu més assequible la va fer triomfar on les altres dues van fracassar. Sega va saber aprofitar la seva posició de força a les consoles domèstiques per a nodrir d’una gran quantitat de jocs de qualitat el seu dispositiu portàtil i potenciar així les seves vendes.

Sega Nomad

1995

Genesis_Nomad.jpg Zoom

Genesis_Nomad.jpg

Després de l’èxit relatiu de la Game Gear Sega va decidir tornar-ho a provar amb la Nomad, una versió portàtil de la Sega Genesis, però un disseny poc treballat i una durada de bateria més que discutible van fer que passes sense pena ni glòria per els diferents mercats.

Tiger Electronics game.com

1997

Gamecomwithbox.JPG Zoom

Gamecomwithbox.JPG

Primer intent de fusionar jocs, funcions de PDA i internet a un dispositiu portàtil. Com podeu imaginar era massa d’hora per un dispositiu així i l’accés a internet era només en mode text. A més duia una pantalla clarament desfasada respecte als seus competidors i, òbviament, no hi havia cap mena de joc en línia ja que estem parlant de 1997. Tot això va desembocar en l’inevitable: fracàs en vendes.

Neo-Geo Pocket / Pocket Color

1998-1999

NeoGeoPocketMonochrome.jpg Zoom

NeoGeoPocketMonochrome.jpg

Neo Geo. Quantes sensacions desperta aquest nom a la generació de jugadors que passa dels 25 anys. Tots el recordem per ser la plataforma de grans recreatives i per que, alguns afortunats, podien comprar-la i tenir-la a casa seva. El preu de la consola era molt elevat (molt més del que costa ara una consola de nova generació) i els jocs eren molt cars també. Això sí, les seves contrincants de Nintendo i Sega estaven a anys llum d’ella. I hi havia gent (jo no vaig conèixer mai ningú) que la tenia a casa... quina enveja!

Neo Geo va voler aprofitar el gran nom que tenia al mercat en aquella època i va treure la seva pròpia portàtil, la Neo-Geo Pocket. Era en blanc i negre (error que van corregir l’any següent amb la Neo-Geo Pocket Color). Tot i que va disposar de jocs importants mai va aconseguir assentar-se del tot al mercat i fer una mica d’ombra al absolut domini de Nintendo.

Game Boy Color

1998

Game_Boy_Color.jpg Zoom

Game_Boy_Color.jpg

Aquesta va ser la primera revisió en profunditat de la Game Boy, que venia dominant amb ma de ferro el mercat des de feia quasi deu anys en les seves diferents versions. Aportava, com es dedueix del nom, pantalla a color però també tenia millors capacitats tècniques i assegurava complerta retrocompatibilitat amb els jocs de la Game Boy anterior, fet que li proporcionava un catàleg de sortida molt extens.

Bandai WonderSwan / WonderSwan Color / WonderSwan Crystal

1999-2000

WonderSwan.jpg Zoom

WonderSwan.jpg

Les diferents versions d’aquesta consola portàtil van aconseguir certa penetració de mercat al Japó (no es va comercialitzar fora de les seves fronteres) degut principalment a que disposaven de la llicència en exclusiva per a adaptar els jocs de Final Fantasy a plataforma portàtil. Les males noticies per a Bandai van arribar quan Squaresoft va acabar signant un acord amb Nintendo per a publicar jocs per a Game Boy Advance i la WonderSwan se’n va acabar ressentint massa.

Game Boy Advance / Advance SP / Micro

2001 / 2003 / 2005

Gameboy_Advance_On.png Zoom

Gameboy_Advance_On.png

Game_boy_micro_all_black.JPG Zoom

Game_boy_micro_all_black.JPG

La Game Boy Advance va ser el principal impacte al mercat des de la sortida de la Game Boy original més de deu anys abans. Tecnològicament era semblant a la Super Nintendo i va rebre molts jocs adaptats d’aquesta plataforma a més de gran quantitat de jocs de qualitat com ara l’Advanced Wars. Nintendo en va treure una revisió el 2003, la Game Boy Advance SP, que millorava clarament de la GBA original. Temps després va posar al mercat la Game Boy Advance Micro, un redisseny complert de l’exterior de la consola dirigida a acontentar un sector concret de públic.

GamePark GP32

2001

Gp32-flu.jpg Zoom

Gp32-flu.jpg

La GP32 va ser un intent SudCoreà de suplir la prohibició d’importar tecnologia japonesa dissenyant la seva pròpia consola portàtil. Degut a la citada prohibició va gaudir d’un cert èxit al seu país, tot i que fora de les seves fronteres va tenir un paper testimonial.

Nokia N-Gage / N-Gage QD

2003-2004

Nokia_N-Gage.png Zoom

Nokia_N-Gage.png

Ens trobem davant un gran incomprès que va establir les bases del que pot ser el futur dels videojocs portàtils. El Nokia N-Gage va ser el primer dispositiu que era telèfon i consola de videojocs a la vegada. I no es tractava d’un telèfon amb jocs prehistòrics com el cuc o el busca mines no, es tractava d’una complerta consola de videojocs intercanviables.

Tot i que avui en dia sembla de calaix que això és una bona idea i que funciona la N-Gage no va aconseguir establir-se al mercat amb suficiència. Segurament estem davant del cas més flagrant d’una gran idea que de tan pionera que va ser morí abans de triomfar degut a un mercat que no estava preparat.

Encara recordo els comentaris que despertava el dispositiu... “per a què vull tenir videojocs al meu mòbil??” o “fa que el telèfon sigui massa gran...”. En fi, mireu el tamany dels Androids i iPhones d’avui en dia i el gran negoci que hi ha al voltant dels videojocs a aquests terminals...

GamePark Holdings GP2X / GP2X Wiz / GP2X Caanoo

2005 / 2009 / 2010

GP2X_01.JPG Zoom

GP2X_01.JPG

Gp2xwiz.jpg Zoom

Gp2xwiz.jpg

CAANOO.jpg Zoom

CAANOO.jpg

L’aparició d’aquestes tres consoles portàtils a aquest resum podria ser font de debat. Son consoles de videojocs portàtils però no tenen un mercat de videojocs propi si no que estan orientades a la reproducció de jocs antics d’altres plataformes mitjançant emuladors. No cal dir que entre els nostàlgics dels jocs d’èpoques passades compten amb un important nombre de seguidors.

Tiger Telematics Gizmondo

2005

Gizmondo_Handheld.jpg Zoom

Gizmondo_Handheld.jpg

Consola portàtil amb GPS i GPRS inclosos que va passar amb més pena que glòria per les botigues. Un any després de sortir al mercat la companyia es va declarar en fallida i va desaparèixer del mercat. Que un dels executius de l’empresa estigués immers en temes de crim organitzat a Suècia no hi va ajudar gaire, suposo.

Avui en dia

Nintendo_DS_Trans.png Zoom

Nintendo_DS_Trans.png

PSP-1000.png Zoom

PSP-1000.png

La Nintendo DS i la Sony PSP, en les seves diferents versions i revisions, dominen amb contundència el mercat de les videoconsoles portàtils des que van aparèixer a finals de l’any 2004. Les seves evolucions (3DS i PSP2), que han estat anunciades però que encara no han sortit al mercat, son les grans apostes de les dues empreses per a mantenir el seu domini mundial d’aquesta mena de dispositius.

A primera vista sembla que està clar que així serà, especialment per que no hi ha més competència al mon de les videoconsoles portàtils, però quan comences a buscar dades al voltant del negoci dels videojocs portàtils comences a trobar-te amb algunes sorpreses. Per exemple, un estudi fet a començaments d’aquest any sobre l’evolució del negoci de videojocs portàtils als Estats Units entre l’any 2008 i 2009 presenta en societat un competidor inesperat, que a més només és la punta de llança d’una nova realitat que va conquistant el mon poc a poc.

graficComparatiu.jpg Zoom

graficComparatiu.jpg

Com podeu veure Apple, mitjançant el seu telèfon intel·ligent iPhone, va irrompre de ple en el sucós negoci dels videojocs portàtils sense que ningú s’ho esperés. I aquestes dades son de 2009. De ben segur que aquest 2010 la seva part del pastís és encara més gran. I la realitat és que iPhone no deixa de ser la punta de llança d’un fenomen que a dia d’avui sembla imparable: la proliferació de telèfons intel·ligents amb prou capacitat tecnològica i visual com per a atraure jugadors.

Per a intentar calibrar l’impacte que tindrà aquesta nova realitat al mercat dels videojocs farem una ullada a la trajectòria dels diferents sistemes operatius mòbils basant-nos en el darrer informe d’AdMob Mobile Metrics, corresponent a Maig de 2010.

- Tot i que Nokia domina el mercat mundial, és Apple qui domina a Nord Amèrica, Oceania i Europa Occidental.

- El Maig del 2010 els telèfons intel·ligents van generar ja el 46% del tràfic de dades, quan dos anys abans no arribaven al 22%.

- El volum de dades transferides per dispositius Android augmenta un 29% mensual des de Maig de 2009, constatant l’espectacular creixement d’aquesta plataforma.

- iPhone i Android son, amb molta claredat, els telèfons mòbils que més utilitzen els seus propietaris per a tasques diferents de les clàssiques d’un telèfon mòbil.

En el següent gràfic podem veure l’evolució del nombre de dispositius al mercat i la tendència a futur:

graficComparatiu2.jpg Zoom

graficComparatiu2.jpg

Sembla que la tendència del mercat els propers anys és consolidar iPhone i Android com a plataformes dominants, augmentant la seva quota de mercat (especialment Android) fins a repartir-se entre els dos gran part del pastís. Falta per veure l’impacte que podran tenir el nou Windows Phone i les revisions que puguin fer tant a RIM OS com a Symbian, però en la meva opinió aquests tres actors arriben tard i en aquesta fase han quedat descavalcats definitivament (altra cosa serà en la propera generació de dispositius).

Això per el que fa a la telefonia mòbil però... i els videojocs? Podem aventurar què passarà amb els videojocs?

Si tenim en compte aquestes dades de telèfons mòbils i les que analitzen l’estat del mercat dels videojocs no sembla agosarat aventurar que, en els propers anys, iPhone i Android s’emportaran una part important del pastís de negoci dels videojocs portàtils, i competiran directament amb Nintendo 3DS i Sony PSP2 per a dominar el mercat. Però realment poden competir de tu a tu amb aquestes dues videoconsoles? Vaig a intentar esbrinar els pros i contras de cada tipus de plataforma en un enfrontament “Consola vs. Smartphone“ a veure si així podem entreveure per on aniran les coses.

Els avantatges dels telèfons intel·ligents estan relacionats principalment amb la seva capacitat de penetració al mercat. Hi ha molts més telèfons mòbils que videoconsoles, i no trigarà a haver-hi més smartphones que videoconsoles, ja que és un procés imparable. Per tant els jocs dissenyats per a aquestes plataformes tenen un mercat potencial molt més ampli. A més els preus dels jocs per aquests dispositius son molt més econòmics que el dels jocs de videoconsola, i l’accés a ells és automàtic mitjançant descàrregues des d’internet.

Els avantatges de les videoconsoles en canvi estan relacionats principalment amb que son un dispositiu pensat exclusivament per a jugar. Els jocs son de més qualitat i extensió, del tipus que els jugadors de videojocs estan acostumats a jugar i demanden. Un altre aspecte molt i molt important és el tema del comandament: les videoconsoles tenen pensat i resolt (en alguns casos més exitosament que en d’altres) el tema de la interfície entre el jugador i el joc, mitjançant palanques, botons i demés elements, mentre que els telèfons no disposen d’aquests elements i han de suplir-los de forma virtual sobre la pantalla amb el que això implica (pèrdua de visibilitat, falta d’ergonomia i de resposta, etc.). Ara, que ningú dubti que en el moment en que els telèfons mòbils siguin una alternativa real a les videoconsoles començaran a comercialitzar-se perifèrics que permetran, entre d’altres coses, subjectar el teu telèfon com si fos una videoconsola i interactuar amb ell mitjançant palanques i botons.

Per tant, la meva conclusió és que els telèfons aconseguiran atreure a molts jugadors que no es comprarien una videconsola portàtil o que, en cas de comprar-la, li donarien poc ús. I això és una gran quantitat de diners que guanyaran els fabricants de telèfons. Però també crec que les videoconsoles es mantindran fermes en el domini del mercat dels videojocs pròpiament dit, el mercat dels jugadors que es compren el dispositiu amb la clara vocació de jugar. I que aquesta situació deixarà a tothom raonablement satisfets. Per una banda, Apple y Google aconseguiran una gran quantitat de beneficis completament nous que abans no tenien, i de l’altre Sony i Nintendo veuran com en surten molt més ben parades del que segurament temen avui en dia, ja que veuen l’amenaça com a molt real.

Altra cosa serà a les properes generacions de smartphones quan el maquinari es posi a l’alçada o fins i tot superi al de les videoconsoles, cosa que succeirà en pocs anys ja que el mercat mòbil és molt més dinàmic que el de videoconsoles i nous terminals més i més potents van apareixent constantment. Quan aquest moment arribi les companyies de videoconsoles hauran de decidir si entren en aquesta salvatge guerra de millores tecnològiques o si fan una passa al costat i busquen altres maneres de romandre al mercat... serà molt interessant veure com es desenvolupa tot!

Al fòrum:http://www.vadejocs.cat/smf/index.php/topic,89391.0.html