Entrevista a Fernando Dagnino

Fernando Dagnino és un artista del novè art que està de visita a Barcelona amb motiu del Saló del Còmic i que ha estat part de la indústria dels videojocs en el passat. Hem pogut entrevistar-lo i parlar dels seus orígens, del seu pas per el món del jocs i del seu present professional.

Ara Vadejocs: Bon dia, Fernando. Fernando Dagnino: Bon dia. VDJ: Parla’ns una mica de tu... qui ets, a què et dediques i quina relació has tingut amb el món dels videojocs.

FD: Em dic Fernando Dagnino i sóc dibuixant de còmics. He fet algunes cosetes com a escriptor de novel·les gràfiques i còmics però actualment treballo en contracte d’exclusivitat com a artista de DC Comics. La meva darrera relació amb els videojocs es remunta a 2001 quan vaig treballar una temporada a Rebel Act Studios abans de la seva desaparició.

VDJ: Quan vas saber que et volies dedicar professionalment a la il·lustració?

FD: Recordo que estava al col·legi, tenia cinc anys i ens havíen demanat que dibuixéssim un esquelet. Vaig gargotejar-ne un i als pocs minuts vaig quedar-me assegut al pupitre amb cara de... haver dibuixat un esquelet. La professora va recollir els papers i vaig poder veure les estranyes boles amb ratlles que havien dibuixat alguns dels meus companys. No entenia res. “Però... això no és un esquelet” li vaig dir a un company, incapaç de contenir la curiositat. Al veure que l’altre nen estrenyia les dents i em mirava amb cara de “...a que et trenco la cara” em vaig adonar que no tothom podia dibuixar... esquelets. Aquell mateix curs vaig llegir un còmic d'Spiderman y només acabar vaig decidir que volia ser dibuixant de còmics de gran... el que encara no he decidit és si em vull fer gran.

VDJ: Com va sorgir la possibilitat de col·laborar en la indústria del videojocs?

FD: El meu primer contacte amb alguna cosa semblant als videojocs va ser el 1998 quan vaig col·laborar en el disseny deMundo de Estrellas, per a l’Hospital Virgen del Rocío a Sevilla. Es tractava d’un món 3D multiusuari realitzat en VRML que, emulant el projecte StarBright d'Spielberg, pretenia facilitar l’accés als jocs en línia i demés ciber-entreteniments a nens amb malalties greus que no es podien moure del llit. Tres anys després vaig entrar a treballar a l’empresa Rebel Act Studios on vaig treballar en textures dels personatges del joc Blade, a la seva versió per a Xbox.

VDJ: Com descriuries l’experiència?

FD: L’experiència la descriuria com tranquil·la, fosca i musical. Els terminis d’entrega de cada textura eren molt raonables i es podia treballar prou a gust, tot i ser un ambient una mica llòbrec. Tota la oficina estava sumida en una lleu penombra creativa per la que pul·lulaven, recordo, molts personatges curiosos quasi sempre amb samarreta negra i amb un aire a mig camí entre roadie de Metallica i un contumaç enginyer acabat de llicenciar. Solien reunir-se en grupets debatin sobre si a l’escena final de Final Fantasy es podien apreciar els polígons del modelat d’algun dels personatges i coses per l’estil. Recordo que durant aquella època vaig evitar veure totes les pel·lícules d’animació digital que es van estrenar, com un mariner que no vol aprendre a nedar, per a evitar veure’m abduït en aquelles interminables converses “poligoneres”. Per últim també va ser una experiència musical ja que em passava el temps descarregant mp3 de la banda ample de l’empresa i escoltant música mentre dibuixava les textures. Va ser una bona època, la veritat, de fet era el més semblant a pintar soldadets de plom que havia fet a la meva vida. En ocasions els monstres eren tan horribles i les seves pells i deformitats tan grotesques que vaig haver de recórrer a fotos atroces d’accidents i mutil·lacions que trobava generalment a rotten.com per a trobar inspiració suficient.

VDJ: Què et va sorprendre gratament i què desagradablement?

FD: La sorpresa grata, com he comentat, van ser els confortables terminis d’entrega amb que havia estat planificat el projecte. Ens donaven una setmana per a cada personatge i això permetia fer un treball de qualitat i gaudir-ne. L’ambient de treball també era molt agradable, només vaig trobar a faltar una mica més d’alçada a les persianes de l’oficina. La sorpresa desagradable va ser la suspensió de pagaments just després dels atemptats del 11-S que ens va obligar a alimentar-nos durant els dos següents mesos de sopa d’os d’orc i llaunes de sardines amb la data de caducitat en un sospitós èlfic d’estar per casa. O, pitjor encara, d’opulents dinars a casa de mons pares.

VDJ: Quin és el teu present professional?

FD: Actualment treballo com a dibuixant en exclusiva per a DC Comics. Acabo de finalitzar la maxisèrie de la Lliga de la Justícia: Generació Perduda, que apareixerà al mercat espanyol el proper mes de maig. Just abans d’entrar a DC vaig publicar Kasandra, una novel·la a mig camí entre la novel·la tradicional i la gràfica que ha estat distribuïda a Espanya i a alguns països de llatinoamèrica. Ara mateix estic inmers en un projecte del qual no puc deixar anar ni una paraula ja que m’han fet signar un acord de confidencialitat que, només de signar-lo, m’ha provocat afonia.

VDJ: Tornaries a involucrar-te en un videojoc? Canviaria en alguna cosa el teu enfocament coneixent el que ara coneixes?

FD: Fa uns quatre anys, quan vivia aquí a Barcelona, vaig fer una entrevista amb Pyro Studios, on hi treballava un ex-company a qui agraeixo que se’n recordés de mi. Volien que participés en la realització de dissenys conceptuals per a un projecte de videojoc en línia. La feina era atractiva i tot i que es tractava de només uns quants mesos no recordava tenir un sou fixe en anys i sentia que ja començava a ser hora de tenir-lo, ja que la meva ansietat començava a mesurar-se en l’escala de Richter. Malgrat tot això durant el mau trajecte a l’entrevista em van venir imatges al cap de tornar a agafar el metro cada dia a primera hora, per acabar amuntegat en aquella obscuritat digital, maca però llòbrega, on s’escoltaven entre els monitors comentaris de dissenyadors que patien atacs de pànic mentre creuaven algun túnel de la M30. Portava massa temps asilvestrant-me com a autònom a casa i no em veia com si fos Greystoke tornant a calçar-me les sabates de Lord. No dic que mai hi tornaré perquè al cap i a la fi els videojocs són un altre mitjà de narració i expressió i per tant no em tanco cap porta de forma definitiva. No entenc molt a fons el món dels videojocs i sé que hi ha una gran varietat de formats, que no tot són experiències bèlico-barroques, per això crec que com qualsevol vehicle d’expressió està obert a múltiples innovacions i recursos.

VDJ: Quins són els teus plans de futur en l’aspecte professional?

FD: Que no siguin tan plans. A mig termini m’agradaria escriure i dibuixar alguna història que porta temps rondant-me el cap. També tinc en ment col·laborar amb altres artistes en projectes conjunts.

VDJ: Estàs en contacte d’alguna forma amb el món dels videojocs? Ets jugador?

FD: Actualment el meu únic contacte amb el món dels videojocs és la lectura periòdica d’aquest espai i l’agradable sorpresa que sento cada cop que veig les introduccions del joc DC Universe Online.

VDJ: Segueixes en contacte amb algunes de les persones que vas conèixer a la teva època a la indústria dels videojocs?

FD: Doncs precisament fa poc vaig trobar-me a les tres de la matinada a un bar de copes a un ex-company de feina que resulta que ara té la seva pròpia companyia de videojocs. S’anomena MercurySteam Entertainment.

VDJ: Estaràs signant al Saló del Còmic?

FD: Sí. Signaré i faré dibuixos dedicats a l'estand de la llibreria Planeta Còmics el dissabte de 12h a 13:30h.

VDJ: Moltes gràcies per tot i molta sort en el futur!

FD: Gràcies a vosaltres, ha estat un plaer!

Podeu seguir l’activitat d’en Fernando Dagnino al seu Facebook i a la seva web professional.