Blogs 13/12/2011

Compte amb fer apologia d'un genocidi!

4 min

Fa poc he acabat la campanya individual del Gears of War 3, un videojoc de la Xbox 360, i el seu final m’ha deixat astorat i enfadat. Vagi per endavant que en aquest article explicaré el final del joc, i de la saga, o sigui que si teniu pendent jugar-lo i no voleu conèixer el desenllaç de l’aventura us convido a deixar de llegir i tornar aquí quan ja l’hagueu gaudit.

Gears of War 3 és un grandíssim joc en l’aspecte tècnic i d’entreteniment, una gran culminació a una gran saga. Però el seu desenllaç a nivell argumental no m’ha agradat gens. No acostumo a pecar d’excessivament moralista ni a criticar els jocs bèl·lics quan estan clarament adreçats als adults, com és el cas, ja que d’igual forma que hi ha videojocs violents també trobem violència a d’altres tipus d’entreteniments culturals, com per exemple al cinema, a la música o a la literatura. Fins i tot als telenotícies, on per el fet de ser vida real em sembla molt més cru. Però crec que s’ha de diferenciar entre una experiència violenta en la que la violència és la solució a un problema d’altra forma irresoluble, i fer apologia del genocidi evitable com a solució fàcil del problema.

Per als que no estigueu familiaritzats amb la saga diré que a Gears of War encarnem un humà, membre d’un cos d’elit, que lluita per la supervivència de la raça humana. Al primer joc de la saga aquests enemics són els Locusts, una espècie acostumada a viure sota terra que un dia decideix emergir i atacar sense pietat a la humanitat. En aquest cas la violència és presentada com una solució de supervivència, com una defensa de la vida. Violència justificada en podríem dir, dintre dels paràmetres del videojoc.

En el segon capítol de la saga apareix un nou enemic, els Lambent, que ataca per igual a Locusts i Humans sense que això estableixi cap aliança. De nou la violència és una lluita per la supervivència contra uns enemics despietats que busquen exterminar la humanitat.

Però en el tercer i darrer capítol de la saga, segurament per a dotar a la història de més profunditat, apareixen matisos en aquestes dues races d’enemics. Per una banda descobrim que el Lambent és en realitat un únic organisme líquid, la Imulsió, que els humans fan servir com a combustible. És a dir, que porten dècades cremant viu aquest organisme per a obtenir energia, i ho sabien. I descobrim també que la aparició dels Locusts al primer joc no és un esdeveniment fortuït sinó que ho fan arraconats per aquest Lambent que els està massacrant als túnels de sota terra per culpa de l’activitat humana. Per acabar-ho d’arrodonir descobrim que els Locust portaven anys patint aquest setge però que no havien emergit perquè estaven en contacte amb la raça humana, concretament amb el pare del protagonista, i li estaven donant marge de maniobra per a poder investigar una forma d’aturar el Lambent. Per tant els Locusts portaven anys sotmesos a atacs constants i aguantaven per a salvaguardar la humanitat i donar temps a desenvolupar una solució. Arribats a un punt crític van haver de pujar a la superfície i lluitar amb els humans per a poder sobreviure.

En els moments finals del joc, un cop ens hem retrobat amb el pare del protagonista, descobrim que ha desenvolupat per fi una solució al problema, però que aquesta solució aniquilarà tant als Lambent com als Locust. Extermini total de les dues races. Ell mateix reconeix, enfrontat a la líder Locust, que amb una mica més de temps podria aïllar una solució que permetés acabar amb el Lambent sense exterminar els Locusts, però ve a dir que els hi és igual. Lluitem, activem la màquina i aniquilem dues espècies al complert.

El missatge que es dona al joc és que l’enemic no importa res. No són éssers lluitant per la seva supervivència, com els humans, són simplement coses sense importància. És el mateix raonament que porta als militars de la vida real a cometre les barbaritats que cometen quan estan en conflictes bèl·lics a països llunyans. Quan deshumanitzes l’enemic del tot qualsevol cosa que li facis estarà justificada, ja sigui violar o assassinar impunement.

Sé que estem parlant d’un joc, però el missatge que es filtra és aquest. I em sembla perillós. Perillós i indignant ja que tractant-se d’una història inventada no costa res dissenyar un altre final o, si es vol mantenir el final, perfilar l’enemic de forma que el genocidi sigui la única solució, una qüestió de supervivència on nosaltres som les víctimes. Si dibuixes un enemic fanàtic que no atén a raons i que ataca per iniciativa pròpia, un enemic purament malvat, pots justificar aquest final sense cap problema.

Però aquí exterminem alegrement, i gaudint fins i tot del moment, a dues races. Una de les quals hem estant cremant viva durant dècades, i una altra que ha aguantat tot el possible per a buscar una solució pactada i que només reacciona violentament quan ja no pot més, i per culpa nostra. I a la qual traïm i exterminem.

Calia? De debò és innocent aquest missatge tan clarament perfilat en un joc de vendes tan massives com aquest? O és una forma d’anar alliçonant als joves nordamericans (principals destinataris d’aquest videojoc, no ens enganyem) que acabaran a l’exèrcit combatint a països llunyans on l’empatia amb l’enemic seria una trava als interessos armats i econòmics del seu país?

Podria fer una llarga llista de jocs violents on l’enemic, sigui exterminat o no al final, està clarament identificat amb el mal, de forma que es justifiqui l’acció. No és tan difícil, al cap i a la fi es tracta d’una historia de ficció on es poden caracteritzar els personatges de la forma que es desitgi. És per això que m’ha indignat tant aquest final al Gears of War 3, perquè és totalment gratuït. I no em sembla accidental.

stats