A més a més…

Albert Ramírez

Sentir-se part de la creació

Zoom

Suposo que molts videojugadors hem experimentat algun cop la il·lusió d'entrar a formar part del nostre entreteniment favorit. Segur que molts de vosaltres us meravelleu en veure aquells documents audiovisuals que s'han posat de moda amb el nom de “Developer's Diary” on es mostren els estudis per dins, la manera de treballar de modeladors, dissenyadors, artistes gràfics, enginyers de so... Sens dubte una manera d'apropar-nos a la tasca dels artífexs dels jocs dels que gaudim. Personalment, algun dia espero poder veure un documental on es mostri tot el procés de desenvolupament d'un videojoc, pot ser realment interessant i curiós de veure. Però això és un altre tema.

Com ja he comentat abans, segur que a molts de vosaltres us agradaria poder entrar a formar part de la indústria, jo el primer, però la dificultat intrínseca dels llenguatges de programació, l'alt preu dels programes de modelatge, o la falta de temps crònica semblen barreres infranquejables.

Doncs bé, com ja sabeu recentment s’ha llançat LittleBigPlanet 2, un títol que, per mitjà d'unes eines prou accessibles (que, en el fons, són les mateixes que ha utilitzat l’equip de Media Molecule, la companyia desenvolupadora del joc) ens permet de crear els nostres propis nivells per al joc protagonitzat per Sackboy.

Zoom

Però abans de parlar-vos una mica de l'editor de nivells que s’inclou en el joc m’agradaria parlar-vos d’una forma general de LittleBigPlanet 2.

L’any 2008 Sony va voler innovar amb un títol realment original, LittleBigPlanet, que prometia moltes coses bones, però que no va saber encaixar del tot en un catàleg com el de PlayStation 3. Però, quan durant el passat E3, a Los Angeles, es va mostrar el nou aspecte de la seqüela de LittleBigPlanet, els seus responsables van demostrar que el seu producte podia arribar a ser un dels jocs més macos i entretinguts del 2011.

Un cop tens el disc dins la consola i comences a veure el disseny dels nivells, tots molt originals i que serveixen de precedent del que pot arribar a fer l’editor, el treball artístic, que congenia a la perfecció amb l’estil de joc i que el dota d'una bellesa entranyable, un apartat sonor que es mescla amb les situacions més estrambòtiques i on hi són presents tant cançons com melodies instrumentals. En resum, un conjunt d’elements que fan ben entretingut l’ús de la física i els trencaclosques. I, a més, si afegim les opcions multijugador, necessàries per a resoldre alguns puzles opcionals, per tal d’aconseguir més peces per a l’editor, l’experiència resultarà encara més divertida.

L’editor de nivells esdevé el gran protagonista del joc. Personalment, puc dir que es tracta d'un dels millors apartats que he vist mai en un videojoc. El plantejament que s'usa a LittleBigPlanet 2 no és res més que afegir figures i peces, una al costat de l’altre, apilotonar figures que juntes en formen de noves. Per assolir els nivells de creació que es mostren a continuació no cal ser cap manetes, n'hi ha prou de tenir paciència. Tot està molt ben lligat i els diversos tutorials presents faciliten molt la tasca de disseny. A més, com a afegit revolucionari se’ns permet l’opció de dotar els personatges secundaris d’una inteligència artificial per tal que segueixin unes ordres o facin determinades accions -com ara perseguir el protagonista o reaccionar d’una forma determinada davant situacions diverses.

Un exemple de gran disseny és el vídeo d’un nivell inspirat en Portal, juga molt bé amb els trencaclosques i els portals que permeten transportar el nostre Sackboy d’un costat a un altre.

El següent vídeo és una mostra que l'editor serveix molt per a molt més que per a dissenyar nivells simples. En aquest cas, un grup d'afeccionats ha creat una aparença de Windows amb els seus apartat (biblioteca d’imatges, vídeos, cançons... fins i tot han pensat a incloure-hi jocs).

I aquest últim vídeo presenta una adaptació de Marvel Vs. Capcom afegint-hi, també, personatges de Sony. Hi trobarem, a més, escenaris ambientats en videojocs com la mansió de Resident Evil 5. Un sistema de batalla simple però atractiu que assegura uns combats èpics sense perdre l’essència gore que caracteritza aquesta saga.

Tot el que he mostrat fins ara nivells creats pels propis usuaris que han dedicat el seu temps i esforç en construir coses úniques i que sorprenguin la comunitat d'afeccionats. I tot seguit podeu veure una selecció dels nivells més treballats, divertits i originals que els responsables de l'estudi Media Molecule consideren que paga la pena de destacar. N'hi ha de molt remarcables.