A més a més…

Albert Ramírez

Anàlisi Call of Duty: Black Ops

portada black ops.jpg Zoom

portada black ops.jpg

Plataforma: Xbox 360

Gènere: Shooter, FPS

Desenvolupat per: Treyarch

Distribuït per: Activision

També disponible a: PS3, Ordinador, NDS

Nota:9

Sempre s'ha mantingut com la desenvolupadora de segona divisió de la que disposava Activision. I després dels problemes i desavinences econòmiques entre Infinity Ward i Activision, Treyarch havia de desmotrar que no era pas així que ella al igual que IW podia fer un joc a l'alçada de les expectatives. Anem ha esbrinar-ho.

Història d'una guerra...

És comú que les històries i arguments en els videojocs passin desapercebuts, però a Black Ops, no és el cas. Això és gràcies a un argument realment bo i que mescla elements molt propers a la nostra vida amb tota la intensitat i acció coneguda a la franquícia. I no és per a menys si tenim en compte que el guió ha estat escrit per a David Goyer, conegut per a molt de vosaltres per "El Caballero Oscuro", una garantia de qualitat. Cal afegir que s'ha donat un gir de 180º a la manera de explicar la història, en aquest cas mitjançant flashback, els quals ens explicaran els diversos esdeveniments.

Per altra banda diem adéu als conflictes actuals presents a Modern Warfare 1 i 2, i ens embarquem en una guerra bastant propera per a molts de vosaltres (no és el meu, massa jove), la guerra freda, un canvi que els hi ha permès afegir referències reals i donar un transfons molt més seriós, arribant a conèixer a personatge tan rellevants com Fidel Castro o John F. Kennedy. Però nosaltres serem un soldat anomenat Mason, el qual recordarà, mitjançant flashfacks com ja he dit abans, les seves vivències mentre l'interroguen per a saber que va passar realment en aquells esdeveniments tan esgarrifosos.

cod05.jpg Zoom

cod05.jpg

És real, ho puc tocar

Un motor gràfic com el de Call of Duty ha demostrat una vegada rere una altre que pot oferir una qualitat visual sense precedents. Però aquesta vegada, Treyarch s'ha encarregat de forçar la màquina, una mica més, per a mostrar uns modelats, animacions, efectes etc. difícils de superar, tot i que, Infinity Ward va deixar el llistó molt alt. Possiblement la major fita aconseguida ha estat uns 60 fps estables en qualsevol moment, ja sigui enmig de l'acció o tan sols amagant-nos dels enemics.

Tot i això algunes animacions facials, més concretament, en la sincronització labial que es mostra una mica forçada en el joc ingame, encara que, poc ens hi fixarem en aquest detall podent gaudir d'una ambientació i uns entorns molt macos, que mesclats amb explosions i efectes com el foc, els hi atorga un aire espectacular, captivador...però no ens fa oblidar que estem en una guerra i podem ser sorpresos per vietnamites o russos en qualsevol moment. Aquest és un altre dels punt a tenir en compte, el disseny de nivells, tot i que és lineal fins a més no poder i l'objectiu majoritari consisteix en matar per avançar, ens proporciona un esglaó més de llibertat a l'hora de triar el camí per a continuar la campanya. Viatjarem per a moltes localitzacions diferents des d'unes pressons de l'antiga URSS a la selva vietnamita, passant per muntanyes glaçades o un complex submarí, per tant veuràs com es poden escollir alternatives i camins.

L'espectacularitat dels últims Call of Duty també és deguda als efectes ambientals com el foc, l'aigua, les explosions etc. Però aquesta vegada Activision i Treyarch volien que ens hi sentíssim immersos en l'experiència que poguéssim tocar tot el que ells havien modelat i animat. Tan és així que han incorporat opcions de 3D estereoscòpic a les versions d'ordinador, Xbox 360 i PlayStation 3. Però recordeu que per a poder gaudir de les tres dimensions cal una televisió apte per aquest format i unes ulleres "especials".

Un Pim, Pam, Pum molt proper

Sé que el só ajuda molt a submergir-nos en l'univers de Black Ops i que és un element indispensable per a l'ambientació també ho sé. Així que tornaré a fer-me pesat amb l'ambientació.

No us arribeu a imaginar com posa la pell de gallina, estar enmig de la selva vietnamita, sentit de rerefons la remor dels arbres, l'aigua baixant precipitadament per un rierol, i saber que d'un moment a l'altre un vietnamita es llançarà cap a tu amb intenció de matar-te. Tot seguit, apuntes cap al seu pit i l'arma comença a disparar rafegues una rere l'altre, amb el só característic de l'arma. Mentrestan un aliat decideix llançar una granada i als pocs segons explosiona provocant el crit de dolor d'un enemic. Veure't en aquesta situació posa la pell de gallina i aconsegueix centrar el cinc sentits en l'enfrontament que s'està lliurant.

Pel que fa a les veus de personatges, protagonistes, ciutadans, presoners i tot el conjunt de personatges secundaris, aquestes compten amb una interpretació notable i una bona localització al castellà. Però, com ja he comentat anteriorment, no hi ha una sincronització labial 1:1 amb el só. En canvi la banda sonora, composada per Sean Murray, sap mesclar d'una manera molt encertada les melodies accelerades amb les més tranquil·les, adient per moments de sigil.

cod07.jpg Zoom

cod07.jpg

Simplicitat i addicció per davant de tot

La franquícia estrella d'Activision desprèn simplicitat, en el bon sentit, per tots racons. Aquesta és la seva fórmula per a que milions de persones els hi agradi Call of Duty, però no tot és bufa i fer ampolles. Segurament molts de vosaltres recordareu el nivell veterà de World at War, una dificultat impossible que arribava a desesperar a molts i fins i tot a frustrar a altres i com a conseqüència deixaven la campanya en front un multijugador molt mimat.

Aquí sembla tres quarts del mateix, presentat un daltabaix en quant a dificultat dels nivells, resultant el nivell professional, equivaldria a un normal, molt assequible per als jugadors més hàbils però que una vegada s'hi posen amb el nivell veterà suaran de valent per a poder avançar en l'argument, trobant-se en situacions altament complicades. Juntament amb la intel·ligència artificial dels aliats formen un còctel capaç de fer perdre els nervis al Montilla de la família. Tot i que, no arriba a cotes tan altes d'entrebancs com a World at War si que es nota la sensació d'impotència vers els enemics.

Parlant dels nivells, abans només els he esmentat, gaudiran d'una planificació molt ben estudiada, permetent-nos moure amb un xic més d'autonomia. Però el que es manté de Modern Warfare 1 i 2, són els moments d'acció. En aquest cas no gaudirem de baixades amb motocicletes de neu o el polèmic assalt a un aeroport, però per a contrarestar-ho pilotarem un helicòpter per Vietnam, destruint barracons, tancs, helicòpters... o baixarem muntanya avall per a que no ens atrapi una allau, o bussejarem fins a un complex submarí. Sintetitzant això, podríem dir que els moments espectaculars estan assegurats i més d'una vegada ens faran saltar del seient.

Per últim Treyarch ha preparat un parell de sorpreses per als jugadors, que consisteix en un minijoc de zombies. Per aconseguir-lo tan sols has de prémer, alternativament, l'RT i l'LT per alliberar-te de la cadira i tot seguit buscar un ordinador a la sala, un cop trobat s'introdueix el codi "DOA" i ja tindràs llibertat per a disputar unes partides.

Hores i hores dedicades

Algun dia necessitaré que m'expliquin com aconsegueixen aquesta jugabilitat per a convertir-la tan addictiva, tan simple, tan accessible i que milions de persones ens agradi i decidim passar-hi les nostres hores de temps lliure.

A Call of Duty Black Ops ens trobarem el mateix plantejament que els hi ha dut tant d'èxit a Infinity Ward, però amb un esquema diferent. El principal objectiu, anteriorment, era aconseguir habilitat per a desbloquejar armes i habilitats i d'aquesta forma personalitzar el soldat que ens representava. Ara tot això ha canviat, ens haurem de fixar en més coses, i haurem de tenir en compte altres factors com per exemple els diners. El primer comporta el desbloqueig diverses opcions com armes, habilitats, imatges per a personalitzar el nostre nom etc. i, en canvi,el segon ens permet comprar-les. El canvi més notable ,en quant a sistema del multijugador, és aquest però n'hi més. La personalització del nostre Alter Ego virtual s'ha incrementat atorgant-nos la opció de pintar-los-hi la cara amb els colors que vulguem o la creació d'un emblema únic per tal de que ens representi durant les partides on-line.

Per últim s'ha afegit noves modalitats com per exemple les partides d'apostes, en les quals apostarem els diners guanyats com si d'una partida de pòquer es tractés, o s'han recuperat de velles, com la modalitat Zombie, que per qui no ho sàpiga ens oferia la possibilitat de defensar-nos contra una invasió de morts vivents amb tres amics de forma cooperativa, ja sigui on-line o a pantalla partida des de la mateixa consola.

I ja per acabar, només queda comentar una modalitat que molts demanaven per a fanfarronejar amb els amics. Un mode "teatre" per a gravar les partides fetes i per a presumir de baixes enemigues, que a més es podrà veure des de la pàgina oficial del joc http://www.callofduty.com/blackops

Albert.jpg Zoom

Albert.jpg

"Segueix en la mateixa linia, innovant el just i necessàri però amb la pinzellada que li atorga un encant que el fa irressistible”

“Una història amb acció desenfrnada per terra, aire i mar.”

Txesc.jpg Zoom

Txesc.jpg