20 anys de sónar, l'evolució de l'espècie

La història del Sónar, que dijous enceta l'edició que fa vint, és també la història d'una revolució social i tecnològica. L'any 1994, quan es va celebrar per primera vegada sota el lema "Connecta't a la música del futur", l'ús de la telefonia mòbil o d'internet encara estava molt poc estès. Durant aquest temps, la nostra relació amb les noves tecnologies ha acabat incidint profundament en les nostres vides, i la música electrònica ha deixat de ser seguida i compresa només per una petita minoria. Fins i tot en molts aspectes s'ha convertit en un fenomen de masses. La història del Sónar, doncs, és com les novel·les de Jules Verne: el temps li ha acabat donant la raó.

És per això, i perquè és únic al món, que el Sónar ha crescut fins al punt de veure's obligat a abandonar la tradicional seu del Sónar de Dia, al barri del Raval, per un espai més ampli a la Fira de Montjuïc (el Sónar de Nit torna a fer-se a la Fira Gran Via de l'Hospitalet). El festival es reinventa, però continua fidel a la seva filosofia. Com sempre, el cartell combina una importantíssima quota d'apostes de futur amb uns quants noms que han fet història des de la innovació, com és el cas inqüestionable dels Kraftwerk (dv. 14) i dels Pet Shop Boys (ds. 15).

KRAFTWERK EN 3D

Els alemanys, malgrat la seva condició de pioners de la música electrònica popular, continuen a l'avantguarda amb un espectacular xou en 3D en què exploten la seva característica iconografia i repassen la seva trajectòria musical. L'híbrid entre home i màquina que predeien des dels anys 70 ja és gairebé una realitat i ara Kraftwerk són sol·licitats per centres d'art de la categoria del MoMA de Nova York i la Tate Modern de Londres. El seu impacte en la història de la música els últims 50 anys és incalculable. Sense Kraftwerk potser no haurien existit els Pet Shop Boys i el seu pop de sintetitzadors romàntic, irònic i, sobretot, intel·ligent. Autèntics orfebres de la melodia perfecta, Neil Tennant i Chris Lowe arriben al Sónar un mes abans de la publicació del seu nou treball, Electric (2013), produït per Stuart Price (The Killers, Madonna, Coldplay...), i del qual només s'ha pogut sentir una peça, Vocal , que dóna pistes sobre una possible tornada dels britànics a les pistes de ball.

En cap cas, però, es pot dir que el Sónar tiri de nostàlgia. Amb l'excepció de Kraftwerk, del triple set de DJs espanyols que havien actuat en la primera edició (Zero, César de Melero i Ángel Molina), i de pesos pesants com Derrick May, Richie Hawtin i Lauren Garnier, la programació (uns 140 artistes) és eminentment arriscada i aposta per la innovació.

Seguint l'estela de la discutida aposta que l'any passat es va fer per Lana del Rey, aquest any el festival s'ha mullat programant el jove Skrillex (dv. 14), sobrenom de Sonny John Moore, nascut a Los Angeles fa 25 anys. Entre alguns sectors encara hi ha certa reticència a un tipus de música electrònica més comercial com la que representa Skrillex, però la seva presència al Sónar està més que justificada: cal parar atenció a un renaixement de la música electrònica que ve dels Estats Units.

'HARLEM SHAKE'

És en aquest mateix context que cal entendre l'actuació de Baauer (dv. 14), jove productor de trap que ha tocat el cel amb el famós Harlem shake , la peça que ha revolucionat la xarxa amb els ja cèlebres vídeos casolans en què la gent balla sobre els 30 primers segons de la cançó. No és casualitat que Harlem shake aparegués publicada pel segell Mad Decent de Diplo (dv. 14), DJ i productor de referència d'aquesta nova escena nord-americana que beu de la Miami bass music , el southern hip-hop (ell prové de Florida) i la música de ball dels guetos de tot el món. Amb aquests ingredients, Thomas Wesley Pentz fa un mash-up entre terrorista i macabre que ha fet fortuna emparellant-se, per exemple, amb M.I.A. Diplo tindrà doble presència al Sónar d'aquest any: primer actuarà amb Major Lazer (dv. 14), el seu grup, per presentar el seu nou disc, Free the universe (2013), que inclou el hit Get free, i després com a DJ.

Però la quota nord-americana no s'acaba aquí. Un dels grans esdeveniments d'aquest Sónar serà la presència dels californians Jurassic 5 (ds. 15), que tornen després d'una bona temporada apartats dels escenaris. La seva actuació traça una interessant línia de programació que enllaça amb els concerts de De La Soul el 2005 i The Roots el 2012.

Però també cal estar molt atents a la lletra petita de la programació, que inclou perles per als aficionats indies com Chromatics (coneguts per la seva aparició a la banda sonora de Drive ), Liars (cada vegada menys rock i més electrònics) i el pop sintètic i ballable de Two Door Cinema Club, així com una interessant representació islandesa (arran del Sónar celebrat a Reykjavík), que inclou el trio del jove pianista Ólafur Arnalds, el grup de house vocal Sísy Éy, els enigmàtics Samaris i el set a quatre mans de Gluteus Maximus.

Entre la nodrida representació local destaquen els concerts de Za!, Tiger Menja Zebra, bRUNA, La Bien Querida, Delorean, Alizzz, Arnau Obiols i els equips formats per Bradien amb el poeta Eduard Escoffet i Pascal Comelade amb el guitarrista experimental francès Richard Pinhas. Aquestes dues últimes actuacions, com les de Francesco Tristano, Ólafur Arnalds i Dinos Chapman, tindran lloc al Sónar Complex, un auditori amb més de 1.000 butaques.

Hi ha, però, encara molts més noms que fan el cartell irresistible: Karl Hyde (meitat d'Underworld), Gold Panda, Raime, Nicolas Jaar, C2C, Bat for Lashes, Jackson and his Computer Band, Darkstar, AlunaGeorge, Jamie Lidell, Fatima Al Qadiri, Bambounou... Això sense comptar les nombroses activitats del Sónar+D (laboratori per al futur de la creativitat i la tecnologia) o la revisió de Les quatre estacions de Vivaldi de Max Richter + bcn216 (dg. 16).

SÓNAR 2013

DIVERSOS ESPAIS (BARCELONA I L'HOSPITALET)

De dijous 13 a diumenge 16 de juny. 40-175 euros

www.sonar.es