CRÍTICA DE CINEMA
JOAN PONS

45 años

**** Direcció i guió: Andrew Haigh. 93 minuts. Regne Unit (2015). Amb Charlotte Rampling, Tom Courtenay, Geraldine James, Dolly Wells, David Sibley. Per a aficionats als grans drames amb sordina

45 años Zoom

En cert moment de 45 años podríem aplicar els nostres coneixements cinematogràfico-culturals i imaginar com hauria sigut aquesta pel·lícula si l’hagués dirigit Ingmar Bergman a Suècia: els personatges haurien iniciat a mig film una discussió matrimonial profunda, greu, incomodíssima i fins a les últimes conseqüències. Però aquest és un film molt britànic. I les diferències condueixen la pel·lícula cap a la subtilesa del dolor no verbalitzat, del malestar interioritzat i dels retrets que mai s’expressaran. Per això és més fàcil interpretar el rostre de Charlotte Rampling que no les seves paraules. En el somriure forçat s’explica l’abisme de saber que per a la teva parella mai has sigut la dona de la seva vida. En la seva sobrietat impostada es llegeix la derrota d’haver-te adonat que les grans decisions de la teva vida en cap moment les has pres tu. En la seva sobtada solitud es poden descobrir els estralls d’una vida sentimental que semblava perfecta i que la reactivació d’un secret terrible i llunyà demostra que no ho és. La contenció és la tragèdia. |