OBLADI-OBLADA

Anna Parini: "Les idees em vénen menjant-me els dits"

Colors plans, línies senzilles, escenes kafkianes. Síntesi i rigor. Nascuda a Milà, va arribar a Barcelona per estudiar un màster enmig d’una forta crisi creativa. No trobava el seu lloc al món. Davant d’aquesta situació, va decidir tancar-se i dibuixar. El resultat? Treballar de manera habitual per a ‘The New York Times’, ‘The Wall Street Journal’, ‘Rolling Stone’ i ‘La Vanguardia’. Qüestió de sort? No. De talent? Tampoc. Tot ha sigut cosa de tenir voluntat, assegura. I de posar-hi MOLTES ganes. Les idees li vénen menjant-se els dits, s’inspira en la quotidianitat i no és vegetariana però creu en un consum responsable.

Per veure la imatge ampliada en PDF cliqueu-hi al damunt Zoom

Encàrrec > pizza barbacoa

Què és el primer que fas quan et lleves? Dutxar-me. I abans d’anar a dormir? Beure aigua. Ets vegetariana? No, però crec en un consum responsable. De què ets fan? Del menjar. Què és el millor que t’ha passat a la vida? El meu primer encàrrec. I la bogeria més gran que has fet mai? Demanar una pizza barbacoa de Domino’s.

Sort < voluntat

Què és la il·lustració per a tu? Ara mateix una feina. La il·lustració = art? De vegades. ¿Sabies que viuries d’això? Durant un temps vaig tenir molt poques esperances que això passés. Què has tingut: més sort o més talent? Voluntat. Si no t’hi haguessis pogut dedicar, què hauries fet? Mai sabré respondre a aquesta pregunta.

Missatge > forma

Com definiries el teu univers? Simple. ¿Creus que tens un llenguatge accessible? De vegades, massa assequible. Dibuixes des de sempre? M’enrecordo de dibuixar ja de molt petita, sí. Què tenen de tu els teus dibuixos? Probablement el rigor físic dels personatges. Amb què diries que ets més bona? De vegades me’n surto millor amb el missatge que amb la forma. I què és més important per a tu? Millor que hi hagi les dues coses.

Simplicitat = complexitat

Quin tipus d’articles són els que mes t’agrada il·lustrar? Tots els temes poden tenir una lectura interessant. És trobar-la. Com més simple, més complicat? Moltes vegades, sí! Què és el que més t’agrada reivindicar? El que és just. ¿Et costa menys treballar per encàrrec que per a tu mateixa? Gaudeixo molt del treball per encàrrec. És un repte estimulant. Què és el que més t’agrada del que fas? La llibertat de poder-ho fer des d’on jo vulgui.

Elegància > espontaneïtat

Què t’inspira? El que és quotidià. Com et vénen les idees? Menjant-me els dits. Has copiat molt? Suficientment. Dibuixes amb pijama? No crec en el pijama. Treballes des de casa? M’he traslladat a un estudi des de fa un mes. Quantes hores t’hi passes? Les que facin falta. Ets solitària? Ho he sigut durant molt temps. Què va representar Barcelona per a tu? Segurament una etapa. Què té que no té Milà? És una ciutat molt més espontània. Què hi trobes a faltar d’Itàlia? La meva família i el gorgonzola.