El amor es más fuerte que las bombas

Com que El amor es más fuerte que las bombas és una pel·lícula explicada d’una manera no lineal, convida també a consumir-la de manera fragmentària. Així, és possible gaudir de diferents seqüències deslligades del conjunt: un marit i un amant xerrant civilitzadament davant un cafè sobre la dona que compartien, un comiat tristíssim en un aeroport, una parella d’adolescents sense arribar a festejar tornant de matinada a casa, un pare confessant que ha creat un avatar en un joc online per estar secretament més a prop del seu fill... Són petites peces d’un trencadís narratiu amb certa autonomia pròpia. Dins del conjunt, però, també tenen significat i fan la seva funció: la d’una panoràmica sobre com diferents persones gestionen, cadascú a la seva manera, el dol per un ésser estimat desaparegut. En aquest sentit, el pudorós Joachim Trier se’n surt prou bé dotant de força sensibilitat (però no sensibleria... tot i que la figura paterna frega l’embafament) el paquet, com ja va demostrar en el seu anterior film, Oslo, 31 d’agost. |