CRÍTICA DE CINEMA
MANU YÁÑEZ

El amor es extraño

**** Direcció: Ira Sachs. Guió: Ira Sachs, Mauricio Zacharias. 94 minuts. EUA (2014). Amb John Lithgow, Alfred Molina, Marisa Tomei, Darren Burrows, Charlie Tahan. Per als amants del romanticisme intimista

Sota la superfície encalmada d’ El amor es extraño -una pel·lícula fluvial com la vida mateixa-, s’hi amaga una idea terrorífica: la certesa que les conseqüències dels nostres actes tenen més a veure amb l’acatament de les normes socials que amb el compliment dels nostres desitjos més nobles. Això és el que descobreix una parella d’homes ja grans (uns magnífics John Lithgow i Alfred Molina) que, després de casar-se, han de vendre el pis de Manhattan quan un d’ells perd la feina de professor en una escola catòlica. Comença aleshores una odissea intimista de resistència estoica, un viatge dramàtic i ple de tendresa que recorda l’obra mestra de Leo McCarey, Deixeu pas al demà (1937). Ira Sachs escriu els seus guions i després els filma amb la delicadesa i la inspiració del Woody Allen de mitjans dels anys 80, el de Hannah i les seves germanes o La rosa porpra del Caire. Així, sense paternalismes i situant la càmera a una distància pudorosa, Sachs converteix el film en una espècie de nocturn de Chopin reinterpretat per Yasujirō Ozu.