CRÍTICA DE CINEMA
TONI VALL

El amor es un crimen perfecto

*** Direcció i guió: Arnaud Larrieu i Jean-Marie Larrieu.111 min. França (2013). Amb Mathieu Amalric, Karin Viard, Maïwenn, Sara Forestier, Denis Podalydes Per a degustadors de caramels àcids sobre l’amor

Els germans Larrieu estan abonats a l’anada d’olla com a fórmula creativa essencial. Pintar o fer l’amor era una atrevida variació sui generis del Teorema pasolinià per parlar de la llibertat de les relacions amoroses. Els últims dies del món és una paràbola apocalíptica d’allò més original. Ara toca un estrany i suggeridor relat sobre la indefensió sentimental a través de la vida d’un professor d’universitat aficionat a enllitar-se amb les seves alumnes. És un cràpula per a qui resulta francament complicat sentir cap mena d’empatia i els directors se n’aprofiten per penjar-li totes les llufes. La història és un crescendo delirant cap a límits fronterers entre el relat criminal i l’onirisme. La seva gran virtut és el desvergonyiment que demostra i la capacitat per bastir una faula sense moralismes ni correccions polítiques. Podria ser un conte sarcàstic de Quim Monzó adaptat a la pantalla no per Ventura Pons sinó per François Ozon, per exemple. Els Larrieu posseeixen la mateixa naturalitat que el seu prolífic col·lega per retratar les connexions entre el cervell i el baix ventre.