CINEMA
EULÀLIA IGLESIAS

Una altra història del cine

'The story of film' reivindica, actualitza i eixampla el cànon cinematogràfic

Jean-Luc Godard va revolucionar la manera d’aproximar-se a la història del cinema a les seves Histoire(s) du cinéma (1988-1998). En aquell monumental projecte videogràfic, el francès trencava amb la típica perspectiva cronològica lineal que s’atura a repassar fites artístiques, innovacions tecnològiques i grans esdeveniments per oferir un repàs personal, fragmentari i d’infinites interconnexions on s’eixamplava el concepte de cinema.

En l’ambiciosa The story of film: an odyssey (2011), el crític nord-irlandès Mark Cousins aborda la vida del setè art a través de 15 capítols d’una hora. Parteix del seu llibre Historia del cine (2004), i adopta a primera vista una perspectiva tradicional, molt menys trencadora que la de Godard. La sèrie s’ordena i avança cronològicament des dels orígens i el naixement de Hollywood fins a arribar a les mutacions i globalitzacions del cinema contemporani i la revolució digital. Tot plegat a través d’un únic fil conductor: subratllar la vessant més creativa del cinema. L’historiador treballa sobretot amb imatges dels films comentats, però també introdueix entrevistes amb professionals, metratges curiosos i insòlits, i visites a les localitzacions reals de pel·lícules mítiques. Cousins exerceix no només de guionista i historiador, sinó també de peculiar veu en off , als antípodes dels voice overs dels documentals televisius, cosa que atorga a la sèrie un punt de vista personal que permet una mirada nova a títols recurrents de qualsevol història del cinema. En aquest sentit, The story of film va dirigit sobretot a un públic general i al cinèfil amateur, que fàcilment se sentirà engrescat amb moltes de les propostes i obres comentades, més que no pas a un historiador expert, que pot qüestionar al documental molts plantejaments, absències i teories.

Cal reconèixer dos mèrits a aquest ingent i sens dubte apassionant recorregut de 915 minuts per la història del cinema: la seva voluntat d’expandir el cànon cinematogràfic i la seva vocació transversal. Com aquells mapamundis que recentralitzen els continents per atorgar a l’Àfrica i l’Amèrica del Sud la seva dimensió exacta dins del planeta, The story of film fuig de la visió eurocèntrica (o bàsicament occidental) de la història del cinema per incorporar amb tota naturalitat referències contínues a cinematografies africanes, asiàtiques o oceàniques. Aquest canvi de coordenades es fa palès des de la introducció de cada capítol, quan s’afirma que l’actor més famós del món és l’indi Amitabh Bachchan, i no Brad Pitt o Tom Cruise. D’altra banda, Cousins aposta per una visió cronològica però no estrictament lineal. A mesura que repassa les diferents aportacions creatives que han trasbalsat l’art de les imatges en moviment, estableix continues connexions entre pel·lícules a priori allunyades en el temps, l’espai, la temàtica o el gènere.

HITCHCOCK O PICASSO?

Aquesta odissea per la biografia dels films esdevé alhora una entregada defensa del cinema com el gran art del segle XX, una rei-vindicació que es pot resumir en una de les afirmacions més agosarades de Cousins: el creador d’imatges més significatiu del segle passat no és Pablo Picasso sinó Alfred Hitchcock. Les set raons amb què ho argumenta, al capítol 4.


A FAVOR
(Re)descobrir cineastes i
films amagats al costat
dels títols més coneguts
de la història del cinema.

EN CONTRA
Cousins cau sovint en reduccionismes,
llocs comuns
o reivindicacions fa
temps superades.


THE STORY OF FILM: AN ODYSSEY ★★★
DE MARK COUSINS
PER A MORE4 (CHANNEL 4)
Es pot veure en DVD (Avalon) i a Filmin