CRÍTICA DE CINEMA
MANU YÁÑEZ

Yo, Frankenstein

** Direcció i guió: Stuart Beattie. 92 minuts. Austràlia, EUA. (2014). Amb Aaron Eckhart, Yvonne Strahovski i Bill Nighy. Només per als fanàtics dels monstres literaris amb fusta de superherois

Yo Zoom

En l’actual febre pel reciclatge que viu Hollywood, on els vells arquetips són objecte de tot tipus de relectures, Yo, Frankenstein s’erigeix en un estrany però distintiu signe dels temps. Basat en un còmic de Kevin Grevioux i dirigit per Stuart Beattie (guionista de la saga de Pirates del Carib ), el film s’apropia del personatge creat per Mary Shelley i l’integra en una nova mitologia: una aparatosa i contemporània batalla entre les forces del bé i el mal, àngels i dimonis. El problema és que, com a l’oblidable Van Helsing -en què es barrejaven els imaginaris de Dràcula, Frankenstein i altres monstres de la mitologia literària-, la suma de factors no enriqueix, sinó que despersonalitza un protagonista (el desconcertat Aaron Eckhart) perdut en un festival de pirotècnia digital. En l’argamassa de personatges que conforma el film, el fil conductor el proporciona la idea d’uns humans que juguen a ser déus, però ni les petites mostres d’enginy narratiu ni la hilarant aparició d’un festiu i mefistofèlic Bill Nighy salven Yo, Frankenstein del naufragi artístic.