Yago Hortal: "Sense límits"

Energia, vitalitat i EXPLOSIÓ de color. De bellesa. D’impulsivitat. De ràbia. Diu que li surt de dins com un impuls animal. Mirar els seus quadres posa les piles i carrega de bon humor. Imminent. Urgent. Com si es fes amb un sol gest. Té més de quaranta obres començades. No fa esbossos. No fa proves. Perfeccionista fins a l'obsessió. Cada gota, cada traç, està pensat. Treballa entre el caos absolut i el control sobre aquest caos. I pinta per necessitat. Va ser acabar belles arts i començar a exposar per tot el món: primer Barcelona, després Munic, Miami, Los Angeles, Berlín i Nova York. El seu currículum és la bomba. El seu estil? Un nou perfeccionisme abstracte. I la seva preocupació? Que toquem els seus quadres. O encara pitjor: que ens els vulguem menjar.

Ànima > Caràcter

Fas el que sempre has volgut fer? Afortunadament sí. Però encara em queden coses. ¿Si no et dediquessis a la pintura, què faries? No en tinc ni idea. ¿I què fas quan no pintes? Gaudir del amics. ¿Pintes per necessitat? Absolutament. ¿Podries no fer-ho? No. ¿Les teves obres són un mirall de la teva ànima? Inevitablement. ¿I del teu caràcter? Sóc molt més tímid i introvertit que les meves obres. Ens completem bastant bé. Què vols dir amb els teus quadres? “Què hi vols veure?”

Caos

Has viscut temporades a Berlín. ¿Ara estàs instal·lat aquí fix? He canviat la base de Berlín a Barcelona, però tinc la intenció de tornar-me a moure. ¿Què hi trobes a faltar? L’energia i l’empenta que et dóna una ciutat com Berlín, on a la vegada pots viure amb molta pau. ¿Sempre pintes sol? Fa uns anys que sí. ¿T’agrada la soledat? M’agrada però no durant molt temps. ¿Podries treballar amb gent? Sí; però no amb tothom. ¿Ets maniàtic? Una mica. I més amb els anys. ¿Caòtic? Sóc caòtic i ordenat a la vegada. Un caos controlat. O semicontrolat. ¿Perfeccionista? Molt, massa. ¿Ambiciós? Bastant. ¿Com et vols veure en un futur? Complint els meus somnis. ¿Un somni per fer realitat? Una expo al MoMA.

Hores vs Estómac

Amb quin moment del passat et quedes? Amb tots, si no no seria jo. ¿Et fa por fer-te gran? Em fa respecte i em fa posar les piles. ¿Amb cada obra aprens? Sí, coses bones i dolentes. ¿Què has après amb l'última? Que he de continuar pintant. ¿Què és el que més estimula la teva creativitat? Tancar-me a treballar un munt d’hores seguides. ¿El màxim? No les tinc comptabilitzades. Però a vegades m’he passat dies tan absorbit, que el meu estómac ha sigut el meu rellotge. I normalment m’avisa de nit.

Plagi = Lluita

Fins a quin punt t'ha afectat el plagi de Preen? Molt. Tant mental com econòmicament. Però estic aprenent moltíssim de tot aquest procés. ¿Com te'n vas adonar? Un amic que viu a Londres va veure a la foto d’un diari la Nigella Lawson, exdona de Charles Saatchi, presentant un llibre amb un d’aquests vestits. M’ho va dir i, efectivament: eren els meus quadres. ¿En què t'ha perjudicat més? En la concentració. ¿I què t'ha ensenyat? Que no t’has de deixar trepitjar per ningú, per molt grans que siguin: si s’ha de lluitar, es lluita sense límits.