Xavier Theros entrevista Rafael Metlikovez
Xavier Theros i Rafael Metlikovez són Accidents Polipoètics, que presenten el seu nou espectacle de poesia, aforismes i accions 'Baby bum' a La Seca Espai Brossa (Barcelona). Fins al 26 de maig
X.T. |Què significa per a tu formar part de la generació del baby boom
R.M. |Haver sobreviscut a Los payasos de la tele , a Un globo, dos globos, tres globos , i a Barri Sèsam . Un calvari. Sort d'en Félix Rodríguez de la Fuente, per l'amor a la natura; de l'Alfonso Sánchez, per l'amor al cine, i de la Marisa Medina, per l'amor al que és invisible però existeix (o sigui, el sexe).
Quin és el teu model de família ideal?
Allà on hi hagi amor i respecte. El biòleg xilè Humberto Maturana diu que la família es constitueix en el desig de viure junts, i que el 99% de les malalties físiques i psíquiques són interferències en l'amor. La manca d'amor produeix malaltia, i l'amor és la millor medicina. Hi estic totalment d'acord.
¿Com recordes aquest país en la teva infantesa?
El cotxe oficial de Carrero Blanco sobrevolant teulades. ETA. El descobriment de la política, de la violència, de les Espanyes. La cua davant el fèretre de Franco, les llàgrimes d'Arias Navarro. Sent el català a Canovelles i el xarnego a Granollers.
Què ha significat la tele en la teva educació sentimental?
Essencial. Els dissabtes a la tarda el món es podia dividir en bons i dolents. A la nit descobries la complexitat. Tota la meva vida ha estat una preparació infructuosa per ser convidat a La clave , de Balbín. Charlot, Stan Laurel i Oliver Hardy. Ells són els meus referents més profunds, perquè feien riure la família, el meu pare, el meu avi, la mare i la iaia. I això era impagable. D'altra banda, tot just ara començo a acceptar que mai seré en Marcello Mastroianni, i encara menys en Marlon Brando. Sóc l'Alfredo Landa! Ha estat un procés molt dur...
¿De petit eres més de Mortadel·lo, del capità Trueno o de Tintín?
Mortadel·lo, absolutament. El capità Trueno sempre s'emportava la noia i Tintín era un pijo elitista.
Quin va ser el primer llibre que et va impressionar?
Madame Bovary. Morir-se per manca d'amor. A poca distància els articles del Pobrecito Hablador, de Don Mariano José de Larra. I tot Jules Verne, gràcies a la iaia Maria, que els dissabtes al matí em feia l'esmorzar i em regalava un llibre.
¿Poesia i salut mental són compatibles?
Crec en la poesia, no en la malaltia mental. Com diu la meva supervisora en teràpia familiar, existeixen els processos, les històries i el patiment. La salut mental és un concepte polític, i la poesia mai ha estat compatible amb la política.
