CARA CARA

Xavi Maureta entrevista Big Mama

Big Mama celebra 25 anys en el món de la música amb un acompanyament de luxe, el Taller de Músics All Stars, on Xavi Maureta toca la bateria. Aprofitem el seu pas recent pel cicle Connexions per convidar-los a fer un Cara a cara.

Big Mama Xavi Maureta Entrevista / DANIDE Zoom

X.M. |Ja fa uns quants anys que cantes blues. No has pensat mai a cantar algun altre estil?

B. M. |He compost música per a poesia fora dels cànons estètics del blues i l'he ofert en diversos recitals. Tinc quatre reculls poètics: De l'amor i altres variacions de pell... , Alabatre blues (poesia catalana feta per dones), Poeta sobre cordes (basat en l'obra de Pilar Cabot) i Poemes esparsos de Felícia Fuster, Rosa Leveroni i Tònia Passola. Són obres que m'ha agradat musicar sense condicionar-me pel blues, tot i que he procurat mantenir una certa pulsació, com passa a les músiques d'arrel afroamericana. Quan no he cantat blues, m'ha agradat mantenir aquesta premissa rítmica.

Què creus que és un artista?

Una persona que té una necessitat de dir i d'expressar-se, que posseeix el talent per fer-ho i que aviat s'adona que vol desenvolupar-lo i busca com guanyar destresa per adquirir capacitats. L'artista viu un procés transformador, tant per la seva obra com pel camí que fa per poder crear, i els que en reben la influència també estan sota aquests efectes, depenent de la sensibilitat i de moltes altres circumstàncies... Els artistes són en l'obra que deixen.

Amb quin ésser humà t'agradaria poder anar a sopar i de què t'agradaria parlar-hi?

Amb Louis Armstrong. He vist algun vídeo d'una celebració nadalenca a casa seva amb col·legues músics i la seva família que és un continu fart de riure... M'agradaria molt escoltar-lo i meravellar-me per qualsevol anècdota que expliqués i riure tant com es veu en aquelles imatges.

Què és el que més t'agrada de les persones?

M'agraden les persones que saben trobar la conya a les coses i amb les quals no pares de riure. Normalment és gent que s'agafa les coses molt seriosament...

Quin és el teu paisatge més estimat?

El paisatge de les vinyes de xacolí a Getaria a finals d'estiu, que baixen de la muntanya fins ben bé a la vora del mar. És molt bonic veure l'ordre dels ceps fent un segon sòl i mantenint una harmonia amb l'entorn...

Què és per a tu cantar?

Sentir... Quan canto puc sentir goig, plaer, plenitud, ràbia, desencís, enyor, amor, inconformisme... Tot depèn del moment.

Quin consell donaries a un jove que vol ser músic?

Que no es desanimi, perquè és molt bonic fer música però treballar fent de músic és complicat. Si manté la il·lusió i recorda els bons moments, tindrà més empenta per superar les situacions difícils.