MÚSICA
BORJA DUÑÓ AIXERCH

Xarim Aresté: “Sempre he volgut cremar-ho tot, però ara ja està tot arrasat”

Col·laborador de Sopa de Cabra, Gerard Quintana, Sanjosex i Maika Makovski, l’ex Very Pomelo Xarim Aresté torna a l’actualitat amb un doble disc, La rosada / Cine Ebro (2015), i el poemari il·lustrat per Joan Garau Catacumba umbilical.

Xarim Aresté 
 “Sempre he volgut cremar-ho tot, 
 Però ara ja 
 Està tot arrasat” Zoom

Acabes de publicar un disc, La rosada, i el llibre de poemes Catacumba umbilical. ¿Parteixes de llocs diferents a l’hora d’escriure una cançó o un poema?

La música, una melodia, uns acords, ja et suggereixen el tema. L’angle suposo que és el mateix, perquè és el meu, però en la música la sensació et ve donada. En canvi, en els poemes has de tenir clar des d’on parteixes.

Quin impuls creatiu ha fet que et plantegessis escriure poesia?

He escrit poesia intermitentment des de sempre. Durant un temps cada nit n’escrivia una i m’anava bé per esborrar coses del cervell i dormir més tranquil, però era una cosa molt íntima, ni tan sols les llegia a ningú.

Has col·laborat amb Sopa de Cabra, Gerard Quintana, Maika Makovski, Sanjosex… ¿Necessitaves tornar a fer alguna cosa teva?

Després dels Very Pomelo i del disc Lladregots (2013) estava una mica cansat d’estirar el carro i les col·laboracions m’han permès descansar en aquest sentit. Però ha arribat un moment en què estava cansat d’estar descansat i necessitava fer-ho. Molt. De fet, no sé si m’he precipitat, perquè en tenia tantes ganes que ha sigut molt ràpid.

Ara que els Sopa de Cabra graven un disc, seguiràs tocant amb ells?

M’han demanat que participi en el disc, més endavant no ho sé. De moment la meva participació serà a l’ombra. Però té molt bona pinta, de moment pel que he sentit crec que pot ser el millor disc de Sopa de Cabra amb diferència. El Josep Thió ha fet unes cançons al·lucinants.

Què representa Sopa de Cabra per a tu, que ets força més jove que ells?

Va ser el meu primer mite i el primer mite que vaig destruir, perquè sóc d’aquella generació que després va renegar completament del rock català. En aquella època necessites identificar-te amb alguna cosa i tot era una merda menys el que m’agradava a mi. Per sort, amb el temps un es va moderant. Els escoltava quan era petit i em porta un munt de fotografies. Per a mi està més enllà dels gèneres.

Què va passar amb els Very Pomelo?

Tothom tenia ganes de fer les seves coses. Era una hippiada total, un descontrol absolut, ingovernable, ni tan sols vam fer un concert de comiat, però som molt amics i qualsevol dia en farem un. El nom és el menys important, perquè per a mi sempre ha sigut el mateix, fer cançons amb gent que estimo.

Què volies expressar amb aquest disc?

Ara estic entenent que és un disc que convida al canvi, al meu canvi, primer de tot. No deixa de ser fruit de tot el que està passant, de la frustració que tenim. Ha fallat tot, l’Estat, les institucions, les nostres pròpies alarmes… Per a mi La rosada és la llum del nou dia. Sempre he volgut cremar-ho tot però ara ja està tot arrasat i hem de construir de nou. És el meu canvi de xip i veig que ho estic traduint en la música.

Quina ha de ser la funció de la música, doncs?

Ara mateix la música ha perdut la cursa, ens han passat per davant els videojocs, per exemple. Però també és una mena d’atac, una venjança, crec que la cultura d’aquest país està en guerra i fins i tot es veu com treuen la música de l’educació primària. Això és molt fort, demostra com és de poderosa. La música és molt important perquè ens fa sentir coses impossibles i ens uneix. La cultura, al final, és gent junta fent coses i en aquest disc hi ha molta gent involucrada. La música té un pes perquè és com una droga. De sobte tothom va d’aquella droga i això et dóna una sensació de poder molt forta.

La teva biografia a Bankrobber diu que “els vessaments químics d’Ercros al pantà de Flix havien de tenir la seva part positiva”, perquè si no potser no haurien sortit personatges com tu.

A Flix tenim molt sentit de l’humor, però és una situació molt dramàtica, en aquesta fàbrica hi han treballat fins i tot els meus besavis. Quan tancaran el meu pare quedarà al carrer i es prejubilarà. Tota la vida currant per tenir una merda de res… És dramàtic, molta gent està patint molt per com s’està solucionant aquest tema. I dels vessaments, què vols que et digui… Som a les Terres del Rebre, que diu molta gent. Això ja ho diu tot. |

Xartim Aresté La [2] de l’Apolo (Barcelona). Divendres 15. 21 h. 8-10 €. ‘Catacumba umbilical’ està publicat per 66 rpm Edicions. ‘La rosada / Cine Ebro’ està publicat per Bankrobber