CRÍTICA DE CINEMA
MANU YÁÑEZ

Weekend

Weekend Zoom

Direcció i guió: Andrew Haigh. 96 minuts. Regne Unit (2011). Amb Tom Cullen, Chris New, Jonathan Race, Laura Freeman, Loreto Murray.

Les històries d'amor sufocades per la inexorable llosa del temps sempre han funcionat d'allò més bé a la gran pantalla. David Lean va vestir la fórmula de pur drama a Breu encontre , mentre Richard Linklater va convertir-la en el receptacle idoni per a l'odissea romàntica d' Abans de l'alba i Abans de la posta . L'alè entre vitalista i melancòlic del díptic de Linklater plana amb força sobre les imatges de Weekend , un delicat tour de force sentimental i sexual protagonitzat per dos nois ja no tan joves que transformen una nit boja en el preàmbul d'alguna cosa més profunda.

Plantejada com un torrent d'episodis de calma i de tempesta, aquesta pel·lícula fluvial converteix un seguit de moments aparentment insubstancials en una verista teranyina sentimental. Un escenari en el qual el director britànic Andrew Haigh -assistent de muntatge de Ridley Scott- demostra que sap gestionar el cúmul de secrets i confessions que enterboleixen aquesta història d'amor tensada per un horitzó incert i imminent. De fet, Haigh posa el destí de la proposta en mans d'un naturalisme contingut i ultrasensible a les variacions anímiques del relat. Una estratègia que porta a la memòria els estils de Mike Leigh o Michael Winterbottom, dos portaveus de l'eterna lluita del cinema britànic contra la intranscendència. El balanç final dibuixa un panorama irregular: un film intimista que creix de la mà del joc romàntic, però que s'afebleix quan flirteja amb les formes del cinema social, articulant d'una manera didàctica la justa denúncia contra la hipocresia social que, avui dia, encara atempta contra la llibertat sexual.