LLIÇONS D’URBANITAT

Vós no sou qui per grapejar una vaca

Tot sortint de la tertúlia d’ Els matins de TV3 escric això. Allà hem comentat els resultats de l’enquesta PISA i els seus criteris de valoració i, com toca, hem fet una jeremiada sobre com va de malament això de l’educació. Però la veritat és que, veient el que es considera avui una bona educació (obediència, credulitat, ocupabilitat, narcisisme...), a vegades m’agradaria que el país sortís d’això del PISA amb la consideració de país bàrbar. I és que, mentre en parlàvem, al meu cap jo ho lligava amb l’homenatge que li van fer a Joan Oliver el dia 30 a Sabadell.

El títol de l’acte, Al capdavall som bàrbars, era tota una declaració de desobediència als criteris PISA i a tots els criteris d’ordre i seny que acadèmia, ateneu i plató ens fan empassar. A Joan Oliver, bàrbar barbat i vaca de la mala llet, li va passar al nostre país el que li passa sovint i arreu als artistes de la seva mena. Gent insubornable, cantelluda, lúcida i hostil al cinisme que trien l’humor, la sàtira o el sarcasme per expressar els seus ideals. Aquesta mena de gent mai arriba a vaca sagrada. Sovint són vaques escorxades en benefici d’allò que en temps d’Oliver en deien els benpensants i que ara s’anomenen els correctes.

Els criteris PISA han mantingut Joan Oliver com una mena de divertiment per a infants (tirallonga) o un recurs molt utilitzat per generar emocions en cosetes de memòria històrica (corrandes) mentre s’amaga curosament la potència, la crítica i la mala llet d’aquesta vaca cabuda.

En aquest país on els més celebrats dels que fan cultura sempre són els de la llet dolça, orgànica, amb roibos, va ser un goig tenir notícia del ramat de vaques de llet agra que van homenatjar Oliver. Vaca de coça sàvia com en Quico Pi, de banyes esmolades com el tovarichPau Llonch, vaques munificents com en Sales i na Vernis o fines vaques estilistes com en Pedrals.

Vaques de la mala llet com la del seu bestiari. Encara queden al país poetes que suspendrien tots els criteris del PISA. Que surten com a bàrbars a les enquestes de la conselleria. Que, com en Joan Oliver, es neguen a ser munyits i diuen dignament a les autoritats lleteres: “Vós no sou qui per grapejar una vaca”.