CRÍTICA DE CINEMA
PAULA A. RUIZ

Violeta se fue a los cielos

Direcció i guió: Andrés Wood. 110 minuts. Xile (2011).Amb Francisca Gavilán, Christian Quevedo, Patricio Ossa i Thomas Durand.

Poca llibertat respira aquest biopic sobre la més famosa de les cantautores llatinoamericanes, la xilena Violeta Parra, una pel·lícula que sembla que estigui realitzada per guanyar premis al mercat global de festivals. De fet, es va endur el Gran Premi del Jurat a Sundance, certamen on va començar una carrera que l'ha portat ara a les nostres sales. Cal alegrar-se, sens dubte, que un film que s'endinsa en els clarobscurs d'una figura com Parra tingui tants èxits, però cal preguntar-se també quin és el preu que paga. I és que Andrés Wood, el director, prefereix mostrar el perfil melodramàtic de l'artista que el seu compromís polític; és a dir, prioritza el tòpic de la vida malmesa del geni artístic i amb prou feines cita els assoliments (ètics, polítics) d'aquesta cantautora. Wood construeix una estructura fragmentada que va i ve del futur al passat, de la mort a la vida. Té talent a l'hora de pensar en imatges. La qüestió és al servei de quin propòsit crea aquestes instantànies. Perquè si fas un biopic de Parra, aquesta pregunta no pot passar-se per alt.