MÚSICA
YERAY S. IBORRA

Vintage Trouble: “Ens encanta l’època en què la música era una mica més pura”

Vintage Trouble viuen del directe. És la seva religió. S’ha dit d’ells que són la barreja perfecta entre Little Richard, Otis Redding i Led Zeppelin; ho podreu comprovar al Razzmatazz

Vintage Trouble  “Ens encanta l’època en què 
 La música era una mica més pura” / HOUSTON PARTY Zoom

En només cinc anys, Vintage Trouble ha segrestat la fama ocupant els primers llocs de la graella del blues-rock mundial. El quartet, que barreja sons dels anys 50 i 70, ha trepitjat mig món com a teloners dels Rolling Stones o els Who, entre d’altres. “Els AC/DC ens van ensenyar que cal respectar el públic fins a elevar-lo, tota una lliçó”, confessa Ty Taylor, l’espasmòdic vocalista de la banda de Los Angeles. Els americans ara volen lliures i apliquen, descarats, el coneixement adquirit amb els tòtems.

Heu passat per tots els programes en prime time de la televisió nord-americana i sou el grup que més vegades va visitar el mític The tonight show quan el feia Jay Leno. Esperàveu una acollida així en només cinc anys?

El nostre propòsit original era el de quatre nois que s’estimen la música i toquen. No vam pensar mai a ser una revelació, va ser una sorpresa! Tot va començar amb una demo [ The bomb shelter, 2011] amb què volíem veure en quin punt es trobaven les nostres cançons: no teníem ni la intenció que fos un disc, però les seves cametes li han permès córrer molt. Amèrica, Europa... Fins i tot el Japó!

Diuen que no us apassionen els estudis de gravació. En 14 dies us vau ventilar 1 Hopeful Rd. (2015), el vostre nou disc, als mítics East West Studios.

La intenció del nou àlbum va ser continuar fent el que fèiem: enregistrar en directe i en una saleta. No buscàvem ser una banda diferent, només una banda millor; per això l’àlbum va ser produït per Don Was, que ha treballat amb Joe Cocker, i mesclat per Tom Elmhirst [Adele, Arcade Fire].

Vintage Trouble és rock. I soul. I blues, i... No costa trobar una veu pròpia bevent de tantes fonts?

No hi pensem gaire. Ens encanta l’època en què la música era una mica més pura, amb menys tecnologia.

I què responeu a les persones que us acusen de ser un mer revival?

Cadascú s’hauria de preocupar dels seus assumptes. Els que diuen això intenten encolomar-nos una etiqueta perquè segurament no estan segurs de què han de fer o dir. Diem que fem primitive soul no perquè sigui primitiu, sinó perquè està fet des de l’ànima.

Els vostres directes són una batalla física i mental.

Volem afectar la gent, obrir-los el cap i entrar dins dels seus cossos. Aconseguir que participin! No només amb nosaltres, també entre ells. Som una comunitat.

Parlant de comunitat, qui són els Troublemakers [esvalotadors]?

Són la nostra comunitat internacional de fans, amb membres que van dels 7 als 70 anys!

Aquesta comunitat l’heu fet créixer fent de teloners de grans grups. És difícil tocar per a un públic prestat?

Pot ser un repte tocar per a un públic que no és allà per veure’t a tu... Però també és un entrenament. La majoria de gent ha reconegut el nostre esforç.

Heu tocat a pubs i a grans festivals, com el Cruïlla el 2014. Què podem esperar en una sala de capacitat mitjana?

Quatre nois fent el que els agrada amb l’esperança que la gent hi participi de forma salvatge i lliure.

Vestiu com si haguéssiu sortit de la sèrie Boardwalk empire. També aneu així al supermercat? O és només un uniforme de treball?

Ha arribat un punt en què portar americanes i suèters de coll alt s’ha convertit en el nostre estil. La roba diària és una versió simplificada del que fem servir a l’escenari. Però ens hem fet a la nostra roba. Ens la sentim bé, natural i la duem, diguem-ne, amb confiança. |

Vintage Trouble Sala Razzmatazz 1 (Barcelona) Dijous 10 de desembre. 21.30h. 23-28€. '1 Hopeful Rd.' (2015) és el tercer disc del grup i està publicat per Blue Note/Universal