Victor Frankenstein

De tots els noms implicats en aquesta delirant relectura de l’imaginari de Frankenstein, el més rellevant és el del jove guionista Max Landis, fill de John Landis, que l’any 1981 va injectar nova vida a l’univers licantrop gràcies a la comèdia de terror Un home llop americà a Londres. Per desgràcia, el petit dels Landis no sembla haver heretat el compromís del pare amb les arrels del terror i Victor Frankenstein esdevé un insuls pastitx en què Frankenstein s’agermana amb El geperut de Notre-Dame per després incorporar un innecessari joc amb els traumes familiars dels protagonistes, dos genis incompresos als quals no costa gaire relacionar amb el Sherlock i el Watson de la nova sèrie de la BBC. I si en termes narratius la pel·lícula tendeix cap a la inconsistència dramàtica i la cursileria, en l’aspecte audiovisual impera un esteticisme neobarroc influenciat per un altre Sherlock Holmes, el de Guy Ritchie. De fet, sembla com si James McAvoy (el nou Dr. Frankenstein) imités a contracor l’histrionisme amb aires petulants de Robert Downey Jr. Una llàstima. |