CRÍTICA DE CINEMA
EULÀLIA IGLESIAS

Unos días para recordar

** Direcció: Jean Becker Guió: J. Becker, Jean-Loup Dabadie, Marie-Sabine Roge. 81 minuts. França (2014). Amb Gérard Lanvin, Fred Testot, Jean-Pierre Darroussin. Per a qui trobi apetitosa la cuina d’hospital

Unos días para recordar Zoom

Jean Becker ( Conversaciones con mi jardinero ) s’ha especialitzat en comèdies dramàtiques costumistes que apel·len als bons sentiments. Pel·lícules que no passarien d’inofensives si no fos per la seva explotació paternalista de llocs comuns. Amb Unos días para recordar vol apuntar-se a més al carro d’èxits recents del cinema francès com Intocable. Aquí el protagonista també és un home madur de bona posició que, a causa d’un accident, es veu obligat a conviure a la clínica amb uns personatges aliens al seu cercle habitual. El pacient, típic rondinaire carregat de prejudicis, aprèn una previsible lliçó de vidad’aquells que es mirava amb recel, des d’un jove que es prostitueix fins a una adolescent de barriada. Unos días para recordar vol combatre prejudicis, però més aviat els reafirma. El film es mou en el nivell més superficial de la comèdia humanista, la que evita la crítica punyent de la societat. I dibuixa un món en què els pobres han de demostrar la seva bondat immaculada perquè els rics se sentin més bones persones estimant-los. |