Crítica de cinema
Cultura 06/01/2017

Under the shadow

Paula Arantzazu Ruiz
2 min

“On hi ha por i ansietat, el vent xiula”, llegeix la Shideh (Narges Rashidi) en un llibre sobre mites i fantasmes a casa de la seva veïna. Ens trobem al Teheran de finals dels anys 80, quan la guerra amb l’Iraq assola la ciutat i la por i l’ansietat fan que els carrers estiguin més buits i que el vent xiuli amb més força.

Under the shadow, el debut en llarg de l’iranià Babak Anvari que ens arriba via Netflix el dia 7 de gener (a partir del 10 estarà disponible també a iTunes), és la història d’una mare i la seva filla enmig de la guerra, però també un relat de terror on les protagonistes, com succeïa a Babadook (Jennifer Kent, 2014), han de fer front a un dimoni que sembla catalitzar l’opressió que pateix la Shideh, un dels llegendaris dimonis jinn que apareix en les seves vides quan un míssil acaba al sostre de l’edifici on viuen.

Les forces del mal, així doncs, amenacen en el món real i des del món dels esperits en un remolí de tensió que esclata, com tota pel·lícula de gènere que es congratuli de ser-ho, en un últim tram realment aterrador. No és casual que la pel·lícula fos una de les cintes més aplaudides al darrer festival de Cinema Fantàstic de Sitges, tot i que els ensurts d’Under the shadow no són el gran encert del film, sinó l’atmosfera repressora que a poc a poc va arraconant mare i filla. Soles davant un perill sense forma, el seu relat pot llegir-se com una al·legoria feminista entorn de la situació de la dona en un país claustrofòbic, fantasmagòric, on només pot sentir-se el so del vent.

stats