Turistas

I tant que Turistas és una comèdia! La disfuncionalitat d'aquesta pel·lícula com a road movie, com a thriller itinerant i fins i tot com a conte romàntic només s'explica mitjançant el seu desequilibri com a relat. És a dir: mitjançant un trencament del to entre els conflictes i les expectatives que planteja i la seva resolució, que no pot ser una altra cosa que un desequilibri còmic. Turistas no te l'esperes. I quan ja comences a esperar-te-la, llavors s'activa com a comèdia d'acumulació. Val a dir, però, que som davant d'una comèdia cafre, estranya i negra tirant a negríssima, d'aquelles que et glacen el somriure a la cara i et fan replantejar què és el bon gust.

És també Turistas un film de terror? Doncs també ho podríem veure així. Aquesta cinta de Ben Wheatley després de la molt inquietant Kill list és també una rondalla càustica sobre dos temibles psicòpates que no ho semblen (més element còmic). Una parella grisa d'enamorats de mitjana edat que viatgen en caravana pels càmpings d'Anglaterra mentre es van pelant a tothom que no els acaba de fer el pes. Les víctimes d'aquests assassins de lluna de mel moren brutalment (de vegades, costa mantenir la vista a la pantalla i tot) pel fet de tenir una caravana més luxosa que la dels protagonistes, per manca de civisme en un autobús o per excés de civisme enmig del camp. Tant hi fa: tothom que es creua amb aquestes dues mosquetes mortes és susceptible d'emprenyar-los per qualsevol nimietat i pagar-ne després les conseqüències. És llavors quan aquesta acumulació de crims tan arbitrària comença a ser no només còmica, sinó també terrorífica.