Cinema
XAVI SERRA

Turisme criminal

Una parella de psicòpates se'n van de vacances a 'Turistas', comèdia negríssima de Ben Wheatley

Quan s'està de vacances en un paratge idíl·lic, la falta de civisme dels altres pot arribar a treure de polleguera. Però per als dos protagonistes de Turistas és un crim que no pot quedar sense càstig. El Chris i la Tina són una parella jove de ruta en caravana per les Midlands angleses, unes típiques vacances middle class amb parada al Museu del Ferrocarril, un cercle de pedres neolítiques i el Museu del Llapis, però amanides amb assassinats que els protagonistes perpetren sense gaire excuses ni remordiments.

Turistas és la primera pel·lícula que s'estrena de Ben Wheatley, un director foguejat en la televisió anglesa -com Edgar Wright, productor del film- que amb tres llargs s'ha convertit en un dels noms imprescindibles del cinema britànic actual, primer gràcies al noir rodat en 8 dies Down Terrace i després pel malson criminal Kill list , pertorbadora orgia de sang, satanisme i realisme kitchen sink .

Tot i que cadascun dels films tenen personalitat pròpia, posats a buscar un tret comú és inevitable fixar-se en la convivència de gèneres aparentment irreconciliables com el terror i el costumisme dramàtic o la comèdia romàntica i el cinema criminal, així com la presència en primer pla de la violència. "Pel que fa als gèneres, m'agrada jugar amb ells, però el que m'importa és la història -explica Wheatley per telèfon des de Madrid, en plena visita promocional-. El que sí que m'interessa molt és mostrar la violència de manera que la gent sàpiga quines en són les conseqüències. Hollywood l'ha trivialitzat fins al punt que la mort de centenars de persones ja no significa res. Però la violència no és cap joc".

MÉS ENLLÀ DE LA CIVILITZACIÓ

L'origen de Turistas és un projecte de pilot televisiu escrit pels dos intèrprets principals, Steve Oram i Alice Lowe, dos veterans del circuit de comèdia improvisada que, ves per on, van créixer a les Midlands. "Quan vaig llegir el guió em va fascinar com els personatges creuen les fronteres de la civilització i, en lloc de tornar a la caravana emprenyats, porten a l'extrem la ruptura amb la norma social", comenta Wheatley, que en lloc de presentar els personatges com a psicòpates, arrenca a poc a poc el vernís de civilització i obliga l'espectador a revaluar constantment la seva simpatia pels personatges. "Hi ha un tipus de film en què el públic sap sempre el que ha de passar, i un altre que desafia les expectatives i estableix un diàleg complicat entre l'espectador i la pel·lícula. A mi m'agrada el segon tipus -confesa Wheatley-, el que fan David Lynch o Shane Carruth. Intentar complaure sempre la gent no és una bona idea, tant en la vida com en el cinema".

Però, en el sofregit de road movie , drama criminal i romanticisme grillat de Turistas , l'ingredient que més destaca és la comèdia; una comèdia negra, negríssima, gairebé calcinada. "No puc evitar-ho! -diu petant-se de riure el director-, sóc molt pessimista i la comèdia sempre em surt molt fosca. Però no em volia riure dels personatges ni dels indrets que visiten, per ridícul que sembli un museu amb el llapis més gran del món". Tot i admetre que la pel·lícula és anglesa fins a la medul·la, Wheatley en defensa la universalitat. "És una història sobre els problemes de negociació entre homes i dones, i això pot interessar gairebé tothom", conclou.

Abans d'arribar a la cartellera, Turistas va passar amb èxits per festivals com la Quinzena de Realitzadors de Canes i el Festival de Sitges, on va endur-se els premis al millor guió i actriu. Wheatley, que va presentar-hi el film acompanyat dels protagonistes, es confessa devot d'un festival que ja coneixia d'abans. "Vaig visitar-lo pel meu compte el 2008 i m'ho vaig passar de meravella. M'encanta que el festival se celebri en una ciutat tan petita i que t'hi puguis trobar George Romero passejant pels carrers. Per mi, és el millor festival del món", afirma rotund.

Cineasta prolífic, ja ha rodat el que serà el seu quart film, A field in England . "És un drama d'època en blanc i negre, amb soldats, màgia, bolets psicodèlics... És més experimental i hipnòtic, no té res a veure amb el que he fet abans", revela. De Silk road , el seu projecte de sèrie per a HBO, no en té novetats. "Seria una sèrie una mica a l'estil de Kill list , brut, violent i una mica improvisat. He escrit el guió, però no sé si es rodarà", diu.