ENTREVISTA
BORJA DUÑÓ AIXERCH

Pau Vallvé: "Tots tenim una part de bosc i l'hem de tractar bé"

En primera línia o a l'ombra, és un dels personatges claus de l'escena 'indie' catalana. A través dels seus múltiples discos, produccions i col·laboracions, s'ha anat guanyant el cor dels aficionats, que esperen amb ànsia la gira de presentació de 'De bosc', el seu tretzè disc, que comença aquesta nit a Tarragona

Pau Vallvé, músic i productor Zoom

Han passat uns mesos des de la publicació de De bosc (2012) fins a la presentació en directe. Com és això?

Com que són discos en què jo gravo tots els instruments, necessito un temps per muntar la banda i assajar, i la gràcia és també donar temps perquè la gent se sàpiga les cançons i que hi hagi més ganes d'escoltar-les.

El disc ha tingut molt bona acollida i la gira que prepares és extensa. ¿Tens bones expectatives?

Sí, l'acollida ha estat molt maca i la veritat és que no m'ho esperava. És el meu tretzè disc i quan portes 12 discos fracassant ja no t'imagines que amb el tretzè et faran més cas. Segueixo fracassant, eh? Però d'una manera una mica més elegant. Els concerts que s'han anunciat són els de febrer i març, el primer tram de la gira, que en realitat durarà un any o més.

Com comptes els teus discos? Perquè n'has tret sota noms i projectes diferents, com Estanislau Verdet o u_mä, amb Maria Coma.

Em refereixo als que, com a autor, m'he tancat a fer i m'hi he trencat les banyes. Els que he fet com a instrumentista i productor no els compto.

¿Quan signes com a Pau Vallvé vol dir que tornes al teu vessant més personal?

Sí, la música que faig com a Pau Vallvé és més introspectiva i no l'he deixat de fer mai. El que passa és que durant una època vaig crear el projecte Estanislau Verdet, més humorístic, que va coincidir amb u_mä, i entre una cosa i altra no tenia gaire temps de fer coses meves.

Què va passar amb l'Estanislau Verdet? ¿El vas matar com el Bowie al Ziggy Stardust?

Va ser divertit. En cert moment estava passant una època una mica fosca i em vaig saturar una mica de fer música diguem-ne més treballada o profunda o estètica. Acabava de fer la banda sonora de Zulo , que era bastant dura, i em va sortir de natural fer un projecte mig de broma, amb els amics. El que passa és que es va anar fent massa gros i vam fitxar amb una discogràfica, vam fer gira, segon disc... I es va fer molt més gros del que per a mi representava. No en renego, m'ho vaig passar molt bé i vaig aprendre molt. Va ser difícil matar una cosa que funcionava, però jo sempre he posat la qüestió artística davant de la feina, i vaig dir: "Fins aquí".

¿El projecte u_mä està liquidat del tot o pot reaparèixer?

És un projecte que va sorgir quan la Maria Coma i jo ens vam conèixer. Vam fer aquell disc, u_mä (2007), i després vaig crear Amniòtic Records per reeditar-lo, però quan ella va muntar el seu projecte en solitari i jo el meu i, per tant, ja teníem un lloc on posar les nostres cançons, ja no tenia sentit. Però no és que hàgim dit: "Ho matem".

¿Creus que De bosc és un pas més en el camí de trobar la teva pròpia veu?

La gràcia o la peculiaritat del De bosc és que, a diferència del 2010 (2010), que era un disc en què jo tirava a la foguera tot allò que no m'agradava, aquest és el pas següent. És a dir, un cop has cremat tot el que no , intentar anar cap al que sí , amb la idea de construir d'una manera positiva, i no només en el terreny personal sinó també en el col·lectiu. Hi ha moltes referències al moment en què estem.

Et refereixes a les lletres, però el so és més orgànic, oi?

Sí, el so és una conseqüència d'això. Jo sempre intento enfocar la música dels discos en funció de les lletres o de la sensació que vull transmetre. I en aquest cas tot era més folk: hi ha cants de taverna, mantres que van repetint la mateixa lletra mentre van pujant cap amunt... És molt positivista però alhora molt calmat. Ja no hi ha l'excitació del disc anterior.

¿L'expressió de bosc té a veure amb el teu caràcter? ¿Ets de bosc?

Sí, sempre m'ho han dit, sóc d'aquestes persones poc amants de les multituds, que tendim a estar al nostre cau fent les nostres coses, que no tenim vida pública o festiva. D'anar fent les nostres coses al nostre ritme, amb solitud i que ens deixin en pau, que ja vindrem. El disc mira de convertir això en una cosa positiva en comptes de negativa. En el fons tots tenim una part de bosc i l'hem de tractar bé, perquè és el que som.

Però ser de bosc no et priva de col·laborar amb un munt de gent, com els Standstill, la Maria Coma i els Inspira, oi?

Sí, tampoc sóc un friqui tancat en una cova. El que és segur és que no em trobaràs al Razzmatazz, al Primavera Sound, a Port Aventura... Però musicalment m'encanta col·laborar amb la gent que m'interessa, i crear sinergies és bonic.

¿T'ho fas tot tu mateix per vocació o per necessitat?

Va començar com una necessitat, i ho segueix sent, però s'ha convertit en una manera de treballar que m'agrada, perquè acabes fent el que tu volies. Si hi sumés altra gent probablement ho acabarien enriquint, però ja no seria tan meu. D'aquesta manera disfruto molt del procés i, amb una banda, de vegades has de fer més de psicòleg que de productor. D'aquesta manera el procés està viu fins al final i no has de fer un Tractat de Maastricht per fer un disc.

Però per als concerts has muntat un supergrup, oi?

Sí, és divertit perquè ara faig el procés invers. Tiro les cançons als taurons i entre tots cinc els donem una altra oportunitat. A la banda hi ha el Miquel Sospedra (Sanjosex i Mazoni) al baix, el Pep Mula (Paul Fuster i Sanjosex) a la bateria, el Nico Roig a la guitarra i el Jordi Casadessús (La Iaia, Maria Coma) als teclats i la guitarra. És un all stars , realment fa molt bona pinta, aquesta gira.

En un moment en què tothom toca en petit format, tu vas i muntes una banda.

Sí, però sempre he sigut un kamikaze, la música és el que mola. Defensar un disc com De bosc , que té tantes coses, sol amb l'acústica... potser sí que seria més rendible, però em nego a veure-ho des d'aquest punt de vista. No és el plantejament. La música és l'únic lloc on ningú em diu el que he de fer ni com ni quan. Per això tinc un estudi de gravació i una discogràfica. És el que em permet ser lliure.

Com t'afecta la crisi del negoci musical?

És una merda que sigui així, perquè els discos són gratis i no ens volen pagar els concerts, però també ha anat bé perquè els que ho fem per una necessitat vital ho seguim fent i la gent que ho feia per forrar-se se n'ha anat cap a una altra banda.